Literatura Catalana: Renaixement, Barroc i Il·lustració

La Renovació Poètica

Iniciada pels autors del Dolce Stil Nuovo, s'hi va sumar la recuperació dels gèneres grecollatins (epístoles, èglogues, elegies, odes...). Temàtiques inspirades en els tòpics de la poesia clàssica: carpe diem (viu el moment), ubi sunt (on són?), beatus ille (afortunat el qui...), locus amoenus (lloc idíl·lic), aurea mediocritas (daurada mediocritat), tempus fugit (el temps fuig), sic transit gloria mundi (així passa la glòria del món).

Pere Serafí

Artista polifacètic. Sembla que també fou músic. És autor del recull Dos llibres de poesia vulgar en llengua catalana (1565), que obre la lírica catalana a la poesia moderna, el Renaixement. El to general dels versos evidencia influències de Petrarca i d'Ausiàs March. Tanmateix, la part més brillant de la seva producció correspon a la sèrie de gloses i cançons, construïdes a partir de refranys recollits al carrer.

La Prosa Erasmista

Aquests nous corrents van produir a principis del segle XVI una obra brillant: Espill de la vida religiosa (1529), de Miquel Comalda, monjo de Sant Jeroni de la Murtra. Tenia un referent d'abast europeu en la figura intel·lectual d'Erasme de Rotterdam. L'erasmisme va gaudir d'una gran quantitat de seguidors a les terres catalanes, entre els quals cal destacar Joan Lluís Vives.

Cristòfor Despuig

Cavaller pertanyent a la noblesa tortosina, humanista sòlidament format, amb coneixements profunds de la historiografia contemporània. Va escriure: Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que reflecteix la concepció humana i social del 1500. Articulat en 6 diàlegs. Recull en forma de converses les opinions de 3 interlocutors. Temes: poder temporal del papa, actuació política de Carles V i situació del país en el conjunt de la monarquia hispànica. Dades i punts de vista aguts i exactes. És un autor compromès amb el seu temps. Reforça la imatge dels autors grecollatins com a referents i autoritats. Estil natural i àgil. La Inquisició va impedir la impressió de l'obra.

Joan Timoneda

Timoneda va recopilar el Cancionero llamado Flor de enamorados, que recull cançons amoroses en castellà i català. Conté poemes de diversos autors, però molts se li atribueixen a ell mateix. Va publicar diverses obres en poesia, prosa i teatre. Defensor dels ideals del concili de Trento. Va escriure dos actes sacramentals, escrits a instància de sant Joan de Ribera per ser representats durant el Corpus Christi. L'Església militant i El castell d'Emaús defensen l'eucaristia i l'autoritat papal. Quan escriu una poesia amorosa desimbolta és menys estricte.

Estètica Barroca

El Barroc trenca amb la llibertat de pensament i el vitalisme renaixentistes, i imposa una visió pessimista de la vida. Substitueix el goig de viure, carpe diem, per la consideració permanent sobre el caràcter fugaç de la vida, sic transit gloria mundi.

Francesc Vicent Garcia

És el primer escriptor plenament barroc de la literatura catalana. La seva obra no va ser impresa en vida. Se li han atribuït molts textos (sovint apòcrifs). Va obtenir per oposició la rectoria de Vallfogona de Riucorb, és conegut com el rector de Vallfogona.

Francesc Fontanella

Nascut en una família important de jurisconsults. Va participar activament en les negociacions arran de la incorporació de Catalunya a França durant la guerra dels Segadors. Reivindicava l'existència d'una literatura catalana de caràcter culte com expressa la lloa introductòria de Tragicomèdia pastoral d'Amor, Firmesa i Porfia, la seva primera obra teatral. Tornà a aquest gènere amb Lo desengany, en què la preocupació per la mort presideix l'obra.

El Segle de les Llums

Considerat el segle de les llums, durant el s. XVIII es desplega la Il·lustració, que és la base del pensament actual.

La Il·lustració Catalana

El divuit català incorporà amb retard els moviments culturals. Al darrer terç del segle del Barroc s'introduí el Neoclassicisme, brillant a Menorca i Rosselló. La Il·lustració plantejava el problema de la llengua. Una colla d'il·lustrats, els quals girava entorn de la història i la llengua, van restar fidels a l'idioma. Un altre focus d'estudi era la llengua mateixa, amb posicionaments clars com el del pedagog Baldiri Reixach. Propicià la creació d'acadèmies, salons o tertúlies per debatre i avançar en la ciència. A Catalunya: Reial Acadèmia de Bones Lletres, la Junta de Comerç i La Societat Maonesa de Cultura.

El Neoclassicisme

Respecte dels ideals clàssics estètics. L'obra s'ha de basar en la raó i ser versemblant.

Joan Ramis

Predomina la tragèdia, regla de les tres unitats: unitat d'acció (no pot tractar temes diversos), de temps (concentrar la durada en un sol dia) i espai (en un únic escenari). Arguments inspirats en herois clàssics o bíblics i personatges expressats en un llenguatge solemne i culte. Membre cofundador de la Societat Maonesa de Cultura. Autor de Lucrècia (segueix la línia de Racine i Corneille). Inspirada en un capítol de la història de Roma. Contraposa la virtut de Lucrècia a la luxúria del rei Tarquinus i defensa la llibertat conjugal. Solemnitat i musicalitat del vers, el ritme i el lèxic.

El Baró de Maldà

Autor del Calaix de sastre (textos memorialístics, de temes diversos). De caire conservador, es troba al costumisme urbà. Trets: registre col·loquial i popular.