Literatura Catalana Pre-Guerra: Corrents i Autors Clau

• Aloma (1936): Obra de Mercè Rodoreda. Un exemple destacat de novel·la psicològica.

• Imitació del foc: Tercer llibre de Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

• El Cafè de la Marina (1933): Obra teatral principal de Josep M. de Sagarra, que hi posa tota la seva expressivitat poètica al servei d'un teatre senzill amb gran èxit de públic.

• Mort de Dama (1931): De Llorenç Villalonga, pertany a la novel·la de crítica social, on empra l'humor, la caricatura i la ironia per fer una crítica de la societat.

Literatura Pre-Guerra: Context

Entre els anys 20 i 30 es produeixen fets importants. El 1923 es proclama la dictadura de Primo de Rivera, que aboleix la Mancomunitat i prohibeix l'ús del català. El 1931, amb la II República, es recuperen les llibertats, però esclata la Guerra Civil (1936-1939) i s'instaura la dictadura franquista, que torna a significar un període de prohibició per a la llengua i la literatura catalanes. Durant aquest període, destaca la desaparició del Noucentisme i la diversificació de tendències.

Poesia

La poesia s'allibera del Noucentisme. A més de l'Avantguardisme, destaquen la poesia postsimbolista i la popularista.

Poesia Postsimbolista

Utilitza símbols i parteix de l'herència dels simbolistes francesos per crear una poesia allunyada de la realitat. Carles Riba n'és el principal representant.

Poesia Popularista

Contrària a l'anterior, expressa emocions imitant la lírica popular, amb un llenguatge senzill. Josep M. de Sagarra n'és el poeta més important.

A Mallorca destaca Bartomeu Rosselló-Pòrcel, que combina aquests corrents i d'altres.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Nascut a Palma, estudià a l'Institut Balear i a Barcelona, on féu amistat amb Carles Riba i Salvador Espriu. Es traslladà a Madrid per preparar el doctorat. Després d'escriure Sóller, el seu darrer poema, morí de tuberculosi als 24 anys.

Publicà dos reculls, i un tercer, Imitació del foc, fou editat pòstumament. La seva obra es conegué quan es publicà completa.

Intentà renovar la lírica illenca trencant amb l'Escola Mallorquina, tot i acusar-ne la influència. Altres referències són: el postsimbolisme (Riba, Guillén); el popularisme (Alberti, Lorca); el neobarroc i el surrealisme.

Teatre

A partir dels anys 20, el teatre es recupera. Destaca Josep M. de Sagarra, amb El Cafè de la Marina (1933).

Narrativa

Igual que el teatre, la narrativa es recupera. Destaquen: la novel·la modernista, la de crítica social i la psicològica.

Novel·la de Crítica Social

Empra l'humor, la caricatura i la ironia. Mort de Dama (1931), de Llorenç Villalonga, n'és un exemple.

Novel·la Psicològica

Ambientades en un món burgès, ho expliquen tot des del punt de vista dels personatges. Incorporen:

• Narració en primera persona.
• Temps interior: els personatges recorden fets del passat (flashback).
• Monòleg interior: descriu el pensament del personatge.
• Freudisme: s'aplica per explicar el caràcter dels personatges.

Aloma (1936), de Mercè Rodoreda, n'és un exemple.

Conte

Coincideixen els mateixos corrents: modernista, psicològic i de crítica social. Destaquen Salvador Espriu i Pere Calders.

Prosa Periodística

Destaca la prosa que descriu la realitat, relacionada amb el periodisme. Josep Pla n'és el màxim representant.