Literatura Catalana de Postguerra: Mercè Rodoreda i Joan Fuster

Mercè Rodoreda: Vida i Obra Literària

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983)

Etapes de la Vida i Obra de Rodoreda

• Infància i joventut: Família humil. L'avi, figura central (amor per Catalunya, literatura catalana, flors). Es casà jove. Publica novel·les (com Una dona honrada, 1938) i col·labora en revistes.
• Maduresa: Exili a França i a Ginebra. Relació extramatrimonial amb Armand Oriols. Premis de poesia i narrativa. Llibres destacats:
  • Vint-i-dos contes (1958)
  • La plaça del diamant (1962)
  • El carrer de les camèlies (1963)
  • Jardí vora el mar (1966)
• Vellesa: Torna a Catalunya. Època de reconeixements oficials. Llibres:
  • Mirall trencat (1974)
  • Quanta, quanta guerra... (1980)

Context Literari de Postguerra a Catalunya

• Narrativa de postguerra.
• Absència d'editorials: El franquisme prohibia tota llengua que no fos el castellà i exercia censura literària. La majoria d'autors vivien a l'exili per evitar represàlies.
• Anys 60: Permisos per a publicar llibres i revistes en català, sota la cobertura del règim franquista.
• Resistencialisme: La literatura esdevé un mitjà de preservació de la identitat catalana a través de la llengua i la literatura.
• Tres tendències:
  • Novel·la psicològica: S'endinsa en el món interior dels personatges (ex: Llorenç Villalonga, M. Rodoreda).
  • Realisme: Context històric i polític, denúncia social. Literatura amb elements de fantasia, humor i ironia, aspectes irracionals, absurd i fantasia.

Escriptores Catalanes del Segle XX

Les dones que escriuen sota la dictadura critiquen la repressió del règim, abordant temes com: personatges femenins víctimes de l'amor romàntic, la infidelitat masculina, la dominació de l'home, la submissió i la passivitat, la maternitat.

Autores destacades: Caterina Albert, Mercè Rodoreda, Teresa Pàmies, M. Aurèlia Capmany, Assumpció Serrat Roig, Carme Riera, Isabel-Clara Simó.

"La Plaça del Diamant": Anàlisi i Simbolisme

La novel·la ens endinsa en la vida interior de Natàlia (Colometa), narrada de viva veu i en primera persona, a través de la República i la Guerra Civil.

Estructura Narrativa de l'Obra

• Identitat i alteritat: Capítols I-IV.
• Els coloms i la maternitat: Capítols V-XXIV.
• La revolució: Capítols XXV-XXXV.
• L'alliberament: Capítols XXXVI-XLIV.

Novel·la psicològica: Narradora protagonista que relata en primera persona la narració i reflecteix el seu temps interior. Predomina el monòleg interior i l'escriptura automàtica, reproduint la consciència i els pensaments. La protagonista parla amb un alter ego mut.

Simbolisme Clau a "La Plaça del Diamant"

Coloms, balances, nines, l'embut.

Joan Fuster: Pensament i Assaig Català

Joan Fuster (Sueca, 1922 - Sueca, 1992)

Tipologies d'Obra en Prosa de Fuster

1. Humanístics: Crisi de l'home en un món canviant, temes de l'època. Ex: Diccionari per a ociosos (1964).
2. Sociopolítics: Recuperació de la consciència nacional, els més difosos, polèmics i influents. Ex: Nosaltres, els valencians (1962).
3. Cultural i literaris: Recuperació i difusió del patrimoni literari silenciat pel franquisme.

Context de l'Assaig Català de Postguerra

Forte repressió de la nostra cultura, censura i prohibició de tota llengua diferent del castellà. La producció de l'assaig es va interrompre entre 1939 i 1950. A partir de 1968, renaix una forta divulgació de temàtica nacional i política. Entre els anys 60 i 70, es va normalitzar i es va percebre com un gènere que podria influenciar la societat. Nosaltres, els valencians (1962) va ser una obra polèmica.

L'Assaig Català en la Posterioritat

Es manté l'interès per l'assaig polític, però es desenvolupa el gènere deliberatiu en forma de dietaris i memòries. Amb els mitjans de comunicació, es consoliden els articles d'opinió i les columnes. Les xarxes socials han popularitzat dietaris i aforismes.

Altres Autors Destacats del Període

Josep Pla (El Quadern gris), M. Aurèlia Capmany (Pedra de foc).

Anàlisi de "Diccionari per a ociosos"

Escrit el 1964, el seu títol és temàtic i un resum del llibre. Tracta problemes del dia a dia i del propi Fuster. La ironia és utilitzada com a reivindicació de la llibertat. Estil: ús d'un registre estàndard amb pinzellades d'oralitat i col·loquialisme, claredat expositiva, incisos, reformulacions, cometes i cursiva. Modelització intensa: lèxic valoratiu, preguntes retòriques, ironia, la primera persona.

Figures Retòriques en l'Obra de Fuster

La metàfora, la comparació, l'antítesi, la personificació o l'epítet.

Els Aforismes de Joan Fuster

Forma breu de l'assaig, frase contundent que resumeix una idea.

Cadira:

Concepció de la vida lliure de patiment.

Covardia:

La por com a tret compartit per tots.

Escepticisme:

Reivindicació del dubte metòdic.

Gent:

Jo soc l'altre per als altres.

Rellotge:

La tecnologia varia la percepció del temps.

Lectura:

Llegir és seguir vivint.

Ser:

Ens imaginem distints de com som per a sobreviure.

Xenofòbia:

La identitat del grup es constitueix contra l'altre grup.