Literatura Catalana: Preguerra, Guerra Civil i Postguerra

Literatura Catalana de Preguerra (Fins a 1936)

Després del Noucentisme, la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) va provocar la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista, fet que va portar a l'abandonament de l'acció política per part dels catalanistes.

Com a contrapartida, van sorgir nous mecenatges culturals. La Dictadura de Primo de Rivera va finalitzar amb l'adveniment de la Segona República Espanyola (1931-1939), període que va comportar:

• La creació de la Generalitat de Catalunya.
• L'oficialitat de la llengua catalana i la seva introducció a l'ensenyament i l'administració.
• La institucionalització de la cultura i la literatura pròpies des d'una òptica esquerrana.
• Un augment de les publicacions en català.

A principis dels anys 20, el panorama i la voluntat eren de renovació, la qual cosa va portar a la consolidació del mercat literari amb noves editorials, la creació de revistes especialitzades, etc.

Literatura Catalana: Guerra Civil (1936-1939)

• Catalunya es trobava dins del bàndol de la República.
• Malgrat la guerra, la Generalitat va continuar impulsant el procés de normalització de la cultura:
  • Creació de biblioteques al front (que portaven llibres als camps de batalla).
  • Aposta per la propaganda de guerra per donar ànims i força.
• Hi va haver un fort compromís dels intel·lectuals i escriptors per mantenir la cultura en les circumstàncies excepcionals de la guerra.

Literatura Catalana de Postguerra (1939-1975)

Amb la pèrdua del bàndol republicà, es va instaurar la dictadura franquista, que va durar gairebé quaranta anys (1939-1975).

1. Tolerància Mínima (Anys 40)

Aquesta primera etapa es caracteritza per l'exili, la misèria i l'aïllament internacional.

• Prohibició d'utilitzar qualsevol llengua que no fos el castellà en l'esfera pública.
• Prohibició d'escriure, editar i traduir llibres en català.
• Exili de molts escriptors de la cultura catalana.

Actituds davant la repressió:

• Exili: Primer a França i després a Amèrica.
• Incorporació al nou règim: Alguns van canviar les seves ideologies i van renunciar a la pròpia llengua.
• Exili interior - clandestinitat: Replegament defensiu per demostrar que el franquisme no havia ensorrat la cultura catalana.

Objectius dels resistents:

• Salvar la llengua.
• Recuperar el prestigi social i cultural perdut amb la victòria franquista.
• Salvar les institucions culturals més rellevants.
• Refer el sistema de relacions humanes destruït per la guerra.
• Lluitar contra aquells que havien claudicat en termes lingüístics.

2. Tolerància Vigilada (1950-1959)

Etapa marcada pel tractat bilateral amb els EUA, que va suposar una certa obertura.

• Inici de la narrativa en català amb característiques pròpies de la postguerra, sense les innovacions americanes i europees del moment.
• S'escriuen reculls de contes i rondalles, que permeten certes manifestacions culturals.
• Es suavitza la persecució i el rigor de la censura, i apareixen publicats alguns referents normatius.

3. Gran Obertura Cultural (Anys 60)

Context de desarrollismo econòmic i auge del turisme.

• Neix Edicions 62.
• S'autoritzen edicions en català d'autors contemporanis, exiliats i traduccions d'autors estrangers.
• Apareixen revistes com L'Estel i Sang Nou, i es publiquen estudis normatius.
• Es convoquen premis literaris.
• Apareixen les primeres emissions en català a la televisió i la ràdio.

4. Final del Franquisme (1970-1975)

Aquests anys es caracteritzen per una creixent oposició social al règim i una forta reivindicació de la identitat cultural catalana.

Poesia Catalana de Postguerra

1. Immediata Postguerra Poètica (1939-1951)

• Els poetes escriuen sense llibertat.
• Etapa fortament condicionada per circumstàncies externes com l'exili i el silenci imposat.
• La poesia es converteix en el gènere més cultivat, ja que es podia difondre més fàcilment en àmbits reduïts.
• Els poemes tracten sovint de vivències personals.
• Obra més important: Elegies de Bierville de Carles Riba (on trobem metàfores i una desconnexió de la realitat immediata).

2. Predomini del Simbolisme (1950-1959)

Amb la principal influència de Carles Riba, apareix el Simbolisme, un corrent originari de França que reflecteix l'angoixa de viure en un món percebut com a absurd; és un moviment inconformista.

Característiques:

• Allunyament de la realitat immediata.
• Discurs reflexiu relacionat amb el dolor, la mort i la vida.
• Presència de punts de vista religiosos.
• Tendència a l'hermetisme expressiu.
• Predomini de la metàfora, el símbol i el rigor formal.

3. Realisme Històric i Social (1959-1968)

Neix un debat entre l'estètica de tradició simbolista i una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític contra la dictadura.

Obres destacades:

• La pell de brau de Salvador Espriu: Utilitza el mite de Sepharad (antic nom per a Espanya) en un poemari que denuncia la situació d'Espanya.
• Da nuces pueris de Gabriel Ferrater: Denuncia la societat de l'època.
• Vacances pagades de Pere Quart: Crítica irònica de la societat contemporània.

La poesia, que abans era principalment intimista, ara busca ser compartida amb els lectors. La inspiració prové de la quotidianitat, el públic objectiu és tota la societat, el llenguatge és unívoc i concret (fàcil d'entendre), i l'experiència política esdevé una experiència col·lectiva.

La Nova Cançó Catalana (Anys 60-70)

Objectiu: Recuperar l'ús públic del català a través de la nova música, que esdevé una eina de reivindicació lingüística i cultural.

Mètode: Sovint burlant la censura amb missatges antifranquistes implícits o explícits.

Autors destacats: Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, entre d'altres.

Neix sota la influència de la Chanson française. Els artistes catalans adapten aquest estil a la realitat política i social del moment, amb missatges de protesta.

Generació Literària Catalana dels 70

Formada per escriptors educats durant el franquisme. Es caracteritza per la manca d'una estètica unitària.

Trets generals:

• Rebuig del realisme anterior.
• Preocupació pel llenguatge.
• Reflexió sobre la pròpia poesia.

Autors destacats: Maria Mercè Marçal, entre d'altres.

Autors Clau: Postguerra i Transició

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003)

Va créixer en època de dictadura. Fou un gran traductor. Als 14 anys va començar a treballar en una fàbrica tèxtil. El 1970 li van diagnosticar esclerosi múltiple. Feia classes clandestines de català.

Obres conegudes: El poble, La fàbrica, Estimada Marta, Absències.

Elionor: Poema que denuncia la societat, sense mètrica tradicional, amb un llenguatge i una poesia de caràcter col·lectiu.

Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 - Barcelona, 1985)

Autodidacte per parlar català a l'escola. La seva poesia és considerada difícil però clara. Va estudiar Batxillerat durant la dictadura de Primo de Rivera.

Obres destacades: Laia, Israel, Cementiri de Sinera (referència a Arenys de Mar).

La seva poesia sovint presenta un programa cívico-moral, un alliçonament moral. Temàtica: la situació durant la dictadura. Objectiu: fer net, defensar el català regenerant el cicle, i mostrar fidelitat a la llengua.

Maria Àngels Anglada (Vic, 1930 - Figueres, 1999)

Llicenciada en Filologia Clàssica.

Temes principals: la guerra, la defensa de la llengua catalana, la memòria històrica, la denúncia de la violència, l'Holocaust, etc.

Obres destacades: El violí d'Auschwitz, Quadern d'Aram.

"Sarajevo" (possiblement un poema o conte): Símbol del dolor i la destrucció.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993)

Periodista i escriptor.

Temes a les seves obres: la mort, el sexe, la pàtria. La seva obra és diversa i extensa.

"Els amants": Poema on l'amor es presenta com a intens i sense repressió.

Maria Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, 1952 - Barcelona, 1998)

Professora de literatura catalana. Va tenir un paper actiu en la recuperació del català. Veu molt destacada del feminisme; va ser una de les primeres dones a escriure obertament sobre feminisme a la seva generació, defensant la lluita per la igualtat de les dones.

La seva poesia és de reivindicació, introspecció, etc.

Obres destacades: Cau de llunes, Bruixa de dol, Desglaç, Raó del cos (escrit durant la seva malaltia).

"Divisa": Poema que actua com un manifest personal, una crida a l'apoderament femení.

Pere Quart (Joan Oliver) (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986)

Pseudònim de Joan Oliver. Poeta i dramaturg. Es va exiliar a Xile i a França.

Obra destacada: Corrandes d'exili. Les corrandes són un tipus de cançó popular, amb un ritme ràpid i un to senzill. En aquesta obra, parla del seu desig de tornar a casa, utilitzant el concepte de locus amoenus (lloc ideal) per expressar la seva enyorança.

Màrius Torres (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942)

El 1935 li van diagnosticar tuberculosi, fet que el va portar a traslladar-se a un sanatori on va començar a escriure gran part de la seva obra.

Temes i estil: la mort, l'amor (inspirat per Mercè Figueres), to melancòlic i introspectiu.

Joan Sales va publicar la seva obra pòstumament.

Recursos Literaris Freqüents

• Apariats alexandrins: Versos de dotze síl·labes amb rima apariada (AA, BB, CC, DD).
• Paronomàsia: Joc de paraules basat en la semblança fonètica de mots amb significat diferent.
• Apòstrof: Figura retòrica que consisteix a dirigir-se directament a una persona (real o imaginària), un ésser abstracte o un objecte inanimat (Exemple: dirigir-se a "Sepharad").
• Polisíndeton: Repetició de conjuncions (com "i") per donar més èmfasi o solemnitat.
• Asíndeton: Omissió de conjuncions, sovint substituïdes per comes, per donar un ritme més ràpid o viu.
• Hipèrbaton: Alteració de l'ordre lògic o habitual de les paraules en una frase.