Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Renaixença (Segles XVI-XIX)

Segle XVI: El Renaixement

Durant el segle XVI, trobem tres corrents ideològics principals en la literatura catalana:

• El pensament lul·lià (influència de l'obra de Ramon Llull).
• La presència de gèneres literaris de caire popular.
• La introducció a l'erasmisme (influència del corrent humanista europeu).

Valors estètics del Renaixement

• L'imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
• La valoració absoluta de la tradició clàssica grecollatina.
• La subjecció a la norma i la disciplina artística.
• La recerca dels ideals d'equilibri, mesura i harmonia.

Autors destacats del Renaixement

Cristòfol Despuig

És l'autor de l'obra en prosa més important del període: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Pere Serafí

En poesia, representa la pervivència i l'entusiasme pels models de la poesia d'Ausiàs March i, alhora, un intent d'aclimatar la mètrica renaixentista italiana.

Segle XVII: El Barroc

El Barroc és una evolució del Renaixement, marcat pel desengany davant la realitat i l'obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida. Es manifesten dos estils diferents:

• El conceptisme: Cerca la provocació intel·lectual a partir de la deformació de la realitat i jocs d'enginy.
• El culteranisme: Tendeix a una idealització de la realitat mitjançant l'ús de metàfores embellidores i un llenguatge culte i complex.

Autors rellevants del Barroc

Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)

Autor d'una extensa obra poètica que abasta els dos vessants estilístics. En el primer grup, la temàtica eròtica i escatològica li va donar gran fama.

Francesc Fontanella

Segueix tècnicament Góngora, però temàticament imita el bucolisme de les Èglogues de Garcilaso. La seva composició teatral inclou:

• Amor, fermesa i porfia: Seguint el model de Garcilaso de la Vega, explica com Fontano, un pastor del Besòs, competeix amb Guidèmino per l'amor d'Elisa.
• Lo desengany: L'autor s'allunya de l'estètica garcilasiana i se situa en una línia molt més barroca.

Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme

El Neoclassicisme

Proposa un retorn a les formes estètiques clàssiques (gregues i romanes) basades en la raó, l'ordre i la mesura.

La Il·lustració

Designa un moviment cultural i filosòfic originat a finals del segle XVII a Gran Bretanya, que promou la raó, la ciència i l'educació.

Autors i obres destacades

Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà

Representa un contrapunt als intel·lectuals i acadèmics il·lustrats. La seva obra principal, Calaix de sastre, és una mena de dietari on l'autor pren nota detallada de festes, esdeveniments socials, costums i la vida quotidiana de Barcelona.

La literatura neoclàssica

Joan Ramis i Ramis

Autor menorquí amb una notable obra poètica i dramàtica en català, seguint els preceptes neoclàssics.

Segle XIX: Renaixença, Romanticisme i Realisme

La Renaixença

Moviment de recuperació cultural i política que van viure els Països Catalans durant el segle XIX, amb l'objectiu de restaurar la llengua, la literatura i la identitat catalanes.

Jacint Verdaguer

Figura cabdal de la Renaixença, juntament amb Guimerà. Va ser ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural, però va haver de marxar-ne per motius de salut. A Barcelona, protegit pel marquès de Comillas, Verdaguer va escriure les seves grans obres èpiques: L'Atlàntida, Idil·lis i cants místics i Canigó. Va ser coronat el 1886 com a Poeta de Catalunya. Després d'un viatge a Terra Santa, la seva vida va canviar radicalment. Va entrar en conflicte amb les autoritats eclesiàstiques i el seu protector, practicant la caritat envers els més necessitats i interessant-se per l'exorcisme. Els seus anys finals van estar marcats pel sofriment personal i la polèmica. L'obra Flors del Calvari demostra el seu estat d'ànim abatut.

Poesia èpica de Verdaguer

• L'Atlàntida: Extens poema format per versos alexandrins (6+6 síl·labes) que sintetitza el mite de l'enfonsament de l'Atlàntida amb el descobriment d'Amèrica.
• Canigó: Un poema èpic sobre paisatges reals de Catalunya, centrat en la muntanya del Canigó i les llegendes medievals catalanes.

Poesia lírica de Verdaguer

Va conrear principalment la temàtica de la pàtria i la fe. Pel que fa a la pàtria, trobem poemaris com Pàtria i llibres dedicats a Montserrat.

Obra en prosa de Verdaguer

Abasta els viatges i les excursions, la problemàtica personal i el folklore.

• Excursions i viatges i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa són obres documentals que contenen la descripció dels paisatges que Verdaguer va conèixer al llarg de la seva vida.
• En defensa pròpia és un recull dels articles apareguts al diari La Publicidad on es defensava de les acusacions durant el seu conflicte.
• També va fer aportacions al folklore amb la recopilació de Rondalles.

El teatre al segle XIX

L'expansió del teatre arriba a Catalunya amb el Romanticisme. Cap al 1860 es comencen a escriure obres de temàtica i ambients catalans, consolidant el teatre de la Renaixença.

Àngel Guimerà

Nascut a Santa Cruz de Tenerife, va emigrar de petit al Vendrell, on es va adaptar molt bé. Va formar part activa del moviment renaixentista. Distingim tres vessants en la seva figura: poeta, dramaturg i polític. La poesia va ser el seu camí d'entrada a la literatura. Com a polític, va intervenir en la redacció del Memorial de Greuges, però destaca principalment com a dramaturg.

Etapes del teatre de Guimerà

• Primera etapa (1879-1890): Drama romàntic en vers. Obra destacada: Mar i cel.
• Segona etapa (1890-1900): Drama realista en prosa. Obres destacades: Terra baixa i La filla del mar.
• Tercera etapa (1900-1924): Intent de renovació amb diverses tendències. Obres: La reina vella i La reina jove.

Narcís Oller

Després d'estudiar Dret, va iniciar la seva carrera literària. La seva primera obra és Croquis del natural. L'obra La papallona marca l'inici del naturalisme a Catalunya. L'escanyapobres és una novel·la en què l'autor descriu de forma objectiva el procés de l'avarícia i les seves conseqüències en un entorn rural.