Literatura Catalana: Postguerra, Enric Valor, Rodoreda i Anys 70

Context Sociopolític de la Postguerra als Anys 70

La pèrdua de la guerra comportà l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació de tots els organismes culturals. La misèria intel·lectual de la postguerra fou catastròfica i la cultura valenciana sofrí un procés d'espanyolització. Molts escriptors sofriren deportacions i penes de presó. La dictadura de Franco va deixar sense referències els escriptors que començaren a escriure a partir de l'any 1939. La falta d'escriptors i de públic lector va fer que la narrativa fos tradicional; només es publicaren nou novel·les. Aquestes novel·les eren de gènere melodramàtic (Vides plenes, de Maria Ibars), o realista (L'ambició d'Aleix, d'E. Valor). A la fi dels anys 60, els narradors conrearen sobretot la novel·la psicològica i la realista, fent referència a la Guerra Civil, com La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. També s'escrigueren novel·les realistes i de recreació d'un món mitificat, com Els Horts, de Martí Domínguez.

Característiques de l'Obra Literària d'Enric Valor

Dues grans aportacions: les Rondalles valencianes i cinc novel·les i relats breus. E. Valor usa la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, escriu amb gran precisió, minuciositat i exactitud, té un gran domini de la llengua i usa un model de llengua molt equilibrat. Les rondalles estan compostes a partir d'un nucli de procedència oral sobre el qual Valor opera una transformació i reformulació del relat oral, i ens proposa contes cultes. Els relats breus no destaquen per un estil treballat, sinó per la riquesa de la llengua; es tracta de petites peces amoroses i sentimentals. La novel·lística té les mateixes característiques, però és on aboca les seues experiències biogràfiques i els seus coneixements (Sense la terra promesa), crònica del segle XX. En elles usa la narració en primera persona per a oferir més ficció i augmentar la complicitat del lector. Els protagonistes són la col·lectivitat, algunes famílies, la natura... Sempre situarem E. Valor entre els grans fabuladors històrics. És l'home que millor representa la continuïtat de la tradició lingüística literària valenciana.

Producció Literària de Mercè Rodoreda

La producció literària de Mercè Rodoreda està vinculada a la seua biografia. La seua obra travessa la literatura moderna occidental i es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i l'exili. Les seues novel·les són de les més grans de la literatura catalana moderna. La seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola. L'obra de Rodoreda és també una reflexió sobre la feminitat i l'amor. L'experiència de la guerra capgirà la vida de la jove periodista que, entre 1933 i 1934, feia periodisme polític i escrivia les novel·les que li han donat la fama. La guerra representà l'inici del seu veritable jo narratiu, el d'Aloma (1938), novel·la d'inspiració autobiogràfica. La Plaça del Diamant va ser el resultat de les experiències vitals, intel·lectuals i d'aprenentatge literari. En els seus contes apareixen exiliats, soldats, etc. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i el monòleg interior. L'exili travessa tota l'obra rodorediana i li dona sentit als anys 50, quan va escriure La Plaça del Diamant. A causa de l'exili, en el terreny personal, va emprar la llibertat d'alterar el concepte de la família i la maternitat.

Narrativa dels Anys 70 fins a l'Actualitat

Al principi dels 70, la producció novel·lística va caure. El 1974 aparegueren la novel·la de canvi i la novel·la realista i evolucionada. La novel·la de canvi alterà la norma narrativa manipulant el codi textual i postulant temes ideològics oposats a l'ordre vigent. Manipulant el codi textual, pretenia introduir al lector dins del text. La narrativa moderna considerava el text com un discurs autònom. Els temes oposats a l'ordre vigent eren: la crítica política i l'exigència de llibertat, la reivindicació de la dissidència, etc. Altres narradors van aprofundir en el llegat del realisme, contaven històries comprensibles i, sobretot, narracions nostàlgiques, en què l'argument són els records de la infantesa perduda. L'espai sol ser rural i preindustrial. Cap a 1980, algunes causes van fer que els narradors tingueren una concepció narrativa més eclèctica: la introducció en l'ensenyament reglat del valencià i l'aparició d'un nou públic lector, i la consolidació del sector editorial i llibreter. Amb la novel·la històrica de Josep Lozano i la novel·la generacional de Joan F. Mira, s'inicia un nou període: la liquidació de les novel·les de canvi i la continuació del model evolucionat del realisme.