Literatura Catalana Segle XIV: Prosa, Humanisme i Poesia

La prosa del segle XIV

El segle XIV va ser l'època de màxima expansió de la Corona d'Aragó. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, va començar la crisi social que va comportar la decadència econòmica de Catalunya. La crisi social va provocar també una crisi dels valors religiosos que havien prevalgut a l'Edat Mitjana, en què l'Església Catòlica dictava la conducta de la gent. Va sorgir un moviment que va fer canviar la mentalitat medieval: l'Humanisme.

Autors destacats

• Francesc Eiximenis: La seva obra principal, Lo Crestià, és una enciclopèdia del saber de l'època. Va projectar una estructura de 13 llibres, però només en va acabar quatre:
  • El primer tracta dels dogmes i de la moral cristians.
  • El segon és fonamentalment ascètic.
  • El tercer analitza els aspectes socials de l'època.
  • El dotzè consisteix en un regiment de prínceps o tractat polític.
• Anselm Turmeda: La disputa de l'ase contra frare Anselm Turmeda és l'obra més coneguda. És un debat entre Turmeda i un ase sobre la superioritat de l'ésser humà respecte als animals. El Llibre dels bons amonestaments parodia els sermonaris religiosos medievals amb grans dosis de sarcasme i d'escepticisme.
• Vicent Ferrer: Valencià, va entrar a l'orde dominicà. No escrivia els sermons; els transcrivien notaris i escrivans que l'acompanyaven, però això fa que conservin la manera de parlar de la gent del segle XIV. La seva predicació es caracteritza per l'ús de recursos expressius.

L'Humanisme

L'Humanisme considera que "l'home és la mesura de totes les coses". Els humanistes tenen una confiança absoluta en la raó, i un altre aspecte important va ser la redescoberta dels clàssics grecollatins. L'humanisme es va forjar a Itàlia.

Primers humanistes

• Dante Alighieri (Divina Comèdia)
• Francesco Petrarca (A Secretum mostra l'esperit de dubte que va caracteritzar els savis humanistes)

La poesia en català del segle XIV

Els poetes del segle XIV van continuar durant tota la centúria la tradició trobadoresca. L'últim poeta del segle XIV, Jordi de Sant Jordi, tot i que encara segueix la temàtica amorosa dels trobadors, usa com a llengua literària el català amb certs mots provençals.

Poetes del segle XIV

• Gilabert de Próixita: Era napolità i es va establir a València. Se'n conserven 21 poemes de temàtica amorosa.
• Andreu Febrer: Autor d'un cançoner amorós i traductor de la Divina Comèdia de Dante a la nostra llengua.
• Jordi de Sant Jordi: Valencià. És el poeta original, íntim i sensible. Hi ha ja una tendresa i un enyor personals. El més conegut, Presoner, expressa els sentiments que li provoca el fet d'haver estat presoner. Als Estramps idealitza la dona estimada i en presenta l'excel·lència.

Poetes mallorquins

• Berenguer d'Anoia: Autor d'un tractat de retòrica, Mirall de trobar.
• Reina de Mallorca: Només se'n conserva el poema Jo estim.
• Guillem de Torroella: Cavaller mallorquí que va compondre una novel·leta en vers, La Faula.