Literatura Catalana: Resistència sota Franquisme i Transició

Vicent Andrés Estellés i El llibre de les meravelles

Vicent Andrés Estellés va escriure El llibre de les meravelles durant el franquisme, un període marcat per la repressió cultural i política a Espanya. La censura afectava especialment la llengua catalana, relegada a l'àmbit privat. Tot i això, als anys 60 i 70 començava una tímida recuperació cultural gràcies a la resistència intel·lectual. L'obra d'Estellés reflecteix tant la vida quotidiana com l'ànim de denúncia i reivindicació de la llengua i la identitat valenciana.

Autors coetanis d'Estellés

Dos autors coetanis de Vicent Andrés Estellés són Enric Valor i Manuel de Pedrolo.

• Enric Valor, amb Sense la terra promesa, tracta la lluita per la dignitat i les dificultats socials en temps de repressió.
• Manuel de Pedrolo, a Cendra per Martina, explora la introspecció i els conflictes personals, amb crítica a una societat opressiva.

Ambdós autors, com Estellés, aborden temes d’identitat, resistència i el patiment col·lectiu en un context marcat per la repressió franquista.

Rodolf Sirera i El verí del teatre

El verí del teatre (1978) de Rodolf Sirera s'emmarca en la Transició Espanyola, un període de canvi polític després del franquisme, amb una progressiva recuperació de la cultura i la llengua catalana. L’obra reflexiona sobre el poder, la manipulació i el paper de l'art, qüestions centrals en un context de repressió recent i renovació democràtica. Amb un llenguatge teatral innovador, Sirera denuncia les relacions de dominació, paral·leles a les tensions polítiques del moment.

Autors coetanis de Sirera

Dos autors coetanis de Rodolf Sirera són Manuel de Pedrolo i Josep Maria Benet i Jornet.

• Manuel de Pedrolo, amb obres com El mecanoscrit del segon origen, va explorar temes socials, existencials i de ciència-ficció, marcats per la censura franquista.
• Josep Maria Benet i Jornet, considerat el pare del teatre modern català, va renovar l’escena amb obres com Una vella, coneguda olor, tractant qüestions quotidianes i psicològiques.

Tots dos van contribuir a revitalitzar la literatura i el teatre catalans.

Mercè Rodoreda i La plaça del Diamant

Mercè Rodoreda va escriure La plaça del Diamant durant l’exili, en la postguerra de la Guerra Civil Espanyola i sota la dictadura franquista. El període estava marcat per la repressió, la censura i la pèrdua de llibertats. Les dones patien especialment la submissió social i personal, temes centrals a l’obra. La novel·la reflecteix el patiment col·lectiu, la lluita per la identitat i les conseqüències de la guerra en una societat opressiva i autoritària.

Autors coetanis de Rodoreda

Dos autors coetanis de Mercè Rodoreda són Salvador Espriu i Miquel Martí i Pol.

• Salvador Espriu va destacar per la seva poesia simbòlica i compromesa amb la llengua catalana, com a La pell de brau, que denuncia la repressió franquista.
• Miquel Martí i Pol, conegut com el “poeta del poble”, va escriure sobre la quotidianitat, la lluita obrera i la identitat catalana en obres com La fàbrica.

Tots dos van resistir culturalment a través de la literatura.