Literatura Catalana Postguerra: Valor, Rodoreda i Narrativa

Context sociopolític postguerra (fins als 70)

La pèrdua de la guerra comporta l'extinció de les institucions republicanes i l'eliminació dels organismes culturals. Abolides les institucions democràtiques, il·legals els partits polítics i anul·lats els sindicats, sense llibertat de premsa, de pensament ni d'expressió, la cultura valenciana sofrí un procés intens d'espanyolització castellanitzant.

Molts escriptors sofriren depuracions professionals i penes de presó. En el camí de l'exili, la dictadura del general Franco tallà l'activitat dels escriptors que havien començat abans de la Guerra. La falta d'escriptors, d'editors i de públic lector féu que la producció narrativa valenciana es mantinguera fidel als gèneres més tradicionals i a les tècniques modernes. Durant els primers vint anys de postguerra, només es van publicar nou novel·les, entre les quals destaquen:

• Enric Valor, L'ambició d'Aleix
• Maria Ibars, Vides planes
• Maria Ibars, L'últim serf
• Miquel Adlert, I la pau no arribà

Als anys seixanta, s'accentuà la represa cultural. El franquisme, pressionat, hagué d'acceptar una lleugera liberalització en alguns àmbits de la vida pública i cultural. Fins a la fi de la dècada dels seixanta, els nostres narradors conrearen sobretot la novel·la psicològica i la realista, com La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda, o Incerta glòria de Joan Sales.

També s'escrigueren novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat, com Bearn o la sala de les nines de Llorenç Villalonga.

Enric Valor: Referent literari i rondallista

És un referent en la literatura catalana moderna. Després de la mort de Franco, començà a rebre un flux constant de premis. Enric Valor ens va deixar una herència literària única: la seua extraordinària obra. No hi ha un homenatge millor que rellegir les seues rondalles, sabent que, quan arribem a la darrera pàgina, sentirem aquella veu tremolosa: 'Catacric, catacrac, catacrac, catacric, conte contat, conte finit'.

La seua tasca novel·lística comença en la postguerra amb L'Ambició d'Aleix, on tracta la preocupació del Realisme i el Naturalisme. En la dècada dels 80, dins la tradició realista, publica la trilogia Cicle de Cassana, una de les seues obres més ambicioses.

Una de les característiques de l'obra de Valor és la seua precisió en la localització dels fets i el seu afany descriptor, que cuida la descripció del paisatge, sobretot del Baix Vinalopó.

Valor ha recopilat 36 rondalles amb unes característiques que les diferencien d'altres reculls rondallístics:

• La història se situa en espais concrets.
• Hi ha una preocupació lingüística; usa un llenguatge popular.
• Tracta la rondalla com una novel·la.
• S'adreça a dos tipus de lectors diferents: per una part, l'edició completa és una lectura perfecta per als adults; per una altra, existeix la versió adaptada per als infants.

La finalitat d'Enric Valor era la d'un novel·lista que vol escriure i fa ús d'uns esquemes argumentals.

Valor col·labora en la tasca filològica fixant expressions i portant-les a la vista i l'oïda del lector-auditor.

En tota la seua obra trobem dos vessants: d'una banda, la passió de contar pròpia d'un escriptor i, per altra, la passió d'ensenyar, de difondre el coneixement del país, del paisatge i, sobretot, de divulgar la nostra llengua.

Mercè Rodoreda i la novel·la psicològica

Rodoreda és el màxim exponent de la literatura catalana, juntament amb Villalonga, que connecta amb el corrent més important dels anys 20 i 30 a Europa: la novel·la psicologista, que tingué com a representants André Gide i Virginia Woolf, entre d'altres. Mercè Rodoreda, una dona amb una vida difícil i plena de dissabors; tanmateix, aquesta és potser la raó per la qual Mercè busca una vàlvula d'escapament i la troba en la literatura.

És per això que totes les seues obres tracten de dones que ho passen malament; en la majoria dels seus escrits, conta la seua vida com a mètode de desfogament. L'obra més representativa és La plaça del Diamant, una novel·la històrica, psicològica i costumista, protagonitzada per una dona a la qual la Guerra Civil destrueix la vida i l'esperança. Algunes característiques en les obres de Rodoreda són:

• Temàtica bàsicament femenina, protagonitzada per dones.
• Les seues obres estan ambientades en llocs on ha viscut.
• Les protagonistes són dones fràgils però amb una gran força interior, com Natàlia, la 'Colometa' de La plaça del Diamant, o Cecília, protagonista d'El carrer de les Camèlies.

El seu estil literari tan personal ha deixat petja en nombrosos escriptors posteriors.

Aquesta autora construeix diferents personatges, els quals desprenen una gran sensació de vida que els fa únics. Les seues obres es poden separar en dues etapes:

• Llibres de joventut: com Aloma.
• Llibres de maduresa: com Vint-i-dos contes, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, etc.

Els seus personatges tenen una forta personalitat i presenten una profunda descripció psicològica. Aquests només són lliures en el terreny dels sentiments, en les sensacions i en les seues manifestacions.

En resum, l'obra de Rodoreda és el fruit de l'evolució personal i literària de l'autora.

Narrativa valenciana: Dels 70 a l'actualitat

Al principi de la dècada dels 70, la producció novel·lística valenciana no presentava símptomes de vitalitat (1972: Joan Fuster: 'Una carència singular').

Però a mesura que els joves escriptors valencians van poder conèixer altres models del nostre àmbit lingüístic, el panorama començà a canviar. El 1974 aparegueren dues tendències principals: la «novel·la del canvi» (ex: Falles fallades fetes foc) i la novel·la realista evolucionada (ex: Joan F. Mira, 1974: El bou de foc).

La «novel·la del canvi» altera la norma narrativa utilitzant dos procediments transgressors: la manipulació del codi textual i la postulació de temes ideològics oposats a l'ordre vigent. El novel·lista pretenia introduir el lector dins del text. En les «novel·les del canvi», els temes oposats a l'ordre vigent van ser:

• La crítica política i l'exigència de llibertat.
• La reivindicació de la dissidència.
• La ruptura amb els valors de la tradició cultural, familiar i social normativa i coercitiva.
• El desig de modernitat i d'universalisme.

Altres narradors, però, van optar per aprofundir en el llegat del realisme, contant històries comprensibles per a un públic lector normal. La recuperació de la infantesa provoca un exercici que té també com a objectiu recuperar l'idioma.

Cap a 1980, diverses causes van propiciar que els narradors valencians tinguessin una concepció narrativa més eclèctica, gràcies a:

• La introducció de l'ensenyament del valencià.
• La tendència a la normalització de l'idioma.
• La tendència a la professionalització dels escriptors.

Amb la novel·la històrica de Josep Lozano i de Joan F. Mira s'inicià un nou període en la novel·la valenciana, caracteritzat per:

• La liquidació de l'experimentalisme de les «novel·les del canvi».
• La continuació del model evolucionat del realisme.
• La publicació de molt diverses «novel·les de gènere»: històrica, eròtica, etc.