Literatura Catalana: Ramon Llull, Ausiàs March, Tirant lo Blanc i Períodes Clau

Pensament de Ramon Llull: Originalitat i Vastedat

El pensament de Ramon Llull es caracteritza per:

1. L'originalitat de l'Art, que constitueix en si mateixa una novetat metodològica. Aquesta novetat fa que Llull utilitzi molta de la terminologia i de les estructures conceptuals tradicionals aristotèliques o escolàstiques, però d'una manera original.
2. La manca d'aclariments, de metallenguatge de Llull, fenomen propi d'un autodidacta.
3. La vastitud i varietat formal (poesia espiritual, textos semialgebraics, proverbis, sermons, narrativa) i temàtica (crítica social, tractats sobre política, ciència, medicina, retòrica, lògica, filosofia, teologia, dret, etc.) de la seva producció.

Ausiàs March: Vida, Obra i Concepte de l'Amor

Vida d'Ausiàs March: Cavaller i Poeta

Va néixer a Gandia l'any 1400, fill de Pere March i Elionor Ripoll. Procedeix d'una descendència del llinatge barceloní dels March, establerts a Gandia al segle XIII. Va ser armat cavaller i va participar en campanyes militars d'Alfons el Magnànim a Itàlia i a Àfrica. Es va retirar als 27 anys.

A partir del 1430 es va dedicar a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li va provocar conflictes. Es va casar amb Isabel Martorell l'any 1439 (qui va morir el mateix any), i es va tornar a casar amb Joana Escorna. Joana va morir el 1454, mentre que Ausiàs va morir el 1459. Sabem que va tenir quatre fills legítims.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March: Innovació i Subjectivitat

Va ser un poeta cortesà. En la seva poesia figuren molts dels motius i de les situacions amoroses característics de la poesia trobadoresca, cosa que permetria considerar-lo com un trobador ressagant. Però hem de tenir en compte unes transformacions prou significatives que invaliden aquesta valoració:

1. March és el primer autor de la nostra literatura que escriu en un català sense provençalismes.
2. Combina l'experiència amorosa amb la reflexió moral i l'expressió subjectiva.

El Concepte de l'Amor en Ausiàs March: Anhel i Fracàs

Mostra l'anhel d'aconseguir un amor purament espiritual, però aquest amor és impossible per culpa de la dama i d'ell. Aquest reconeixement del fracàs és el que humanitza la seva poesia i la fa convincent. Aquesta visió de l'amor fa que un to adolorit impregni tota la poesia, fins i tot arriba a considerar la tristesa com una fatalitat.

Estil Poètic d'Ausiàs March: Precisió i Densitat

L'estructura formal dels poemes s'ajusta a la poesia trobadoresca, com l'ús del decasíl·lab amb cesura en la quarta síl·laba, o l'octava sil·làbica.

La llengua és poc melodiosa, es caracteritza per la precisió conceptual i, de vegades, per la immediatesa col·loquial. S'ha d'afegir una sintaxi complexa i una concisió i densitat expressiva que converteixen versos en veritables sentències.

Figures Retòriques Freqüents en Ausiàs March

• Comparacions
• Imatges
• Antítesi
• Ús de la primera persona

Tirant lo Blanc: Argument i Estructura Narrativa

Divisió de l'Obra: Cinc Parts Clau

Es pot dividir en 5 parts:

1. Transcorre a Anglaterra, Tirant arriba a Anglaterra pel casament del seu rei.
2. L'acció es trasllada a Sicília i a Rodes.
3. Transcorre a l'Imperi Grec, on Tirant el defensa de la invasió dels turcs. Aquí Tirant s'enamora de la princesa Carmesina.
4. L'acció es trasllada al nord d'Àfrica, Tirant aconsegueix conquerir el nord d'Àfrica i implanta la religió cristiana.
5. Tirant torna a Constantinoble i derrota els turcs. L'emperador li dona la filla com a muller i el nomena cèsar, però Tirant cau malalt i mor.

Argument Detallat de Tirant lo Blanc

Amb motiu del casament d'una filla del rei de França amb el rei d'Anglaterra, se celebren a Londres unes grans festes. Hi excel·leix un gentilhome bretó de vint anys, anomenat Tirant lo Blanc. En acabar les festes, Tirant marxa cap a Nantes on s'assabenta del setge de Rodes. Veient que els assetjats no reben ajuda de ningú, decideix anar-hi ell mateix.

Després de passar per la costa de Barbària (nord d'Àfrica), es dirigeixen a Palerm per proveir-se de blat. Els reben els reis de Sicília acompanyats de la seva filla, la infanta Ricomana, donzella de gran bellesa. L'expedició organitzada per Tirant marxa cap a Rodes, i en quatre dies arriben a l'illa. Amb audàcia i enginy, trenca el setge de l'esquadra genovesa i enganya el soldà fent-li creure que disposen d'una gran quantitat de recursos. Aquest posa fi al setge i abandona l'illa.

Retornat a Sicília, Tirant és requerit per l'Emperador de Constantinoble, qui li atorga la capitania imperial i general de la gent d'armes i justícia. A la cort, Tirant coneix la filla de l'Emperador, Carmesina, de qui s'enamora.

Enmig d'una treva, mentre se celebra un sumptuós banquet, arriba al port una nau endolada en què viatja la fada Morgana, qui va a buscar el seu germà, el rei Artús. Aquesta respon a una sèrie d'enginyoses consultes.

Mentre les victòries, les treves i les derrotes bèl·liques se succeeixen, l'amor entre Carmesina i Tirant s'aferma, fins que una intriga malintencionada fa creure a Tirant que Carmesina manté amors deshonestos amb el jardiner del palau. Després de matar-lo, el cavaller s'embarca per anar al camp de batalla. Enmig de la travessia, la nau naufraga a les costes de Barbària on tenen lloc nombroses batalles. Així mateix, Tirant emprèn una tasca evangelitzadora amb la qual aconsegueix convertir al cristianisme milers d'infidels.

Tirant organitza una nova campanya per alliberar Constantinoble, objectiu que assoleix. El soldà i el Gran Turc, veient-se perduts, proposen la pau final per a cent anys. L'Emperador, per premiar els serveis del cavaller, li atorga la mà de Carmesina. Però la mort el sorprèn sobtadament. Ferida per un immens dolor, Carmesina també mor.

Tirant lo Blanc: Una Novel·la Total i Innovadora

És una novel·la que va més enllà del que pot suggerir una de cavalleresca. Joanot Martorell hi alterna un to teatral i solemne amb un altre col·loquial i directe (incorporant informacions, experiències...), a més combina aspectes còmics amb aspectes tràgics, i la narració de batalles i d'estratègies amb la història sentimental i eròtica.

Jaume Roig i L'Espill: Crítica Social i Misogínia

Jaume Roig va néixer a València a la primeria del segle XV i va morir a la mateixa ciutat el 1478. Hi ha nombrosos testimonis de la seva relació professional amb la Corona Catalanoaragonesa, el poder municipal i els estaments religiosos; va ser metge, després va actuar com a examinador de metges, i va treballar en diversos hospitals.

Es va casar l'any 1459 fugint de la pesta, i a Callosa d'en Sarrià va començar a escriure Espill, amb el propòsit de demostrar que totes les dones són malvades, amb excepció de la Mare de Déu i de la seva esposa. Roig acusa les dones de ser presumides, luxurioses, brutes, males mares...

Grans Períodes de la Literatura Catalana

1. El Renaixement (Segles XV-XVI)

És un moviment cultural europeu, tradicionalment fixat entre mitjan segle XV i mitjan del segle XVI.

En la nostra poesia del segle XV hi ha dos aspectes presents: el deute amb la poesia d'Ausiàs March i la glossa de refranys populars. Hi destaquen:

• Joan Timoneda, Flor d'enamorats
• Pere Serafí, poeta i pintor

L'obra en prosa més important del segle XV, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Puig, va ser una obra cabdal de la literatura catalana i plenament renaixentista.

Al teatre, hi trobem dos corrents: el religiós i el profà. La millor obra profana és La vesita, de Joan Ferrandis d'Heredia.

2. El Barroc (Segles XVI-XVII)

És un corrent artístic i ideològic europeu que es desenvolupa entre la fi del segle XVI i el començament del XVII.

Poesia i teatre: Només a Catalunya es va crear una poesia i teatre barroc en català, ja que a València s'expressava gairebé tot en castellà. Hi destaquen Francesc Vicenç Garcia i F. Fontanella, autor de l'obra barroca més important de Catalunya, Lo desengany.

Prosa: Comporta una mostra de la continuïtat del català com a llengua literària, amb els llibres de memòries i els dietaris.

3. La Il·lustració (Segle XVIII)

A mitjans del segle XVIII s'introdueixen les idees i la sensibilitat il·lustrada, amb el neoclassicisme com a tendència predominant. L'autor més important és Joan Ramis, amb Lucrècia.

En la prosa trobem rondalles i adagis, i sobretot dietaris.

4. La Literatura Popular (Segles XVI-XVIII)

Entre els segles XVI i XVIII manté una vitalitat enorme la literatura popular catalana, lligada a la transmissió oral i al sentit tradicional, i que sol anar acompanyada de música, dansa... Aquesta literatura expressa informacions, opinions...

Propietats Textuals Fonamentals

Coherència: Selecció i Organització de la Informació

És la propietat relacionada amb la selecció i l'organització de la informació entorn d'un tema.

Cohesió: Lligam Formal entre les Parts del Text

És la propietat segons la qual totes les parts d'un text han d'estar lligades formalment.

Adequació: Adaptació al Context Comunicatiu

És la propietat textual mitjançant la qual un text s'adapta al context comunicatiu corresponent. Està condicionada per elements de la comunicació com:

• El canal de transmissió d'un missatge
• L'àmbit d'ús i la intenció comunicativa (públic o privat)
• Les varietats lingüístiques
• La modalitat oracional i la intenció comunicativa
• Les veus del discurs (locutor, emissor, enunciador)

Varietats Geogràfiques de la Llengua: Els Dialectes

La dialectologia és la disciplina que estudia la variació de la llengua.

Les varietats geogràfiques reben el nom de dialectes (constitutius o consecutius).

La divisió dialectal es basa en les isoglosses, que són unes línies imaginàries traçades pels dialectòlegs que separen territoris segons trets distintius.

Entre dos dialectes hi ha una zona on conviuen els dos dialectes; aquesta zona es diu zona de transició.

Varietats Funcionals de la Llengua

L'Estàndard: Model de Comunicació Lingüística

És un model de llengua neutre pensat perquè fos el vehicle de comunicació entre els membres d'una comunitat lingüística.

És la varietat que tots els parlants d'un idioma són capaços d'entendre.

Pot ser oral i escrita i facilita la comunicació.

La Varietat Social: Identitat i Expressió de Grup

Les maneres característiques de parlar de grups socialment afins, que generen una fraseologia i unes maneres expressives significatives per al grup i que els diferencien d'altres grups socials.