Literatura Catalana de Postguerra: Poesia Social i Teatre de l'Absurd

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,94 KB

La Poesia Social i el Compromís Cívic

La seva obra, senzilla, ha tingut una gran difusió **gràcies** a la col·laboració amb cantautors com **Lluís Llach** i **Rafael Xambó**, que han musicat nombrosos poemes.

Factors Clau en la Difusió de l'Obra

El ressò social d’aquest autor està lligat a alguns fets que han marcat la seva vida:

  • El lligam al poble nadiu, on ha viscut sempre.
  • La condició obrera, com a escrivent en una fàbrica tèxtil des dels 14 anys fins als 43, fet que l’ha ajudat a connectar amb els lectors conscienciats amb la realitat obrera durant els anys 60 i 70.
  • Les conseqüències de l’esclerosi múltiple que el va deixar greument impedit.
  • El compromís del poeta amb el país i amb la justícia social.

Característiques de la Poesia

  • Els seus poemes descriuen la realitat d’herois de la vida quotidiana: les **feines** d’obrers, mestresses de casa, jubilats... Aquestes feines tenen consideració d’autèntiques gestes.
  • El seu llenguatge directe i narratiu sense caure en el simplisme. Amb paraules senzilles i ben triades, aconsegueix metàfores originals i evocadores que atrauen l’interès del lector.

El Teatre Català de Postguerra: Censura i Renovació

Evolució i Context Històric

Al principi de la postguerra, el teatre català va ser completament prohibit. Més **endavant** es va començar a permetre, si bé no es permetia traduir obres estrangeres. Les obres que s’hi representaven eren reposicions anteriors a la guerra i textos subjectes a una forta censura.

A partir dels anys 50, destaquen **Salvador Espriu**, **Joan Oliver** i **Manuel de Pedrolo**, i es permeten les traduccions, fet que renovà l’escena amb el neorealisme, els corrents existencialistes i el teatre èpic. Això propicià l’aparició del realisme social als anys 60.

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG)

Una altra novetat important, per la renovació que causà, la formació que oferí a directors, actors i autors, i la coordinació de diversos grups teatrals del territori, va ser la fundació de l’**Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual** (*EADAG*).

Modalitats i Grups Destacats

Hi destaquen dues modalitats de teatre:

  • **Teatre document**, que representa i analitza un fet històric.
  • **Sàtira política**, que utilitza l’humor per acompanyar l’anterior.

Els grups teatrals que destaquen són: **Pluja**, **El Rogle**, **Els Joglars** (per les seves obres polèmiques). Més endavant van aconseguir prestigi: **Tricicle**, **Comediants**... Els autors més destacats són: **Joan Brossa** i **Manuel de Pedrolo**.

Manuel de Pedrolo i el Teatre de l'Absurd

El teatre de Pedrolo és circumstancial i sorgeix amb l’impuls que va suposar l’**Agrupació Dramàtica de Barcelona**. Recorre al **teatre de l’absurd** per burlar el rigor de la censura. **Denuncia** les situacions que limiten la llibertat i reflexiona sobre l’**essència** de la nostra espècie.

Temes i Estil Dramàtic de Pedrolo

Temes Dominants

Els temes dominants són:

  • La repressió sexual i política.
  • La solitud.
  • Els conflictes socials.
  • La visió d’un **món** futur.

Ambientació i Personatges

Les obres estan ambientades en un temps i un lloc imprecisos, i els noms dels personatges solen ser inventats. El seu teatre és **pessimista**, considera els problemes col·lectius i planteja una transposició de la realitat.

Els personatges viuen abocats cap al seu món interior i tracten d’explicar-lo, però preocupats també pel món dels altres. Viuen presoners del **present**, intentant aclarir el seu origen, ja que tan sols tenen el record imprecís del passat que els confon.

La seva obra està plena de símbols i utilitza un lèxic teatral directe, adequat a les necessitats escèniques.

Entradas relacionadas: