Literatura Catalana: Renaixement, Barroc, Il·lustració i Gèneres

El Renaixement a la Literatura Catalana

El Renaixement, sorgit a Itàlia al segle XV, es caracteritza per una visió antropocèntrica del món, la revaloració de la cultura clàssica grecollatina i un esperit de renaixença cultural, amb sentit crític i ambició intel·lectual. També implica la consolidació de les llengües romàniques. Als Països Catalans, l’assimilació del Renaixement es produeix a través dels vincles amb Itàlia, especialment per la influència de la Corona d’Aragó sobre Nàpols, Sicília i Sardenya. A la cort valenciana de Germana de Foix, sorgeixen humanistes com Joan Lluís Vives (en llatí) i autors bilingües com Joan Boscà. La literatura catalana, encara arrelada a la tradició medieval, incorpora elements renaixentistes en obres com les de Cristòfor Despuig i Pere Serafí.

Cristòfor Despuig: Humanisme i Diàleg

Cristòfor Despuig, nascut a Tortosa el 1510 i mort el 1574, va ser un polític i escriptor renaixentista. Va ocupar càrrecs a l’administració municipal, però va ser desterrat a València per conflictes amb les autoritats. A Barcelona es va relacionar amb intel·lectuals de l’època, fet que es reflecteix en la seva obra principal, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557). Aquest diàleg renaixentista tracta qüestions polítiques, socials i lingüístiques de l’època amb un marcat compromís humanista. El gènere del diàleg, d’origen platònic, era molt utilitzat al Renaixement per la seva funció didàctica i reflexiva.

Pere Serafí: Poesia i Pintura Renaixentista

Pere Serafí, poeta i pintor nascut a Xipre cap al 1510 i mort a Barcelona el 1567, era conegut com *lo Grec* pel seu origen. Com a pintor d’estil italianitzant, va treballar per l’Església i la noblesa. En poesia, va combinar la tradició medieval dels trobadors i d’Ausiàs March amb les formes innovadores del Renaixement, especialment sota la influència de Petrarca. Va introduir el sonet en la poesia catalana i va mostrar interès per la poesia popular, exemplificant l’esperit de fusió de tendències propi del Renaixement.

El Barroc Català: Pessimisme i Estil Recarregat

El Barroc, inicialment considerat de manera pejorativa pels intel·lectuals de la Il·lustració, es desenvolupa al segle XVII com una reacció al racionalisme optimista del Renaixement. Es caracteritza per la desconfiança en els sentits, una visió pessimista de la vida i la mort, el dualisme constant (bellesa-lletjor, veritat-mentida) i un estil recarregat amb abundància de figures retòriques.

A la literatura catalana, el Barroc es consolida entre 1591 i 1608, amb una forta influència de models castellans i italians. La seva difusió es produeix mitjançant acadèmies literàries i cançoners. Com en el Renaixement, molts autors alternen el català i el castellà. Els principals representants del període són Francesc Vicent Garcia i Francesc Fontanella.

Francesc Vicent Garcia: El Rector de Vallfogona

Francesc Vicent Garcia, nascut a Tortosa entre 1579 i 1582 i conegut com *el Rector de Vallfogona*, va ser el poeta més destacat del Barroc català. Va conrear poesia, prosa i teatre seguint els models castellans de l’època, especialment el conceptisme de Quevedo. La seva obra combina el grotesc i el sublim, amb sonets lírics, faules mitològiques burlesques i sàtires agressives. És especialment conegut per la seva poesia humorística i escatològica, de llenguatge castellanitzat i ple de tòpics, que va donar lloc al *vallfogonisme*, un corrent d’imitació que perdurà fins al segle XIX.

Francesc Fontanella: Culteranisme i Poesia Religiosa

Francesc Fontanella, nascut a Barcelona el 1622, va tenir dues etapes creatives. A la primera, immers en l’ambient cortesà i secessionista, va escriure poesia amorosa i frívola amb influències del culteranisme de Góngora, caracteritzat per un llenguatge artificiós i ple de cultismes i referències mitològiques. A la segona etapa, després d’exiliar-se a Perpinyà i ingressar a l’orde dominicà, es va centrar en la poesia religiosa i teològica. Com a dramaturg, és autor de Lo desengany.

La Il·lustració als Països Catalans

La Il·lustració, sorgida a França, defensava el liberalisme polític i la llibertat religiosa, culminant en la Revolució de 1789 i la separació de poders. Aquest moviment recuperava l’optimisme renaixentista, promovent la raó, el progrés i una literatura amb funció didàctica i ideològica.

Als territoris de parla catalana, la Il·lustració s’expressà principalment en castellà, a causa dels Decrets de Nova Planta, que marginaren el català de l’expressió escrita. Malgrat això, alguns intel·lectuals com Josep Pau Ballot defensà la llengua catalana.

Literàriament, destacaren dues tendències: el rococó, amb obres frívoles i sensuals (representat pel Baró de Maldà), i el neoclassicisme, que reivindicava els models grecollatins amb una ambició literària més gran (Joan Ramis en fou un exemple destacat).

Joan Ramis i Ramis: Neoclassicisme Menorquí

Joan Ramis i Ramis (1746-1819) va ser un teòric i dramaturg menorquí influït pel neoclassicisme. La seva obra més coneguda, Lucrècia, segueix els preceptes del teatre clàssic. Va escriure també en castellà després de la restauració del domini espanyol i va contribuir a l’enciclopedisme amb estudis sobre prehistòria i biologia.

El Baró de Maldà: Rococó i Vida Quotidiana

El Baró de Maldà (Rafael d’Amat de Cortada) (1746-1819) va ser autor de Calaix de sastre, una obra de seixanta volums que documenten la vida quotidiana a Catalunya al segle XVIII. Malgrat el seu estil poc acurat, l’obra és fonamental per entendre la societat de l’època. La seva preferència pels temes frívols i l’ús d’un llenguatge viu el connecten amb el corrent rococó, que buscava el divertiment més que el didactisme.

La Literatura Popular: Tradició Oral i Gèneres

La literatura popular és una literatura de tradició oral, normalment anònima, que presenta una gran força expansiva i no respecta fronteres polítiques ni lingüístiques. A causa de la seva falta d’originalitat i la seva evolució més lenta que la literatura culta, és difícil de datar i sovint s’ha perdut al llarg del temps per no haver estat fixada per escrit. Es transmetia oralment i s’estructurava amb fórmules que facilitaven la memorització, com la repetició de versos, paral·lelismes i expressions prefixades.

Durant els segles XVI, XVII i XVIII, la literatura popular catalana va mantenir una gran vitalitat, amb una varietat de gèneres tant religiosos com profans, com nadales, goigs, caramelles, corrandes i romanços. En prosa, destacaven les rondalles i les llegendes, que també es transmetien oralment. El teatre popular incloïa el sainet (breus peces dramàtiques amb caràcter satíric) i el teatre religiós, que l’Església utilitzava per transmetre els seus ensenyaments a les classes populars.

Anàlisi de Poemes Destacats

Sonet de Francesc Vicent Garcia

Mètrica i Rima

• Mètrica: Sonet de 14 versos decasíl·labs (10 síl·labes per vers).
• Rima: ABBA ABBA CDE CDE.

Recursos Literaris

• Metàfora: La pinta de marfil per “polir” els cabells.
• Personificació: La mà i el marfil tenen qualitats humanes.
• Hipèrbole: Gran emoció amorosa i por exagerada (*el cor se m’alterava*).
• Antítesi: Contradicció entre el desig i la por d’una desgràcia.
• Anàfora: Repetició de la idea d’una peça única (*pinta i mà d’una peça*).

Interpretació del Sonet

En el sonet de Francesc Vicent Garcia, el jo poètic observa una dama de cabells negres que es pentina en un terrat amb una pinta de marfil. El poema descriu el contrast entre els colors blanc i negre, simbolitzant la bellesa i la puresa de la dona. L’autor se sent captivat per aquesta escena i experimenta un sentiment d’admiració i desig, però també tem que pugui passar alguna desgràcia. A través de la poesia, Garcia juga amb imatges sensorials i mitològiques, utilitzant recursos literaris com el contrast, la metàfora i la personificació.

Romancer: A la Vora de la Mar

Mètrica i Rima del Romancer

• El poema és un romanç que segueix una estructura d’estrofes de 8 versos heptasíl·labs (7 síl·labes per vers) amb rima assonant en els versos parells.

Recursos Literaris del Romancer

• Antítesi: Hi ha una antítesi entre el món de la donzella i el del mariner. La donzella és descrita com a *pobreta de mi, so marinera* (vers 54), mentre que el mariner és el fill del rei d’Anglaterra, i la dona acabarà sent reina.

Resum del Romancer

El romanç narra la història d’una donzella que, mentre broda un mocador, es troba amb un mariner que la convenç de pujar a la seva nau a canvi de seda. Tot i les resistències inicials, la donzella puja a bord i, enmig del viatge, es dorm a causa del cant del mariner. Quan es desperta, es troba en alta mar i demana tornar a terra. El mariner li revela que és el fill del rei d’Anglaterra i que ella es convertirà en reina. La història combina elements de l’amor, el desig i el destí, amb un toc màgic i una forta càrrega simbòlica.

Castellanismes Freqüents en Català

faltien

faltaven

desprecien

menyspreen

es precis

és precís

rusticitat

antigor

grosseresa

grolleria

dos

dues

lo que

el que

com no

com que no

deuria

hauria

Gèneres Literaris: Assaig i Diàleg

L'Assaig: Reflexió Personal i Diversitat

L’assaig és un gènere literari que consisteix en una obra breu on s’explora un tema específic a través de judicis i reflexions personals. Aquest tipus de text té una voluntat de creació literària i cerca aprofundir en el coneixement de l’ésser humà, amb una certa intenció moralitzadora. Els temes tractats en l’assaig són molt diversos, com la filosofia, la història, la política, la literatura, la ciència o la pedagogia. L’especialització de l’assaig ha portat a l’aparició de noves disciplines com l’economia, la psicologia i les ciències socials i polítiques.

Pel que fa a l’extensió, l’assaig pot variar des d’articles breus fins a llibres més llargs. També admet formes diverses, com la divagació, la dissertació, el diari íntim, l’epístola o el diàleg.

El Diàleg Filosòfic o Doctrinal

El diàleg filosòfic o doctrinal és un subgènere literari que exposa coneixements o doctrines mitjançant una conversa entre diversos personatges. Va ser utilitzat per filòsofs grecs com Plató i Sòcrates i va guanyar popularitat durant el Renaixement, especialment a Catalunya gràcies a figures com Bernat Metge. Un exemple destacat d’aquest gènere és l’obra Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfor Despuig, en què s’utilitza el diàleg per reflexionar sobre temes locals i universals com la política i la religió. Despuig adopta un enfocament relativitzador, explorant diversos punts de vista.

Conseqüències de la Castellanització

Impacte Històric i Lingüístic

• Castellanització de l'aristocràcia dels antics territoris de la Corona d'Aragó.
• Pèrdua del poder de la burgesia catalana, afeblida per les guerres i les crisis econòmiques.
• Això va afavorir l'oposició entre l'aristocràcia, castellanitzada, i el poble, que continuava emprant el català en tots els àmbits.
• Utilització del castellà en la literatura culta.
• Entrada de castellanismes en la literatura culta, sobretot al segle XVII.
• Pèrdua de la consciència d'unitat entre els diferents territoris de parla catalana.

El procés de castellanització de les terres de la Corona d’Aragó comença amb la introducció de la dinastia castellana dels Trastàmara el 1412, marcant el punt de partida d’una pèrdua de consciència lingüística. Tot i que el català segueix sent la llengua oficial fins al segle XVIII, la unió dinàstica entre Castella i Aragó mitjançant els Reis Catòlics i la política castellanocèntrica dels monarques de la Casa d’Àustria va provocar que la cort es traslladés, fent que l’aristocràcia experimentés una castellanització. Això es va produir en un moment en què la literatura culta en català es produïa a la cort, la qual emparava i fonamentava la llengua i la literatura.