Literatura Catalana: De la Preguerra als Anys 90

T7. Narrativa de Preguerra (Segle XX)

Al segle XX, a Europa, la novel·la psicològica, que analitza profundament la vida interior i utilitza el monòleg interior, viu un moment àlgid. A Catalunya, la novel·la experimenta una crisi, ja que el Noucentisme la considera un gènere inadequat.

Josep Maria de Sagarra

La seva producció literària abasta tots els gèneres. Destaca per una prosa brillant i una narrativa breu però intensa. La seva obra narrativa més coneguda és Vida privada, una crònica de la decadència de l'aristocràcia barcelonina i el canvi de valors, descrita amb un to elegíac i nostàlgic.

Josep Pla

La seva primera obra va ser París. Després de l'esclat de la guerra, viatja a Itàlia i després torna a Catalunya. L'etapa de postguerra és la més productiva de la seva carrera.

Concepció literària: Tot i la seva formació noucentista, no va ser un seguidor fidel d'aquest moviment. Se sentia més proper a les literatures que descrivien el món real. El seu objectiu era que els seus escrits fossin comprensibles per a tothom. La seva prosa és planera, amb l'ús de paraules familiars, frases curtes i una adjectivació precisa.

Obra literària: Va escriure sobre allò que observava a la seva vida, que es pot considerar una mena de dietari i una descripció del món. La seva obra inclou autobiografia (El quadern gris), biografies i retrats, llibres de viatges i guies turístiques, narracions i assaigs (Obra completa). Un dels seus temes principals és el paisatge i la gent de l'Empordà. Pla barrejava gèneres amb naturalitat.

2. La Narrativa de Postguerra

La novel·la pateix una crisi durant el Noucentisme. La manca d'inversions i la censura afecten molts escrits. Dins de la narrativa, es poden distingir dos grans grups. La censura va tenir un paper decisiu en la problemàtica de la novel·la per diversos motius: desercions entre autors, autorització d'una col·lecció de traduccions novel·lístiques el 1962, control de la publicació de narracions per part de només dos escriptors i disminució del públic lector.

A partir de la censura, sorgeixen la novel·la psicològica (Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga), l'existencialisme (M. Aurèlia Capmany), la literatura fantàstica (Pere Calders) i la novel·la d'exili (J. Amat).

Llorenç Villalonga i Pons

Va ser un il·lustrat i un dels màxims exponents de la novel·la psicològica. Va crear el mite de Bearn i va destacar per la creació de personatges femenins complexos.

Novel·la: Mort de dama, la seva primera novel·la, relata l'agonia d'una dona de l'aristocràcia mallorquina, que simbolitza la desaparició d'aquesta classe social. És una sàtira contra els nobles, els xuetes i els escriptors catalanistes. Bearn o La sala de les nines és una obra autobiogràfica dividida en dues parts (disbauxa i tranquil·litat), narrada pel capellà.

Mercè Rodoreda

De formació autodidàctica, va guanyar el Premi Crexells per Aloma i el Premi de les Lletres Catalanes. La seva obra narrativa es pot dividir en tres etapes:

Obres de joventut: Sóc una dona honrada?, Del que hom no pot fugir i Aloma. Són novel·les d'iniciació que mostren trets característics dels personatges principals de les seves novel·les posteriors: dones que es converteixen en víctimes passives en les seves relacions amb els homes. Aloma narra la història d'una adolescent que entra al món dels adults a través d'una relació amorosa amb un home madur.

Obres de maduresa: Marcades pel drama de l'exili. Vint-i-dos contes mostra una gran varietat de tècniques narratives. La plaça del Diamant presenta un univers simbòlic que caracteritza la narrativa de l'època. La protagonista, Natàlia, coneguda com 'La Colometa', i símbols com els coloms, il·lustren el procés de maduresa. L'escriptura és parlada, amb monòleg interior, exploració del món inconscient i un llenguatge adaptat als personatges.

Pere Calders

Primeres obres: Els seus dos primers llibres són el recull de contes El primer arlequí i la novel·la curta La glòria del doctor Larén. Durant la guerra, escriu la novel·la Gaeli i l'home de Déu, basada en la seva experiència com a voluntari al servei de cartografia, i la crònica de guerra Unitats de xoc.

Producció literària a l'exili: Es va exiliar a Mèxic, on va col·laborar en revistes com Quaderns de l'exili, Lletres i El Pont Blau.

Cròniques de la veritat oculta: Són contes d'actitud filosòfica centrats en la realitat aparent i la realitat oculta. A través d'aquests contes, es pot conèixer l'autèntica veritat del protagonista. Calders utilitza un llenguatge col·loquial i un efecte humorístic característic, amb diferents representacions de la realitat i un ús abundant de la ironia.

Les darreres obres: El grup de teatre Dagoll Dagom va estrenar una adaptació teatral de contes de Calders, Antaviana, amb un gran èxit. Invasió subtil és una altra de les seves obres destacades. La seva projecció pública va augmentar, convertint-se en l'autor més llegit de l'època. També va desenvolupar una intensa activitat periodística, publicant en diaris i revistes.

4. Narrativa dels Anys Setanta i Noranta

Aquesta època es caracteritza per la inquietud per assolir un nivell de qualitat literària i per l'exploració de nous camins de creació. Hi ha una gran curiositat per la tradició anterior, que és assumida o rebutjada, i un coneixement rigorós i profund de la llengua pròpia.

5. L'Assaig

L'assaig és un gènere en prosa no narratiu que tracta temes filosòfics, històrics, polítics, etc., amb voluntat de creació. Té una extensió i una forma variables. El seu origen es troba en l'obra de Michel de Montaigne, però no es converteix en un gènere autòcton fins al Renaixement. Va assolir la seva màxima esplendor amb la Il·lustració, gràcies a autors com Diderot i Voltaire. A Catalunya, l'assaig va ser poc conreat fins al Modernisme.

Joan Fuster

La seva producció literària assagística inclou treballs com a historiador de la literatura, crític literari, historiador social de la llengua i investigador de la cultura en general.

Investigació sociopolítica: Als anys 40, col·labora amb grups intel·lectuals i literaris valencians, però se'n distancia per la seva posició ideològica sobre qüestions com la llengua. Als anys 50, entra en contacte amb el cercle d'intel·lectuals catalans. Als anys 60, publica el seu assaig més famós, Nosaltres, els valencians.

Crítica literària: Interessat per la crítica literària i la història de la literatura catalana, va realitzar estudis sobre poesia valenciana. Hereu d'una tradició d'assaig humanista, va acabar dedicant-se al periodisme. Els seus criteris d'unitat són la personalitat de l'autor i la intenció de discussió crítica.

Estil i llenguatge: Destaca per la seva tria singular dels adjectius, la combinació d'erudició i col·loquialisme, i un estil informal i escèptic.