Literatura Catalana: Rodoreda, Valor i Anys 70

Context Sociopolític dels Anys 70

La característica principal d'aquests anys va ser la censura i la prohibició de l'ús públic i a les escoles del català a causa de la política de substituir les llengües minoritàries pel castellà. Hi va haver escassa literatura, en part per l'exili de bona part dels intel·lectuals. A València destaca la producció en vers. Els gèneres minoritaris no es van veure tan afectats, però sí la narrativa.

Després de la Segona Guerra Mundial la situació va millorar. Existeixen diversos gèneres narratius:

• La novel·la fantàstica pretén escapar a la dura realitat mitjançant l'humor i la ironia. Utilitza personatges i dades inventades. Joan Perucho hi és un autor destacat.
• La novel·la psicològica té un caràcter catòlic i existencialista i fa referència constantment a la Guerra Civil. Destaca Joan Sales i Mercè Rodoreda.
• La novel·la realista va estar sotmesa a una forta censura, ja que parlava sobre les condicions de vida en la postguerra. Destaca Llorenç Villalonga amb la seva obra Bearn, novel·la d'un vell aristòcrata.

A finals dels seixanta pren força la normalització lingüística i en la dècada dels setanta la producció narrativa torna a la normalitat.

Mercè Rodoreda

Va començar escrivint a publicacions periodístiques. En l'època que començà a escriure la novel·la psicològica, aquesta era molt comuna, però ella continua amb el gènere més temps. Va patir les conseqüències de l'exili, una vida amorosa agitada i la guerra. Rep influències d'autors estrangers psicologistes com Virginia Woolf.

Destaca l'acurada descripció psicològica de personatges, sobretot femenins, que estan sotmesos al destructor pas del temps. Els personatges evolucionen al mateix temps que la realitat que els envolta ho fa. Destaca el paral·lelisme entre els pensaments dels personatges i la descripció dels llocs, persones i situacions.

Els diàlegs es confonen amb els pensaments. Hi apareixen constants canvis en els estils del discurs. Així aconsegueix que la narració, descripció i diàleg es confonguin de manera que són essencials en les seves narracions.

La psicologia dels personatges es fa patent mitjançant repeticions d'expressions que esdevenen obsessions característiques de cada personatge. Hi ha elements existencialistes, neorealistes i simbòlics.

Novel·les importants seves són: Aloma, que és la predecessora de les característiques de la seva literatura posterior i La Plaça del Diamant, on retrata la història d'una dona de classe popular i els esdeveniments importants que ella viu, que contrasten entre els importants per a un col·lectiu –la guerra– i els importants de manera personal.

Enric Valor

Aquest autor conrea la prosa narrativa, els contes populars valencians, com Rondalles Valencianes, i la novel·la realista i rural, on destaca la forma de vida dura als pobles. Durant l'època de l'inici del franquisme es va dedicar a difondre la normativa, no a la literatura. Més tard escrigué l'obra narrativa.

Un tema recurrent és la comparació entre la vida al camp i a la ciutat, de vegades idealitzant la vida al camp i a vegades valorant-la de forma negativa. Aquest estil és propi d'èpoques anteriors.

Fa una anàlisi psicològica dels personatges. A la seva obra Cassana fa un retrat de la societat valenciana del moment, el que és natural a les seves obres. Destaquen les següents característiques:

• La localització de les seves obres és un paratge natural magnífic.
• Mostra la part positiva i negativa dels costums populars.
• Reflexiona sobre la justícia i dignitat humanes.
• Estil acurat amb llenguatge cuidat el qual mostra amor per la seva llengua.
• Apareixen abundants descripcions detallades i minucioses.
• El model de narració és versemblant, lineal i parla sobre la naturalesa tal com l'autor l'ha coneguda.