Literatura Catalana: Renaixença, Romanticisme, Realisme i Modernisme

La Renaixença: Recuperació de la Llengua i Cultura Catalanes

La Renaixença fou un moviment de recuperació política i cultural que va tenir lloc durant el segle XIX. Els seus objectius principals eren dignificar la llengua catalana i restaurar una literatura de qualitat en català als territoris on es parlava. Aquests objectius implicaven un retorn a la gloriosa situació viscuda durant els tres segles anteriors i el retrobament amb la gran literatura de l'Edat Mitjana, redescoberta pels intel·lectuals de la Renaixença.

Objectius de la Renaixença

• Aconseguir que el català fos una llengua i una literatura valorades socialment.
• Crear una literatura culta en català.
• Recuperar la consciència que els territoris que parlen català comparteixen la mateixa llengua.
• Escriure correctament en català.
• Divulgar les obres de l'Edat Mitjana.
• Fomentar editorials i premsa escrita en català.
• Potenciar certàmens, festes i altres esdeveniments relacionats amb la llengua i la literatura catalanes.

Els Jocs Florals van servir com a plataforma de llançament per a donar a conèixer els escriptors i la llengua catalana. Els grans autors de la Renaixença van ser premiats en els Jocs Florals a l'inici de les seves carreres literàries.

El Romanticisme: Nacionalisme i Subjectivitat

El Romanticisme va ser un moviment de base nacionalista que va néixer a Anglaterra i Alemanya. Es va estendre per tot Europa a finals del segle XVIII i durant el segle XIX. Aquest moviment va recuperar les tradicions populars com a representació de l'ànima del poble.

Característiques del Romanticisme

• Poemes ambientats en mons imaginaris.
• Llibertat de l'artista per a crear sense restriccions.
• Predomini del sentiment.
• Subjectivitat i individualisme.
• Interès per la tradició.
• Descripció dels sentiments a través de la natura.
• Sentiment patriòtic.
• Temes com la mort i el destí.
• To emotiu i exagerat.

El Romanticisme Català

En el Romanticisme català predomina el sentiment de l'autor i els temes són nacionalistes i nostàlgics del passat medieval. La situació precària del català al segle XIX va provocar una gran absència de literatura catalana fins a finals de segle, quan els intel·lectuals van prendre consciència de la substitució lingüística i van començar a reclamar l'ús del català.

El Realisme: Retrat de la Societat del Segle XIX

El Realisme va ser un corrent que va dominar a Europa durant la segona meitat del segle XIX. Va néixer a França i es va centrar sobretot en la novel·la, amb la intenció de reflectir la realitat del moment. A diferència del Romanticisme, el Realisme volia mostrar la realitat de l'època sense idealitzacions.

Característiques del Realisme

• Descripció objectiva de la societat.
• Obres llargues i detallades.
• Criteris objectius i lògics.
• Inspiració en la realitat, sense escenes idealitzades.
• Personatges i temes quotidians.
• Crítica social.
• Narració en tercera persona amb monòlegs interiors.
• Representació de personatges marginals i anàlisi de les causes de la seva marginació des d'un punt de vista psicològic i científic.

Dins del Realisme va sorgir el Naturalisme, que pretenia portar a l'extrem el Realisme i mostrar personatges marginals, analitzant com havien arribat a la seva situació a través d'un punt de vista psicològic i científic.

La Narrativa Realista en Català

La narrativa en català va trobar dificultats: feia més de 300 anys que no s'havia publicat cap novel·la catalana des de Tirant lo Blanc. El castellà era la llengua utilitzada per a assumptes importants, la qual cosa va dificultar l'escriptura en català. A més, la narrativa en català no tenia referents literaris, ni prestigi social, s'escrivia de manera incorrecta i gairebé no hi havia editorials.

El Modernisme: Renovació Cultural i Artística

El Modernisme va ser un procés de transformació de la cultura catalana durant el segle XX. Els artistes volien ser moderns, deixant enrere les tradicions del segle XIX i principis del XX. Catalunya "vivia del passat" i els intel·lectuals i artistes de l'època volien modernitzar-la. Els artistes es reunien per tal de modernitzar la societat catalana i organitzaven festes, com les que tenien lloc a Sitges.

La Narrativa Modernista

Tot i que encara hi havia narrativa realista, ja començava a sorgir l'estil modernista. Algunes obres importants són:

• Solitud, de Víctor Català (Mila es casa amb un home i se sent sola; troba ajuda en el pastor de la masia).
• L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol (Ramonet, fill del senyor Esteve, no vol seguir el negoci familiar, la qual cosa provoca discussions entre ells).

En totes les novel·les modernistes, hi ha un personatge que s'enfronta a circumstàncies adverses que ha de superar tot sol, en una societat que li va en contra. Els temes se centren en com els artistes tenen problemes per a entendre el món que els envolta. Poden trobar-se amb una societat que no entén les seves visions o amb una naturalesa que sembla caòtica i difícil de dominar.

La novel·la rural és un gènere que es va estendre durant la primera dècada del segle XX. Les accions passen en un espai natural allunyat de la ciutat, perdut pels camps, boscos, etc., on la natura fa malbé la voluntat de l'individu. Aquest fracàs crea relacions conflictives entre l'artista modernista i la societat. Com que l'acció es desenvolupa en aquests espais, el llenguatge sol incloure dialectalismes propis de llocs rurals.

La Poesia Modernista

Els artistes modernistes consideraven que la poesia dels autors de la Renaixença era massa carregada i passada de moda. Per això, volien deixar-la de banda i crear una poesia més sincera i natural.