Literatura Catalana Segle XV: Autors i Obres Clau

Ausiàs March

Vida

Ausiàs March (Gandia, 1397 - València, 1459) és descendent d'una família pròxima a la cort, amb possessions a Catalunya i al Regne de València. Tant l'oncle d'Ausiàs March, Jaume March, com el pare, Pere March, eren poetes de gran cultura. Son pare, Pere, es va establir a la Safor i es va casar amb Lionor Ripoll.

Als quaranta anys es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, morta sense descendència poc després. El segon matrimoni és amb Joana Escorna, qui també morirà sense descendència. És molt considerat als cenacles literaris del Cap i Casal. Els seus poemes el van convertir en un dels referents dins la literatura universal.

Obra

Ausiàs March és autor de cent vint-i-vuit poesies amb més de 10.000 versos. La seua obra es pot classificar en cicles temàtics: Cant d'amor, Cants de mort, Cants morals i el Cant espiritual. Destaca per:

Característiques de l'obra

• To íntim. Gran introspecció, una intimitat inaudita fins aquell moment. Medita i raona, amb erudició i referències constants a la fe i l'amor. Poesia sincera. Mostra el dolor causat per l'amor, en no ser correspost.
• Temàtica amorosa. El poeta es debat entre l'amor honest i l'amor pecaminós, l'amor espiritual i l'amor carnal.
• Reflexions filosòfiques. Reflexiona i es planteja dubtes morals que doten els versos d'una gran densitat conceptual.
• Concepció de l'estimada. La dona té virtuts, però també defectes. És una estimada real, no idealitzada, com en els trobadors. Situa el «jo poètic» en el centre del poema. Una poesia sincera.

Mètrica

La majoria dels poemes són cobles (estrofes de vuit versos decasíl·labs), amb una estrofa final (la tornada), de quatre versos.

La novel·la de cavalleries

La narrativa de cavalleries va ser un gènere amb gran èxit. Es caracteritzava per narrar les aventures d'un heroi ideal, amb una trama fantàstica, amb intervenció d'elements meravellosos com la màgia i situada en espais imaginaris. En canvi, les nostres novel·les de cavallers, Tirant i Curial e Güelfa, tenen un caràcter diferent: l'heroi té una mesura humana (amb virtuts i defectes), l'argument és versemblant i estan situades en llocs identificables. Són novel·les cavalleresques.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Vida de Joanot Martorell

Joanot Martorell (Gandia, 1413? - València, 1465) és fill d'una família de la noblesa amb propietats a la Safor. Els Martorell es traslladen a València per a estar més prop de la cort.

Sabem de Joanot Martorell que devia tindre un caràcter fort i un gran concepte de l'honor. Es va implicar en processos judicials. Va tindre enfrontaments amb el poeta Ausiàs March, casat amb la seua germana Isabel Martorell, i va enviar desafiaments i advertències -lletres de batalla i cartells de deseiximent- als seus enemics a causa de l'honor d'Isabel; va desafiar a mort Joan de Monpalau per haver malmès l'honor de la seua germana Damiata. La reina Maria de Castella, esposa d'Alfons el Magnànim, va impedir aquest combat, però Martorell viatjà per mitja Europa fins aconseguir que el rei Enric VI d'Anglaterra acceptara ser jutge imparcial del combat amb Monpalau. Els viatges empobriren més la família, però possibilitaren que Martorell coneguera la cort anglesa i tinguera accés a obres que l'influirien en la redacció del Tirant. Al retorn d'aquell viatge va haver de vendre quasi tot el seu patrimoni fins al punt d'empenyorar el manuscrit del Tirant.

Argument del Tirant lo Blanc

El Tirant lo Blanc és la millor novel·la de la nostra literatura i un referent de la literatura universal. Va ser escrita entre els anys 1460 i 1464 i publicada el 1490, per l'impressor Martí Joan de Galba. El fet que Galba posara el seu nom al colofó, ha fet pensar que Martorell li lliurà l'obra inacabada.

Narra la vida del cavaller bretó Tirant lo Blanc de Roca Salada, com rep l'orde de cavalleria i es converteix en un cavaller d'anomenada, salvador de la cristiandat davant l'amenaça dels turcs a Constantinoble. L'argument combina les aventures militars i cavalleresques amb les aventures amoroses i cortesanes. L'heroi és un gran cavaller i capità, però també és ferit, coneix l'amor, és enganyat, reacciona amb ira, té defectes i, en el moment de major glòria, mor de forma imprevista. El Tirant ha estat qualificat de novel·la total, perquè combina aventures, amor, erotisme, guerra, humor... L'obra es divideix en cinc parts, en funció dels espais on se situa l'acció:

Estructura i parts de l'argument

• Anglaterra

  Tirant viatja a Anglaterra per a participar als tornejos que ha organitzat el rei.

• Sicília i Rodes

  Tirant s'assabenta del setge turc que pateix l'illa de Rodes. Després de passar per la cort de Sicília i viure una sèrie d'aventures, s'embarca cap a Rodes on demostra ser un bon estrateg i capità d'exèrcits.

• Constantinoble

  Tirant rep una carta per a alliberar la ciutat de Constantinoble del setge dels turcs. Tirant viatja a l'Imperi Grec, on lluita contra els turcs i s'enamora de la princesa Carmesina.

• Nord d'Àfrica

  Tirant naufraga i va a parar a les costes del nord de Tunis. És empresonat i convertit en esclau. Però la seua vàlua al servei dels reis locals el convertirà en un gran capità.

• Tornada a l'Imperi Grec

  Ja de nou a Constantinoble, Tirant dirigeix el combat final contra els turcs i aconsegueix la victòria. Mentrestant, també fa les paus amb Carmesina. És coronat cèsar i es casa amb la princesa. En el zenit de l'èxit, Tirant contrau una pulmonia i mor. Carmesina, desesperada, també l'acompanya a la mort.

Jaume Roig

Vida

Jaume Roig (València, 1400? - Benimàmet, 1478) va ser mestre en Medicina, administrador de l'hospital de la ciutat i metge visitant del monestir de la Trinitat. Gràcies al seu prestigi, va ser un dels metges de la cort de la reina Maria al Cap i Casal. A banda de la seua gran obra, Espill o Llibre de les dones, ens ha arribat un poema de Jaume Roig, el primer llibre imprès a la península Ibèrica: Les trobes en lloança de la Verge Maria.

Obra: Espill o Llibre de les dones

Espill o Llibre de les dones és una obra de caràcter satíric, 16.359 versos, dividida en quatre parts. Està narrada en primera persona per un fals Jaume Roig que diu haver menat una vida dissoluta, que no va dur el Jaume Roig real. L'obra va dedicada al seu nebot, Baltasar Bou, senyor de Callosa d'en Sarrià. Es divideix en quatre llibres:

Estructura: Quatre llibres

• Llibre primer, De sa joventut

• Llibre segon, De quan fou casat

• Llibre tercer, De la lliçó de Salomó

• Llibre quart, D'enviudar

Misogínia literària

L'exageració en l'obra de Jaume Roig és tan alta que ens trobem al davant d'una caricatura a partir del tòpic de la misogínia. Un tema molt recurrent en altres literatures, com ara el Corbacho de l'Arxipreste de Talavera, el Corbaccio de Giovanni Boccaccio o el Matheolus de la literatura alemanya.

Autobiografia còmica

L'Espill és una falsa biografia esquitxada de referències reals -als hospitals que administrava, als monestirs que coneixia per dins-. Roig només es va casar una vegada i va tenir una filla, monja al monestir de la Trinitat. La seua vida real, doncs, no es correspon amb la del protagonista de l'Espill.

Estil, llengua i èxit

L'obra està escrita en versos de quatre síl·labes rimats en apariats, anomenats noves rimades.

Sor Isabel de Villena

Vida

Elionor de Villena (València, 1430 - València, 1490), abans de convertir-se en monja i canviar de nom, va ser filla il·legítima del noble Enrique de Villena, escriptor en català i castellà, vinculat a les corts de Castella i d'Aragó. Amb quinze anys ingressarà al convent de la Trinitat, promogut per la reina Maria, i amb els anys en serà abadessa. Sor Isabel va morir a causa de la pesta l'any 1490, i la seua Vita Christi s'edità el 1497.

Obra: Vita Christi

La Vita Christi és una vida de Jesucrist, un gènere molt estès a Europa que va conrear també Francesc Eiximenis i que Joan Roís de Corella va traduir (Lo Cartoixà). L'objectiu era instruir el seu públic, les monges del convent.

Característiques de la Vita Christi

• Dones

  Els personatges femenins apareixen caracteritzats de forma precisa i extensa.

• Estructura

  L'obra comença no amb el naixement de Jesús, sinó amb el de la Mare de Déu. I acaba no quan mor Jesucrist, sinó quan mor Maria.

• Llenguatge

  El llenguatge senzill i la temàtica estan pensats per fer l'obra més accessible a les monges i novícies del convent de la Trinitat: diminutius, detalls de la vida familiar, dramatisme.

Jordi de Sant Jordi

Vida

Jordi de Sant Jordi (València, finals del segle XIV - 1424) va ser un cavaller de la cort del rei Alfons el Magnànim. Va ser cambrer reial i acompanyà el monarca en les expedicions de Sardenya i Còrsega, a l'igual que altres futurs autors com ara Andreu Febrer o Ausiàs March. El rei el va ordenar cavaller i li va concedir l'alcaidia de la Vall d'Uixó. Durant les campanyes militars a Nàpols va ser fet presoner pel condottiero Sforza. A la presó va escriure el seu poema de major anomenada, Presoner, també dit Desert d'amics. El poema és una demanda al rei perquè l'allibere del captiveri i pague el rescat. Probablement Jordi de Sant Jordi sabia compondre música, a més d'escriure versos, com va fer constar en un escrit el Marqués de Santillana.

Obra

Es conserven divuit poemes de Jordi de Sant Jordi escrits per als ambients cortesans, sobretot pensant en dames. Segueix el cànon de la lírica trobadoresca, raó per la qual s'anomena l'últim trobador. En el seu model de llengua empra molts provençalismes, que ja no trobarem en Ausiàs March. Tracta temes com la separació amorosa dels amants, la lluita pel favor de l'amada o el debat entre contraris.