Literatura Catalana: Renaixença, Barroc i Il·lustració

Context Històric i Cultural de la Literatura Catalana

La literatura catalana, entre els segles XVI i XIX, va experimentar canvis significatius marcats per diversos factors:

• Castellanització de l'aristocràcia.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana a causa de guerres i crisis.
• Ús freqüent del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes (segle XVII).
• Pèrdua de la consciència d'unitat.

Moviments Literaris

Renaixement (Segle XVI)

El Renaixement, originari d'Itàlia (amb figures com Da Vinci), va revaloritzar la cultura clàssica grecollatina. Va ser un període antropocèntric, centrat en l'ésser humà.

Barroc (Segle XVII)

El Barroc, moviment antitètic al Renaixement, va sorgir a Espanya (amb figures com Velázquez, Zurbarán, Lope de Vega i Góngora). Es caracteritza per reflectir les tensions i contradiccions de la vida humana, amb contrastos com vida i mort, o lirisme i burla.

Il·lustració (Segle XVIII)

La Il·lustració va representar una tornada a la confiança en la raó i el progrés. En l'art, es va manifestar amb el Neoclassicisme (acció, espai, temps). Va ser un moviment francès (Revolució de 1789) que promovia la separació de poders. Els escriptors il·lustrats, com Diderot i D'Alembert, tenien una funció didàctica i ideològica.

Autors Destacats

• Pere Serafí (Renaixement): Poeta i pintor, va utilitzar formes poètiques pròpies del Renaixement, com el sonet, i va escriure en català.
• Francesc Vicent Garcia (Barroc): Conegut com el Rector de Vallfogona, va ser un poeta molt cèlebre. Va posar l'accent en l'humorisme gruixut i les exageracions, però també és autor de sonets d'un gran lirisme. El seu to grotesc s'ha relacionat amb el relativisme de Quevedo.
• Francesc Fontanella: Es relaciona amb el culteranisme de Góngora.
• El Baró de Maldà (Rafael Amat de Cortada, 1746-1819): Autor d'una vasta obra en prosa anomenada Calaix de sastre.

Literatura Popular

La literatura popular es caracteritza per:

• Ser normalment anònima.
• Tenir una evolució més lenta que la literatura culta i ser difícil de datar.
• El teatre popular s'anomena sainet: peces dramàtiques breus acompanyades de música i cançons.
• Poesia: Cantada oralment, amb gran varietat de gèneres:
  • Nadales (entorn del naixement de Crist).
  • Corrandes (quatre versos de set síl·labes).
  • Goigs (poesia religiosa sota l'advocació d'un sant).
  • Romanços (poemes narratius de tradició oral, com el Comte Arnau).
• La literatura popular mantenia el vers d'art menor, la rima assonant i l'ús de repeticions.
• En prosa, destaquen les rondalles i llegendes fantàstiques.

La Renaixença (Segle XIX)

La Renaixença va ser un moviment de recuperació política i cultural que, al llarg del segle XIX, es va proposar dignificar la llengua catalana i restablir una literatura nacional als territoris on es parlava català. Els Jocs Florals van ser una part important d'aquest moviment.

Autors Clau de la Renaixença

• Jacint Verdaguer: L'autor més important de la literatura catalana d'aquest període. Va ser capaç d'escriure una poesia enormement ambiciosa i una bona prosa en un català modern i assequible. Va crear una llengua literària amb obres com Canigó (1885) i L'Atlàntida (1877).
• Àngel Guimerà: Va elevar el teatre català a un nivell de qualitat que no s'havia vist en tres segles. Va ser un dramaturg molt popular, autor de tragèdies històriques com Mar i cel (1888), obres més realistes com Maria Rosa (1894) i Terra Baixa (1896), i en la seva última etapa, va tornar a l'esperit de les tragèdies.