Literatura Catalana: Romanticisme, Realisme, Naturalisme i Renaixença

La novel·la romàntica

El model que es va seguir va ser el gènere històric, proposat per Walter Scott, dedicat a explicar els fets històrics amb la màxima objectivitat possible.

D'aquesta manera, els escriptors podien explicar-se la societat contemporània en què vivien o, simplement, evadir-se dels problemes que aquesta generava.

Més endavant, les novel·les es van anar emmarcant en la realitat del propi temps i van donar protagonisme a la temàtica psicològica i sentimental.

El costumisme

Intenció bàsicament descriptiva i una marcada tendència a deixar documents testimonials, es distanciava de la ficció novel·lesca per una sèrie de trets: manca d'argument, descripcions minucioses i estàtiques, intromissions del narrador i diàlegs freqüents i espontanis.

Autors del costumisme

• Emili Vilanova
• Robert Robert (Un tros de paper)

La novel·la realista

Les tècniques costumistes van contribuir al conreu de la narrativa realista, juntament amb el model dels grans narradors realistes europeus (Balzac, Stendhal, Flaubert).

L'estètica realista, apareguda pels volts del 1820, es caracteritzava per considerar l'art com la representació de la naturalesa, pel tractament de temes de la més absoluta actualitat, l'interès pels canvis històrics que es produïen i la descripció exacta dels ambients i la psicologia dels personatges.

Saïnt-Real: "la novel·la és com un mirall"

Stendhal (El roig i el negre): "la novel·la és com un mirall que reflecteix el blau dels seus ulls i els tolls del camí"

Autors de la novel·la realista

• Narcís Oller (La febre d'or)
• Carles Bosch de la Trinxeria (L'hereu Noradell)
• Marià Vaireda (La punyalada)
• Dolors Montserdà (La fabricanta)
• Josep Pin i Soler (La família dels Garrigues)

El naturalisme

A partir de 1872, a França, el realisme es va veure superat per un nou corrent, el naturalisme, encapçalat per Émile Zola. Els naturalistes van sotmetre l'art als principis científics, a l'evolucionisme de Darwin i, en definitiva, a la distinció entre l'observador que només descriu el que veu i l'experimentador que burxa, secciona i analitza el que veu per trobar-ne les causes i explicar-se-les.

Les propostes estètiques naturalistes van ser introduïdes en la literatura catalana pels crítics Josep Yxart i Joan Sardà i pel novel·lista Narcís Oller.

Context històric i literari

La represa de la novel·la moderna

A partir del 1833, es comencen a editar traduccions d'obres de Chateaubriand, Goethe, Walter Scott, Victor Hugo i Alexandre Dumas, entre d'altres, les quals van afavorir la represa de la novel·la moderna, primer en castellà i després en català.

Problemes per a la narrativa catalana

Per tal de crear una narrativa moderna en català, va caldre superar una sèrie de problemes:

• La manca de prestigi de la llengua, ja que els escriptors i els lectors catalans preferien escriure i llegir en castellà.
• Els anacrònics esquemes romàntics.
• La inexistència d'una llengua codificada.
• L'absència de plataformes editorials adients i la falta de professionalitat dels escriptors.

La Renaixença i els Jocs Florals

El 1833, Bonaventura Carles Aribau va publicar l'oda La pàtria, que es va convertir en la primera mostra de poesia romàntica en català.

La Renaixença va impregnar d'ideals romàntics tots els àmbits:

• Social (perquè va afavorir l'ascensió de la nova classe burgesa)
• Econòmic (perquè va anar molt lligat a la Revolució Industrial)
• Polític (perquè va activar el sorgiment del nacionalisme)
• Cultural (perquè va suposar la recuperació del català com a llengua literària)

Els Jocs Florals (1859)

El 1859 es reinstauren els Jocs Florals.

• Aparició de nous autors, un públic encuriosit en el fet literari, sorgeixen més editorials catalanes.
• La gent es podia presentar amb temes de: Pàtria, Fe, Amor.
• Els premis eren respectivament: Englantina d'Or, Viola d'Or, Flor Natural.
• Si algú guanyava els 3 premis, passava a ser nomenat el Mestre en Gai Saber.

Autors de la Renaixença

1a Generació:

• Bonaventura Carles Aribau
• Marià Aguiló
• Joaquim Rubió i Ors

2a Generació:

• Jacint Verdaguer
• Costa i Llobera
• Joan Alcover

El teatre català

Teatre culte

(Àngel Guimerà) - Romanticisme - Dramas romàntics.

Obres d'Àngel Guimerà

• La filla del mar
• Mar i cel
• Terra baixa
• El cafè de la Marina

Teatre popular

(Federic Soler "Serafí Pitarra") - Obres humanístiques, sovint properes als quadres de costums. En llengua popular (el català que es parla aleshores).

Línia del temps literària

476 Occident - EDAT MITJANA - 1492 Amèrica - EDAT MODERNA - Renaixement - Barroc - Neoclassicisme i Il·lustració - 1789 Revolució Francesa - EDAT CONTEMPORÀNIA - Romanticisme i Renaixença - Realisme i Naturalisme - Modernisme i Noucentisme - Les avantguardes