Literatura Catalana: Rodoreda, Anys 70 i Quim Monzó

Mercè Rodoreda i la Novel·la Psicològica de Postguerra

El final de la Guerra Civil Espanyola va significar la desaparició de la novel·lística catalana. Aquests escriptors van ser condemnats al silenci o a l'exili, fet que explica que fins als anys 50 no s'apliquessin tècniques de novel·listes europeus i americans durant la guerra. Una d'aquestes tècniques és:

La novel·la de caràcter psicològic: Suposa una innovació en la tècnica narrativa, influenciada per teories filosòfiques sobre el temps, el pes de la memòria i psicològiques.

Les característiques més rellevants són:

• Una anàlisi minuciosa de les transformacions que comporta el pas del temps en els personatges.
• La introspecció en el món interior dels personatges, amb el monòleg interior, a través de l'estil indirecte culte.
• La desaparició del narrador omniscient: esdevé un simple observador limitat pel punt de vista d'algun personatge.

S'obliga el lector a participar activament en la interpretació del relat. Mercè Rodoreda és una escriptora autodidacta. Als 20 anys va escriure algunes novel·les, com Aloma. La guerra va interrompre la seva producció fins que es va exiliar a Suïssa, on va escriure Vint-i-dos contes.

• Les seves obres se centren en la història i l'anàlisi dels personatges, principalment femenins, els quals, lluitant contra enemics, descobreixen el significat de la vida i la seva identitat. Per tant, molts personatges canvien i es transformen en una altra persona.
• És una reflexió sobre el pas del temps i la narrativa és molt simbòlica.
• Té una visió del món bastant pessimista i trista, influïda per les circumstàncies personals. La seva prosa és també subjectivista i poètica.

Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat

Els anys 70 als 90 comencen amb els darrers extrems del franquisme, un estat general d'agitació política i estudiantil, la mort del dictador i les primeres passes cap a la democràcia parlamentària. Alhora s'accelera el desenvolupament de la indústria i dels serveis, i cada vegada deixa més enrere la tradició agrària.

L'eclecticisme i la diversitat caracteritzen l'art i la literatura. Aquests quaranta anys darrers del segle XX han destacat pels moviments artístics que han coexistit simultàniament, en evolució constant. Aquest ritme cultural ha anat de la mà d'un desenvolupament econòmic, polític i social molt important en el món occidental i a la literatura faran possible la normalització d'una producció i d'un mercat literari en català. L'aprovació de la constitució i dels estatuts d'autonomia que reconeixen el caràcter oficial del català, estableixen el marc legal que permetrà l'alfabetització de la població, la millora en l'ús social i l'augment del públic lector.

Amb el canvi de segle, s'obren camí noves tendències artístiques i literàries on les noves tecnologies de la comunicació tenen un paper molt rellevant tant en la difusió com en la creació dels productes.

Característiques Generals de la Narrativa

En la dècada dels setanta destaca la novel·la de trencament, que s'allunya de les tècniques narratives clàssiques. Els escriptors:

• Busquen formes expressives i estructures noves.
• Pel que fa al contingut: predomina el reflex d'ambients urbans, de la problemàtica dels joves, de la seva relació amb el sexe i les drogues com a mostra de rebel·lia.
• Tracta el mite del viatge real o literari com una forma d'autoexploració psicològica, el rebuig de l'educació sentimental viscuda i la confrontació amb el sistema.

La dècada dels setanta es caracteritza per obres que mostren les preocupacions i la visió del món d'una generació d'escriptors nascuts després de la guerra.

Als anys vuitanta i noranta es reactiva el desig per tornar a formes narratives més clàssiques i per contar històries:

• Es revaloritza la importància dels personatges, de les descripcions i de l'argument ben trenat.
• De la literatura nord-americana, en la segona part dels vuitanta destaca el realisme brut o costumisme urbà. Retrata els trets més contradictoris de la societat capitalista mostrant una societat conformista, insolidària i consumista.
• L'èxit de vendes permetrà que els autors puguin viure d'explicar coses en la nostra llengua.

Avui en dia la disparitat de temàtiques i estils, la gran quantitat de títols publicats, la coincidència d'escriptors de generacions diferents fan que sigui complicat explicar el panorama literari actual. Hi ha una pluralitat de veus i un dels avenços és que els nostres autors han adquirit un grau d'escriptura acceptable i una llengua més flexible. Terenci Moix, Carme Riera, Josep Lozano, Ferran Torrent.

Quim Monzó: El Perquè de Tot Plegat (1993)

Es tracta d'una narrativa d'ambientació urbana que fa un retrat lúcid però pessimista de la societat actual. La ciutat és el centre temàtic a l'entorn del qual gira el conte. Quim Monzó es troba dins de la tendència al·legòrica que converteix els referents urbans en una metàfora dels valors de l'època: la insatisfacció vital de l'home contemporani, la despersonalització de les relacions humanes, l'obsessió per la feina, mancada de sentit i coherència.

Els trets principals que caracteritzen el seu món narratiu i els recursos narratius que empra són els següents:

• L'ambientació urbana. És la ciutat en abstracte, a partir del retrat caracteritzat per trets de la vida i el pensament contemporanis.
• Personatges esquemàtics i anònims. No tenen profunditat psicològica i representen una idea o una actitud.
• Humor i ironia. Per mostrar l'absurditat de costums i conductes o els falsos mites sobre els quals funciona el món modern.
• Elements absurds i fantàstics. Per a deformar i desmitificar la realitat.

En la majoria dels contes de Monzó la narració es construeix sobre una idea bàsica que s'amplia de forma circular o s'exagera fins a arribar a un final sorprenent, humorístic i sovint ben absurd.