Literatura Catalana: Romanticisme, Renaixença, Modernisme i Noucentisme
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,68 KB
La Literatura Romàntica
La literatura romàntica forma part d'un moviment més gran de la història de les idees que abasta diverses disciplines de les arts, així com tota una nova visió del món i una filosofia. Aquest moviment, anomenat Romanticisme, es va desenvolupar principalment entre els segles XVIII i XIX.
Característiques del Romanticisme
- Predomini del sentiment trepidant i de la passió sobre la raó.
- Exaltació de la individualitat.
- Narració d'amors impossibles.
- Identificació de l'ànima amb la natura o altres elements.
- Recerca constant de l'originalitat.
El moviment es va originar a Alemanya amb el moviment Sturm und Drang i va suposar una reacció contra la literatura neoclàssica.
La Renaixença
La Renaixença és un moviment de recuperació de la llengua i la literatura catalanes que es va donar entre 1840 i 1880.
Principis i Objectius de la Renaixença
- Identificació total entre llengua i pàtria.
- Recuperació del passat esplendorós de Catalunya.
- Recollida de la literatura popular de tradició oral.
- Normalització i normativització de la llengua.
- Creació d'una nova literatura en tots els gèneres.
- Creació d'òrgans de difusió cultural catalana.
- Enfortiment de les institucions culturals existents.
Durant aquest període es restauren els Jocs Florals, amb figures destacades com Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer i Narcís Oller. La Renaixença és un moviment molt rellevant per a la restauració de la llengua, la literatura i la cultura catalanes.
Àngel Guimerà
Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife i va morir a Barcelona el 1924. Fill de mare canària i pare català, la família es va instal·lar al Vendrell quan ell era petit. Guimerà va ser un intel·lectual molt actiu; escrivia poesia i publicava a la premsa catalanista. El 1877 va obtenir tres premis als Jocs Florals.
Etapes de l'Obra de Guimerà
- 1a etapa (1879-1890): Consta de sis tragèdies romàntiques, en vers, amb personatges aristocràtics i fonts bíbliques.
- 2a etapa (1890-1900): Els drames realistes. Catorze obres amb final tràgic, reflectint la realitat contemporània.
- 3a etapa (1901-1911): Etapa de vacil·lació. Intenta aproximar-se a altres moviments com el realisme. Obres destacades: L'Aranya.
Conceptes Literaris Relacionats
Costumisme
Textos descriptius, sovint en forma de quadre de costums.
Realisme
És com si l'autor passés un mirall davant de l'època. Es basa en l'observació de la realitat.
Naturalisme
Observa la part malaltissa de la societat, com ara la bogeria.
Determinisme
La consideració que l'home ve determinat per les lleis (biològiques, socials, etc.), negant en últim extrem la llibertat individual.
Modernisme
El Modernisme és considerat una superació de la Renaixença. Ha estat vist pels crítics com una espècie de neoromanticisme. Els modernistes creuen en el paper de l'artista com a ésser superior.
Joan Maragall
Joan Maragall és un dels modernistes més importants. Va desenvolupar la tesi de la Paraula Viva. Segons aquesta tesi, la poesia neix dels moments d'inspiració, que són donats per Déu i, per tant, divins. Les paraules sorgides en aquests moments són sagrades i no s'han de modificar.
Maragall va distingir entre el realisme blanc (que ajuda l'home) i el realisme negre (que destrueix l'home).
Noucentisme
El Noucentisme és un moviment que vol ser la superació de la Renaixença. Els noucentistes tenen consciència de grup i es consideren totalment diferents dels modernistes.
Característiques del Noucentisme
- Creuen que l'art és una disciplina.
- Creuen en la inspiració.
- Els agrada la civilització i l'ordre.
Una figura destacada del Noucentisme és Eugeni d'Ors.
Josep Carner
Josep Carner va néixer a Barcelona el 1884 i va morir a Brussel·les el 1970. Va ser llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres.
Un fet que marca molts autors d'aquesta època és la Guerra Civil Espanyola i la postguerra, un conflicte entre germans.
L'obra de Carner va començar amb poemes molt lleugers i, amb el pas del temps, es va anar fent més profunda.