Literatura Catalana Segle XV: Poesia i Narrativa

Escrito el 18 de Diciembre de 2024 en catalán con un tamaño de 6,57 KB

La Poesia del Segle XV

La fin'amors estava en declivi. Hi va haver intents de revifar-la amb els certàmens de la Gaia Ciència, però no hi contribuïren i donaren lloc a una poesia mediocre i decadent.
La renovació va arribar poc després a la cort napolitana d'Alfons IV el Magnànim, que es va envoltar d'un grup d'artistes, com ara Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
Els escriptors de la cort llegiren Dant i Petrarca, continuadors de la renovació poètica del Dolce stil nuovo.
Hi va haver l'ús d'una llengua esquitxada d'occitanismes.

Durant el setge de Nàpols fou empresonat. Va escriure sobre la soledat de la presó: Dessert d'amics, de béns e de senyor.
Autor de 18 poemes, posteriorment agrupats amb l'epígraf de Cançoner:
- Varietat de formes i gèneres.
- Tractament personal dels tòpics de la poesia trobadoresca.

Setge d'amor: es veu atacat per les armes poderoses de l'Amor.
Originalitat: convivència dels models medievals amb la renovació que comporta el Renaixement italià.
Escriu en versos estramps (sense rima).
Més tard, Ausiàs March reprèn aquesta línia del tractament dels tòpics amorosos.

Representa la renovació del vers català.

Obra: 128 poemes, es reparteixen en quatre parts: Cants d'amor, Cants morals, Cants de mort i Cant espiritual.

L'amor ocupa un lloc central: "per haver d'amor vida" i "el pus extrem amador".
Es presenta com un ésser privilegiat, que gaudeix com ningú del mestratge amorós.
El seu poema no consisteix a elogiar la dama, sinó en l'anàlisi del pensament.
És continuista en l'aspecte formal: empra el decasíl·lab líric amb cesura.
El cant s'inicia amb uns versos que compten amb una comparació.
To didàctic, recorre al joc retòric (emprar moltes figures retòriques).

Obra: lluny de la mentalitat medieval.

Estil basat en la transposició dels trets sintàctics de la llengua llatina a l'expressió catalana, conegut com a valenciana prosa (difícil d'entendre).
L'amor ocupa un lloc central, entén la literatura com un consol de l'enamorament dolorós.
Destaca el cicle de Caldesa, un amor tempestuós que deixa al text retrets i frustracions, com al poema titulat A Caldesa.
La balada de la garsa i l'esmerla.
Roís fou un cèlebre predicador, amb la seva producció religiosa a versions dels Salms i als textos hagiogràfics, és a dir, que expliquen la vida dels sants, com Vida de la Verge Maria.

Al segle XII van aparèixer a Europa les primeres narracions escrites en una llengua romànica, en francès. Eren en vers, i el protagonista era algun cavaller de la Bretanya vinculat a la cort del llegendari rei Artús.
Caracteritzades per l'abundància d'elements meravellosos i inversemblants.

Repetien en prosa el mateix model narratiu artúric: heroi errant, s'enfronta a éssers imaginaris en terres llunyanes i exòtiques.

Al segle XIV: canvis de costums socials, promoguts per la burgesia, van orientar els gustos lectors cap a ambients coetanis i personatges més realistes.
Al segle XV: aquest procés culmina amb l'aparició de la novel·la cavalleresca:
- Protagonista: cavaller de mesura humana.
- Argument versemblant.
- Espais geogràfics reals.
- Tirant lo Blanc, Curial e Güelfa (català).
- Realisme: importa temes nous (valor de l'enginy).

Joanot Martorell: participació en lletres de batalla, com ara combats a ultrança (lluites a mort en defensa de l'honor d'un cavaller).
- Mort del seu pare: es va fer responsable de la seva família, no va poder evitar la ruïna econòmica. Aquesta sensació de fracàs es reflecteix a Tirant lo Blanc.

Escrita el 1460.
Aventures d'un heroi gens sobrehumà.
Martorell expressa el desengany personal davant l'ideal cavalleresc: la cavalleria ha perdut tot el sentit.
A causa de les dificultats econòmiques, el 1464 Martorell va empenyorar el manuscrit de Tirant a Martí Joan de Galba, un prestamista que el va imprimir el 1490.

L'èxit de la novel·la va ser gran, el 1501 es traduí a l'italià i el 1511 al castellà, edició que Miguel de Cervantes llegí i elogià a Don Quijote, el 1605.

Segueix el fil de vida de Tirant i es divideix en cinc parts, cadascuna amb un escenari geogràfic diferent.
Temes recurrents: militar i amorós.
Sense coneixement de Martorell, Galba va dividir la novel·la en 487 capítols.

Tema: frustració de l'ideal cavalleresc.
Caràcter polièdric dels personatges com a aspecte original de la narrativa.
Aquesta novel·la ha estat qualificada com a "novel·la total" o polièdrica per:
- Històrica: descriu les pràctiques dels cavallers medievals.
- Social: relata els costums de la cort.
- Militar: descriu l'arribada d'armes noves.
- Sentimental: estableix les relacions de parella segons les mateixes etapes que hi aplicam encara avui.

Anònima. Novel·la cavalleresca on la trama s'emmarca en dues idees: el cavaller tradicional matisat amb una moral dubtosa.

Novel·la en vers de caràcter misogin, és a dir, que expressa una crítica i aversió cap a les dones amb la intenció de divertir.

Ficció autobiogràfica que explica la vida desgraciada del narrador a causa de la perversitat femenina.
Es relata com si hi passés un mirall.
Al final de l'obra, l'autor empra el recurs dels enigmes lingüístics per esmentar el seu nom i el de la seva esposa.

Etiquetas:

Literatura catalana Segle XV Poesia Narrativa