Literatura Catalana Postguerra i Franquisme: Rodoreda i Valor

Literatura Catalana durant el Franquisme (1939-1975)

L'impacte de la Guerra Civil i l'exili

El final de la Guerra Civil comportà l’eliminació de les llibertats culturals per al català. La llengua desaparegué de l’activitat pública i molts escriptors es van veure obligats a l’exili.

Evolució de les etapes del franquisme

Durant el franquisme, es distingeixen tres etapes:

• Primera etapa: Marcada per la repressió i l’aïllament cultural (sense editorials ni lectors).
• Segona etapa: Caracteritzada per una liberalització que va permetre el retorn de la llengua a l’ús literari i a l’esfera pública.
• Última etapa: Retorn d’alguns escriptors exiliats que van escriure sobre la guerra. Els nous autors, sense referències, es van formar de manera autodidacta.

Els escriptors exiliats van centrar-se en l'enyorament del país, mentre que els que es van quedar van continuar les tendències simbolistes i avantguardistes.

Tendències narratives de la postguerra

Les tendències narratives de l'època van ser variades:

• Novel·la fantàstica i d’evasió (Sarsanedas).
• Novel·la psicològica (Rodoreda i Villalonga).
• Narrativa realista (Calders, que reflexiona sobre la postguerra i incorpora la problemàtica de l’home del carrer marginat i oblidat).
• Narrativa tradicional (Valor).

Enric Valor: Gramàtica i Narrativa Realista

La difusió de la gramàtica normativa

Enric Valor, durant el franquisme, va difondre la gramàtica normativa amb obres com “La flexió verbal”.

Les rondalles: de l'oralitat a la cultura

La seva dedicació a les rondalles es deu a la passió i voluntat de difondre el coneixement del país i la llengua. Parteix d’un nucli narratiu oral i el transforma en contes cultes.

El Cicle de Cassana i el món rural

Als anys 70, publica el “Cicle de Cassana”, on rememora les seves vivències i els conflictes de classe. La seva obra està vinculada al món rural, on la natura és molt important i descrita de manera realista.

Tipus de novel·les de Valor

Valor és fidel al model tradicional de la narrativa realista i conrea dos tipus de novel·les:

1. Les de l’heroi individual, que relaciona els seus conflictes amb el medi.
2. Les de protagonista col·lectiu, representat per un nucli familiar, que substitueix l’heroi individual. En aquest últim tipus, dota els personatges de profunditat psicològica.

L’obra narrativa de Valor inclou relats com “Narracions perennes” (1988). En totes les seves obres utilitza un narrador omniscient i subjectiu. Té un gran domini de la llengua i utilitza el llenguatge oral de la tradició popular, combinant-lo equilibradament amb la llengua literària.

Mercè Rodoreda: Exili, Psicologia i Simbolisme

Trajectòria i influències

L’obra literària de Mercè Rodoreda (1908-1983) està marcada pels esdeveniments culturals, polítics i personals. La seva obra esdevé contemporània a partir de l’experiència de la guerra i l’exili. Va començar amb col·laboracions periodístiques i novel·les d'inspiració autobiogràfica.

Obres clau de Rodoreda

"Aloma" (1938)

Novel·la d'inspiració autobiogràfica, publicada abans de l'exili.

"La plaça del diamant" (1962)

Aquesta obra li va donar la fama. Tot i que no tracta directament la Guerra Civil, la narració se centra en la psicologia de la protagonista, la seva opressió i la seva soledat.

"Mirall trencat" (1974)

Narra la vida familiar d’una dona burgesa i ofereix una visió tràgica del món.

Estil i temàtica rodorediana

Rodoreda utilitza el monòleg interior i l’estil directe i indirecte, resultant en una prosa simbolista i fantàstica. Utilitza el simbolisme per expressar els pensaments interiors i la descripció psicològica dels personatges mitjançant recursos com:

• La fugida
• L’alienació
• El record i l’evocació (per reflectir conflictes i sentiments)

Tracta temes com les relacions impossibles i la sensibilitat davant la pèrdua de la infantesa i l’adolescència.