Literatura Catalana: Realisme, Naturalisme i Narcís Oller
Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,72 KB
El Realisme i Naturalisme a la Literatura Catalana
El Costumisme: Retrat de la Societat i els Costums
El Costumisme busca plasmar la realitat, però en aquest cas, parlant dels costums del moment i de tots aquells aspectes que desapareixeran a causa de la Revolució Industrial. Aquest corrent critica els canvis socials i la pèrdua de tradicions.
El Quadre de Costums: Un Gènere Breu i Detallat
El Quadre de costums és un gènere important que se centra a fer un breu relat sobre un determinat espai o tipus social, com ara un ofici. Destaquen autors com Robert Robert i Emili Vilanova.
La Novel·la Realista i el Naturalisme: Objectivitat i Determinisme
La Novel·la Realista també vol plasmar la realitat, però tracta temes més típics com les injustícies socials o els moviments socials del moment, tot amb molta objectivitat. Aquesta novel·la acaba desenvolupant la important branca del Naturalisme. Tots dos es basen en el gran determinisme i en voler expressar el que es veu i es viu amb molta realitat.
Narcís Oller: Pare de la Novel·la Catalana Moderna
Narcís Oller va néixer a Valls el 1846 i va ser un dels novel·listes catalans més destacats del moment. Va ser criat en un món culte i liberal (va estudiar Dret), però va quedar orfe de pare als 20 anys. Amb la mare i el tiet, es van mudar a Barcelona, on va tenir una vida simple i senzilla, però còmoda, centrat en les ideologies liberals i catalanistes. Va començar escrivint en castellà, però va acabar fent-ho en català. Va ser molt admirat i és considerat el pare de la novel·la moderna. Té una gran quantitat d’obres de qualitat:
- La Papallona (1882): Retrata la relació entre una noia innocent i un estudiant que va de dona en dona. La deixa embarassada i l’abandona. Però s’acaben penedint i es casen, tot i que abandonen el fill.
- L’Escanyapobres (1884): Explora l’avarícia que caracteritza els homes a través de l’Oleguer i la seva dona Tuies. Mostra els problemes del matrimoni i l’avarícia del marit, amb la influència de la Revolució Industrial en el món agrari català.
- La febre d’or (1890-92): Una família de fusters experimenta una ascensió de classe social gràcies a la borsa. La família s’enriqueix jugant a la borsa i la seva vida es descontrola. Com que hi segueixen jugant i un dels fills es posa malalt, tot acaba força malament per a la família.
- La Bogeria (1898): Aborda la idea del determinisme a través de Daniel Serrallonga i com li canvia la vida una malaltia mental que se li detecta i que el porta a la mort. L’obra reflexiona sobre el seu destí i com els seus antecedents influeixen en el que li passa.
- Pilar Prim (1906): Amb una tendència modernista, narra la història d’una jove vídua i hereva d’una gran fortuna que s’enamora. Ella haurà d’escollir entre els diners o l’amor que sent.
En tota la seva obra, Narcís Oller plasma la realitat i mostra un gran naturalisme a l’hora de voler-la mostrar i explicar científicament el que passa.
La Narrativa Catalana dels Anys 70: Renovació i Postguerra
S’entra en el panorama literari d’una generació que ja no ha viscut la guerra, sinó que ha nascut en la postguerra. Hi ha una renovació en la temàtica amb una nova actitud en parlar dels fets socials i culturals. És l’impuls de la renovació que té lloc als anys 50, sobretot als 60. Representa el fracàs del que hauria volgut fer el franquisme amb la literatura catalana. Trobem autors com: Terenci Moix, Maria Antònia Oliver o Carme Riera.