Literatura Catalana de Postguerra: Impacte i Autors Clau

La Literatura Catalana Sota el Franquisme

Repressió i Castellanització

La pèrdua de la Guerra Civil va provocar l'eliminació de les institucions autonòmiques i d'alguns organismes culturals. Amb l'abolició de les institucions democràtiques, la declaració il·legal dels partits polítics i l'extinció dels sindicats, es va produir un empobriment dels intel·lectuals, fet que va afavorir la castellanització.

Molts dels escriptors van haver de deixar els seus treballs i anar-se'n a l'exili o ser empresonats. La majoria van optar per l'exili. A més, la dictadura de Franco va trencar amb les característiques literàries presentades fins al 1939. Aleshores, els nous escriptors es van quedar sense referències i van començar a escriure sobre temes dels anys de postguerra, com ara:

• El realisme.
• La novel·la de sentiments i melodramàtica.
• Les inquietuds catòliques.

Nous Temes i Tendències Literàries

D'altra banda, a causa de la pressió de la política internacional, la dictadura de Franco va haver de fer canvis en la vida pública i cultural. Així, fins a la fi de la dècada dels seixanta, es van començar a escriure novel·les psicològiques, on els sentiments dels protagonistes són el tema principal, i novel·les realistes, les quals estan més centrades en els temes socials. Totes elles presenten característiques peculiars, sovint reflectint temes com la guerra, com es pot veure a La Plaça del Diamant.

Enric Valor: Compromís i Narrativa

La Difusió Gramatical i el Retorn a la Ficció

Durant els anys de la guerra, Enric Valor va deixar en segon pla la seva producció narrativa i es va centrar en la difusió de la normativa gramatical. Va ser, a més, col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear. Posteriorment, Valor va tornar a la narrativa amb l'aparició de la novel·la, escrivint obres com L'ambició d'Aleix i Les rondalles.

Les Rondalles: Tradició i Innovació

Quan Valor escriu les rondalles, sent un gran impuls per a contar els coneixements del seu país, de la llengua i del paisatge. No es dedica a transcriure els temes orals del folklore, sinó que novel·litza els personatges i els successos. Aquestes rondalles es poden classificar en tres grups:

• Meravelloses.
• De costums.
• D'animals.

El Cicle de Cassana i el Món Rural

A la darrera dècada dels anys 70, Valor comença a publicar novel·les del cicle de Cassana. Cassana és un poble imaginari on situa les seves vivències de jove, posant en primer pla els successos, les tensions i els conflictes. A més, vol crear un món literari propi. Es basa molt en el món rural, ja que la natura té una gran importància en les seves novel·les. Aquestes es poden agrupar en dos blocs:

• Personatge individual: on es caracteritza la relació de l'home amb la natura (per exemple, a L'ambició d'Aleix).
• Personatges col·lectius: on intervenen nuclis familiars (com en el Cicle de Cassana).

Mercè Rodoreda: Evolució i Simbolisme

De les Primeres Obres a l'Exili

Mercè Rodoreda va publicar tres obres que amb el temps ella mateixa va rebutjar. Amb la publicació d'Aloma, Rodoreda s'interessa més en la Catalunya de la República. Durant l'exili, va deixar d'escriure novel·les i es va dedicar als contes, publicant-ne vint-i-dos, i aquests van fer-la tornar a la novel·la.

La Plaça del Diamant i el Simbolisme

Va publicar l'obra més important de la seva producció, La Plaça del Diamant, on introdueix la figura dels coloms, i també Mirall Trencat. Més endavant, amb La meva Cristina i altres contes, comença a desenvolupar una narrativa més simbolista i fantàstica.

La Psicologia Femenina i el Cicle Vital

Rodoreda vol narrar situacions humanes basades en la psicologia, fet que va ser una gran innovació en les novel·les de l'època. Tots els personatges principals solen ser dones solitàries i introspectives, sovint desconnectades del món exterior. Solen néixer en unes condicions singulars que fan que la seva vida comenci de manera particular.

Les mares d'aquestes protagonistes estan presents i ajuden en tot moment durant la infantesa i també la maduresa. La infantesa és observada des del punt de vista de l'autora, ja que és el moment on ella es forma com a persona i com a escriptora. La infantesa és associada a la felicitat; per contra, la maduresa és la infelicitat, fet que fa que la protagonista miri enrere cap a la infantesa, ja que la maduresa és l'etapa dura de la vida. Això fa que aquesta es torni freda i distant, però amb una millor perspectiva s'adona que no és tan dolenta com sembla. A més, té en tot moment dificultat a l'hora d'expressar els seus sentiments.