Literatura Catalana: Ramon Llull, Tirant lo Blanc i Gramàtica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en
catalán con un tamaño de 4,9 KB
Ramon Llull: Pensador i Escriptor Català
Ramon Llull va néixer el 1232 a Mallorca i va morir el 1316. Va ser un dels primers i màxims exponents de la literatura catalana, ja que va escriure en català sobre temes que fins llavors només s’havien tractat en llatí, com la medicina i la filosofia. Era un trobador de les corts de Mallorca, però va tenir unes visions de Jesucrist que el van transformar totalment. A partir de llavors, es va convertir en un trobador de Déu i un cavaller de la religió. El seu principal objectiu era convertir els infidels al catolicisme i demostrar amb la raó que el cristianisme era l’única religió vàlida.
Evolució de la Narrativa Cavalleresca
Orígens: Els Romans Courtois
Els romans courtois eren narracions en vers que van sorgir a França durant el segle XII. Estaven destinades a la cort i mostraven les gestes d’un cavaller ideal i el seu amor a la dama de la cort.
Llibres de Cavalleria
Procedents dels “romans courtois”, estaven escrits en prosa i narraven les gestes d’un cavaller ideal. Se situaven en ambients exòtics i fantàstics.
Novel·les Cavalleresques
Van néixer a partir dels “romans courtois” i dels llibres de cavalleria. La principal diferència era que aquestes novel·les eren versemblants; no eren tan fantasioses i irreals. Es podia veure, per exemple, en la figura del cavaller, que era com un cavaller ideal però tenia atributs i sentiments humans. També passaven en llocs reals i localitzables i sovint mencionaven personatges històrics. En català, les obres més representatives són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.
Anàlisi de Curial e Güelfa
- Autor anònim i escrita a mitjans del segle XV.
- Se situa en llocs i espais reals.
- Apareix algun personatge històric.
Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
Biografia de Joanot Martorell
- Va néixer i va morir a València (1413/15-1468), i formava part d’una família de la noblesa que poc a poc va anar perdent poder.
- Tenia un caràcter bregós; va viure moltes aventures i va combatre contra altres cavallers; va conèixer la cort anglesa.
- Va ser l’autor de Tirant lo Blanc.
Característiques de l’Obra: Tirant lo Blanc
- La versemblança: Tirant és un cavaller ideal però amb atributs humans; les accions són lògiques i raonables, i els espais on passa són reals i localitzables.
- Utilitza la ironia i l’humor.
- Hi ha escenes eròtiques.
- Es barregen dos estils: el culte i el col·loquial.
- Hi ha un equilibri entre la realitat i ficció (personatges reals i històrics, però també de ficció, com el mateix Tirant).
Temes Principals
L'obra gira sobretot al voltant de dos temes: la guerra i l’amor. Tirant lluita molts cops al camp de batalla, però també lluita per conquistar Carmesina. Aquesta lluita amorosa encara el fa més humà. A part, també fa una utopia i s'humanitza el personatge de Tirant, cosa que fins llavors no havia passat.
Fonaments de la Comunicació i la Gramàtica
Elements de la Comunicació
- Emissor: codifica i envia el missatge.
- Receptor: rep i descodifica el missatge.
- Missatge: és la informació que es transmet.
- Canal: mitjà per on es transmet el missatge.
- Codi: sistema de signes compartit.
- Situació comunicativa: circumstàncies que envolten el procés de comunicació.
Funcions del Llenguatge
- Referencial: vol dir alguna cosa objectiva, pretén informar (relacionada amb la situació comunicativa).
- Fàtica: vol comprovar que el canal funciona ("Hola, em sents?") (relacionada amb el canal).
- Expressiva: transmet sentiments (relacionada amb l’emissor).
- Poètica: busca la bellesa (relacionada amb el missatge).
- Conativa: vol convèncer ("Maria, aixeca’t") (relacionada amb el receptor).
- Metalingüística: parlar de la llengua (relacionada amb el codi).
Morfologia
- Morfemes lèxics: lexema o arrels de les paraules.
- Morfemes derivatius: prefixos i sufixos.
- Morfemes flexius: de gènere, temps, nombre.
Classificació Morfològica de les Llengües
- Aïllants: necessiten altres paraules per expressar relacions gramaticals.
- Flexives: utilitzen algun morfema per indicar flexió.
- Aglutinants: unió de molts morfemes en una sola paraula.