Literatura Catalana: Renaixement, Decadència i Autors Clau

Els Corrents Estètics Europeus: El Renaixement

En el segle XV esdevenen un seguit de canvis socials i culturals que clouen l'Edat Mitjana i enceten una nova visió del món que transforma les idees estètiques, religioses i polítiques europees. La visió humanista, que centra l'atenció en la persona, començava a desplaçar la concepció teocèntrica de la vida que havia dominat l'Edat Mitjana. Aquest canvi, conegut com a Renaixement, es gesta a Itàlia i no s'estengué arreu d'Europa amb cronologia uniforme; en la literatura catalana trobem aproximacions des de la fi del segle XIV i durant el XV. Els canvis polítics i sociolingüístics produïts a la Corona d'Aragó arran de l'unificació amb Castella alteren el desenvolupament normal de la nostra literatura a partir del segle XVI.

Així, el Renaixement es genera a Itàlia i té les arrels en l'inici de la literatura italiana al segle XIII amb poetes del Dolce Stil Novo i en la cort siciliana de Frederic II. Fou en aquesta cort, que perdé importància cap al 1250, on s'estimula el conreu d'una lírica inspirada en la literatura trobadoresca provençal i en la tradició dels Minnesänger alemanys. El terme Dolce Stil Novo l'encunyà Dante Alighieri, en la seva obra, la Divina Comèdia. Per a ell, l'amor és nou en sentit de renovació vital que esdevé quasi una conversió religiosa, i la seva estimada, amb nom de Beatrice, es transforma en una figura metafísica i teològica: la «dona angelicata».

Jordi de Sant Jordi: Poeta Cortès Valencià

Poeta cortès nascut a València a la fi del segle XIV. Com a cavaller, participà en campanyes militars del rei Alfons el Magnànim a Sardenya, Còrsega i Nàpols, on caigué presoner. Morí prematurament el 1425. La seva obra és breu: divuit poemes, la majoria amorosos, on mostra una nova actitud lírica més sincera i humana, que indica una evolució de la poesia cortesana i dels tòpics trobadorescos. Encara trobem influència de l'amor cortès en els temes, en els tipus de vers i en la llengua que fa servir, amb provençalismes abundants. La seva modernitat rau en la seva sinceritat i versemblança de la seva poesia, i en l'aproximació a l'humanisme italià.

Jaume Roig i L'Espill: Crítica Social i Misogínia

Metge valencià prestigiós que pertanyia a l'estament burgès i que ocupà diversos càrrecs importants. El 1460, fugint de la pesta que assolava València, es refugià a Callosa d'en Sarrià, on començà la redacció de L'Espill, única obra que se li coneix, amb aquesta estructura:

• Prefaci: L'autor anuncia que vol aconsellar els homes perquè desconfiïn de les dones.
• Llibre primer de sa joventut: El poeta narra en primera persona les seves aventures des que mor el seu pare.
• Llibre segon de quant fon casat: Explica els fracassos sentimentals del poeta.
• Llibre tercer de la lliçó de Salomó: Amb la desesperació de no trobar una bona dona, se li apareix Salomó, que li fa una crítica a les dones.
• Llibre quart d'enviudar: Decideix dedicar-se a la vida contemplativa i dur una existència retirada a València, dedicada a Déu.

Temàtica de L'Espill

S'insereix en la tradició de la misogínia que acusa les dones de tota mena de maldats, en especial del pecat de la carn. La crítica a les dones de L'Espill és general i arriba a la caricatura: només se salven la Verge Maria i la dona de l'autor. L'obra té un realisme satíric que mostra un panorama pessimista dels costums. El llenguatge és popular i molt ric, ja que hi abunden expressions col·loquials.

Joan Rois de Corella: Poeta Aristòcrata i Teòleg

Fou escriptor aristòcrata, mestre en teologia. Autor de poesia religiosa, circumstancial i poètiques amoroses. Cal destacar la Tragèdia de la Caldesa, dama que li fou infidel i a qui blasmà de forma apassionada i sarcàstica. Els seus versos cultes, retòrics i musicals mostren la formació llatina de Corella i les seves inspiracions humanistes, amb un estil que s'inspira en els clàssics.

El Corrent Satíric Valencià

En el context de prosperitat econòmica que visqué València, es desenvolupà entre les classes acomodades una visió de la literatura com a divertiment, activitat social i col·lectiva. D'altra banda, les tertúlies literàries reunien grups d'escriptors afins que debatien temes literaris, donaven a conèixer les seves obres i, a vegades, creaven obres col·lectives. Entre les tertúlies hi havia aristòcrates i burgesos. El Corrent Satíric Valencià té un precedent cabdal en l'obra de Jaume Roig, i és desenvolupat pels poetes burgesos de la tertúlia que aplegava Bernat Fenollar.

Tot i que els escriptors burgesos compongueren poesia religiosa per concórrer als certàmens poètics, la seva producció més important és una poesia realista i satírica, escrita amb un llenguatge col·loquial molt viu i ric.

Obres destacades:

• Procés de les olives
• El somni de Joan Joan
• Estacs d'amor
• La brama dels llauradors de l'Horta de València contra lo venerable mossèn Fenollar
• Col·loqui de dames

Ausiàs March: Trencament amb la Tradició Trobadoresca

Ausiàs March (1397-1459) vinculat a Gandia i Beniarjó, i visqué també a València. D'una família de cavallers i poetes, fill de Pere March i nebot de Jaume March, pertanyia a la petita noblesa valenciana. Participà en campanyes militars d'Alfons el Magnànim a Itàlia i fou recompensat amb territoris i privilegis. L'any 1425 fou nomenat falconer major del rei. Es casà amb Isabel Martorell. Després de la mort d'Isabel, hagué de defensar els seus drets com a senyor feudal i contragué matrimoni amb Joana Escorna, que també morí sense descendència. No tingué fills dels seus matrimonis, si bé en tingué de naturals.

Trencament amb la Poesia Trobadoresca

En la seva poesia hi ha una voluntat de ruptura amb la poètica trobadoresca. No solament abandonà la llengua occitana com a llengua poètica, sinó que la seva poesia abasta major profunditat i sinceritat, reforçades per la intensitat.

Referents Literaris d'Ausiàs March

Trobem referències a distintes tradicions literàries: la poesia trobadoresca, que rebutja però de la qual fa servir tòpics literaris com el senyal i un cert vassallatge amorós; la tradició escolàstica, que es palesa en les idees sobre l'amor, el bé o la virtut; i escassament de l'humanisme italià, ja que alguns passatges de March recorden la Commedia de Dante o el Canzoniere de Petrarca. El nostre poeta tracta l'amor com a idea o abstracció, és a dir, una idea diferent als italians.

Segons Martí de Riquer, la principal diferència entre Ausiàs March i els trobadors provençals és l'actitud envers la dona: la dama dels trobadors era una senyora feudal superior al trobador; els poetes italians veien en la dona la donna angelicata, és a dir, que la seva era noblesa del cor; i Ausiàs March considerà la dona com un ésser amb virtuts, vicis, sentiments i contradiccions.

Obra d'Ausiàs March: Els Cants

128 poemes dividits en cants:

• Cants d'Amor

  Considera distintes classes d'amor: sensual o foll (denominat pel desig), amor fi (intel·lectual i espiritual), el venal o conjugal (que respon als interessos quotidians). Són 76 poemes subdividits en els quals Ausiàs March amaga la identitat de la dama (el senyal).

• Cants de Mort

  El poeta es plany de la mort de la seva estimada i reflexiona sobre el destí de l'ànima, el dolor i l'absència.

• Cants Morals

  Anàlisi introspectiva sobre els seus sentiments i contradiccions a partir d'idees de la filosofia escolàstica.

• Cant Espiritual

  Poema espiritual que s'adreça a Déu per demanar ajuda i penedir-se dels pecats per temor a ser condemnat.

Estil d'Ausiàs March

Gran varietat de recursos literaris, entre els quals destaca l'abundància de comparacions i metàfores intenses, amb imatges tristes o violentes.

Context Històric de la Decadència

L'Edat Moderna és un període històric de més de 300 anys que començà a mitjan del segle XV i acaba el 1789 amb la Revolució Francesa. En l'àmbit cultural, durant aquests segles se succeeixen tres grans moviments artístics que s'expressen tant en literatura com en pintura, arquitectura, etc.

Causes de la Decadència

L'augment de la població europea durant el segle XVI i la consolidació de la burgesia mercantil afavoriren el creixement econòmic. Després del descobriment d'Amèrica, es traslladaren les rutes comercials a l'Atlàntic, cosa que perjudicà l'economia mediterrània. La situació política i sociolingüística de la Corona d'Aragó continuà el procés d'unificació i subordinació a Castella, iniciat al segle XV amb l'entronització de Ferran d'Antequera arran del Compromís de Casp i confirmat amb el matrimoni dels Reis Catòlics i la unió d'Aragó i Castella. El regnat del net dels Catòlics instaurà a Espanya la dinastia dels Àustria. A València i Mallorca, la Guerra de les Germanies enfrontà la petita burgesia i els llauradors contra l'aristocràcia. L'expulsió dels moriscos provocà un descens demogràfic important i greus conseqüències socials i econòmiques a causa del despoblament de moltes comarques. En el segle XVIII, la mort sense descendència del rei Carles II feu esclatar la Guerra de Successió a la Corona d'Espanya, que enfrontà Felip de Borbó i Carles d'Àustria.

Joan Lluís Vives i Marc: Humanista Europeu

Nascut a València en el si d'una família de tradició jueva, estudià filosofia a París i visqué a Bruges. Tingué contactes amb personatges destacats com Erasme de Rotterdam o Thomas More. Escriví en llatí, que s'imposà com a llengua de cultura durant el Renaixement, sobre temes com l'ordenació ciutadana de l'Europa del moment, i dugué a terme una important activitat pedagògica.

El Misteri d'Elx: Drama Litúrgic Medieval

És un drama medieval religiós, pertanyent al cicle marià, que desenvolupa el tema de la mort i assumpció de la Mare de Déu al cel. Es representa a Elx cada any. L'origen es remunta al segle XV, tot i que el text més antic es basa en diversos escrits apòcrifs. Consta de dos actes:

• El 14 d'agost, la Vespra: la mort i l'ascensió al cel de l'ànima de la Mare de Déu. La Verge, amb les Tres Maries, entra a la basílica i el cant explica que desitja morir per reunir-se amb el seu fill.
• El 15 d'agost, la Festa: escenifica l'assumpció i coronació de la Verge. En l'enterrament, uns jueus intenten apoderar-se del cos de la Verge; hi ha una lluita entre jueus i apòstols, després els jueus es cristianitzen.

Amb aquesta declaració es reconeixen alguns valors de la festa, com ara el fet que la representació s'haja conservat ininterrompudament al llarg dels segles; la música, en què el cant gregorià i la polifonia es combinen amb un muntatge espectacular amb dos espais escènics que representen el cel i la terra. El pla horitzontal és un andador per on entren els personatges a la basílica i arriben al cadafal, on s'escenifica el camí que comunica la vida terrenal i la divina. El pla vertical té les portes del cel, situades al sostre del temple, per on apareixen i desapareixen els mòbils que s'eleven amb corda: la magrana, l'araceli i el cos de la Mare de Déu i la coronació, aparell que baixa la Santíssima Trinitat perquè coroni la Mare de Déu ben a prop del cel.