Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Renaixença (Segles XVI-XIX)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,76 KB
Segle XVI: El Renaixement
Durant el segle XVI, trobem tres corrents ideològics principals en la literatura catalana:
- El pensament lul·lià (influència de l'obra de Ramon Llull).
- La presència de gèneres literaris de caire popular.
- La introducció a l'erasmisme (influència del corrent humanista europeu).
Valors estètics del Renaixement
- L'imperi de la raó com a única font vàlida de coneixement.
- La valoració absoluta de la tradició clàssica grecollatina.
- La subjecció a la norma i la disciplina artística.
- La recerca dels ideals d'equilibri, mesura i harmonia.
Autors destacats del Renaixement
Cristòfol Despuig
És l'autor de l'obra en prosa més important del període: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.
Pere Serafí
En poesia, representa la pervivència i l'entusiasme pels models de la poesia d'Ausiàs March i, alhora, un intent d'aclimatar la mètrica renaixentista italiana.
Segle XVII: El Barroc
El Barroc és una evolució del Renaixement, marcat pel desengany davant la realitat i l'obsessió pel pas del temps i la brevetat de la vida. Es manifesten dos estils diferents:
- El conceptisme: Cerca la provocació intel·lectual a partir de la deformació de la realitat i jocs d'enginy.
- El culteranisme: Tendeix a una idealització de la realitat mitjançant l'ús de metàfores embellidores i un llenguatge culte i complex.
Autors rellevants del Barroc
Francesc Vicent Garcia (Rector de Vallfogona)
Autor d'una extensa obra poètica que abasta els dos vessants estilístics. En el primer grup, la temàtica eròtica i escatològica li va donar gran fama.
Francesc Fontanella
Segueix tècnicament Góngora, però temàticament imita el bucolisme de les Èglogues de Garcilaso. La seva composició teatral inclou:
- Amor, fermesa i porfia: Seguint el model de Garcilaso de la Vega, explica com Fontano, un pastor del Besòs, competeix amb Guidèmino per l'amor d'Elisa.
- Lo desengany: L'autor s'allunya de l'estètica garcilasiana i se situa en una línia molt més barroca.
Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme
El Neoclassicisme
Proposa un retorn a les formes estètiques clàssiques (gregues i romanes) basades en la raó, l'ordre i la mesura.
La Il·lustració
Designa un moviment cultural i filosòfic originat a finals del segle XVII a Gran Bretanya, que promou la raó, la ciència i l'educació.
Autors i obres destacades
Rafael d'Amat i de Cortada, baró de Maldà
Representa un contrapunt als intel·lectuals i acadèmics il·lustrats. La seva obra principal, Calaix de sastre, és una mena de dietari on l'autor pren nota detallada de festes, esdeveniments socials, costums i la vida quotidiana de Barcelona.
La literatura neoclàssica
Joan Ramis i Ramis
Autor menorquí amb una notable obra poètica i dramàtica en català, seguint els preceptes neoclàssics.
Segle XIX: Renaixença, Romanticisme i Realisme
La Renaixença
Moviment de recuperació cultural i política que van viure els Països Catalans durant el segle XIX, amb l'objectiu de restaurar la llengua, la literatura i la identitat catalanes.
Jacint Verdaguer
Figura cabdal de la Renaixença, juntament amb Guimerà. Va ser ordenat sacerdot i destinat a una parròquia rural, però va haver de marxar-ne per motius de salut. A Barcelona, protegit pel marquès de Comillas, Verdaguer va escriure les seves grans obres èpiques: L'Atlàntida, Idil·lis i cants místics i Canigó. Va ser coronat el 1886 com a Poeta de Catalunya. Després d'un viatge a Terra Santa, la seva vida va canviar radicalment. Va entrar en conflicte amb les autoritats eclesiàstiques i el seu protector, practicant la caritat envers els més necessitats i interessant-se per l'exorcisme. Els seus anys finals van estar marcats pel sofriment personal i la polèmica. L'obra Flors del Calvari demostra el seu estat d'ànim abatut.
Poesia èpica de Verdaguer
- L'Atlàntida: Extens poema format per versos alexandrins (6+6 síl·labes) que sintetitza el mite de l'enfonsament de l'Atlàntida amb el descobriment d'Amèrica.
- Canigó: Un poema èpic sobre paisatges reals de Catalunya, centrat en la muntanya del Canigó i les llegendes medievals catalanes.
Poesia lírica de Verdaguer
Va conrear principalment la temàtica de la pàtria i la fe. Pel que fa a la pàtria, trobem poemaris com Pàtria i llibres dedicats a Montserrat.
Obra en prosa de Verdaguer
Abasta els viatges i les excursions, la problemàtica personal i el folklore.
- Excursions i viatges i Dietari d'un pelegrí a Terra Santa són obres documentals que contenen la descripció dels paisatges que Verdaguer va conèixer al llarg de la seva vida.
- En defensa pròpia és un recull dels articles apareguts al diari La Publicidad on es defensava de les acusacions durant el seu conflicte.
- També va fer aportacions al folklore amb la recopilació de Rondalles.
El teatre al segle XIX
L'expansió del teatre arriba a Catalunya amb el Romanticisme. Cap al 1860 es comencen a escriure obres de temàtica i ambients catalans, consolidant el teatre de la Renaixença.
Àngel Guimerà
Nascut a Santa Cruz de Tenerife, va emigrar de petit al Vendrell, on es va adaptar molt bé. Va formar part activa del moviment renaixentista. Distingim tres vessants en la seva figura: poeta, dramaturg i polític. La poesia va ser el seu camí d'entrada a la literatura. Com a polític, va intervenir en la redacció del Memorial de Greuges, però destaca principalment com a dramaturg.
Etapes del teatre de Guimerà
- Primera etapa (1879-1890): Drama romàntic en vers. Obra destacada: Mar i cel.
- Segona etapa (1890-1900): Drama realista en prosa. Obres destacades: Terra baixa i La filla del mar.
- Tercera etapa (1900-1924): Intent de renovació amb diverses tendències. Obres: La reina vella i La reina jove.
Narcís Oller
Després d'estudiar Dret, va iniciar la seva carrera literària. La seva primera obra és Croquis del natural. L'obra La papallona marca l'inici del naturalisme a Catalunya. L'escanyapobres és una novel·la en què l'autor descriu de forma objectiva el procés de l'avarícia i les seves conseqüències en un entorn rural.