Literatura Catalana Postguerra: Crisi, Exili i Renovació (1940-1970)
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,71 KB
La Literatura Catalana Postguerra (1940-1970)
Als anys 40 i 50, amb la dictadura de Franco, es van suprimir les llibertats polítiques i culturals, i la producció literària va entrar en crisi. La censura no permetia la publicació de moltes obres, i els escriptors es van exiliar cap a França o Amèrica (com Pere Calders).
La Crisi Literària i l'Exili (Anys 40-50)
Aquests escriptors exiliats van continuar la tradició cultural. Organitzaven una vida cultural activa en català i es dedicaven a l'ensenyament, el periodisme o el món editorial, d'una llengua que estava al límit de l'extinció.
Trets Característics de la Literatura Exiliada
- La literatura es fa a partir de l'experiència immediata.
- Conté notes exòtiques extretes del nou espai on es mou l'escriptor.
- Inclou el tema de l'enyorament.
- Incorpora el sentiment de frustració i la fatalitat del destí.
- Denuncia la guerra i les seves conseqüències.
La Resistència Cultural al País
Els escriptors que eren al país hagueren de renunciar a la presència pública. S'organitzaven sessions clandestines de l'Institut d'Estudis Catalans en cases particulars i tertúlies, fet que va permetre enllaçar autors.
Consolidació i Noves Tendències (Anys 60)
El panorama es va consolidar als anys seixanta amb la creació d'Edicions 62, que va llançar a més traduccions de novel·la estrangera, fet que va permetre el contacte amb la narrativa europea. En les obres dels seixanta, les circumstàncies polítiques de postguerra expliquen la tendència a rebutjar el tractament directe de la realitat i a explicar-la a través de la simbologia i del mite.
La Producció Literària Valenciana de Postguerra
A València, la producció literària durant la postguerra es va decantar en versos. Fou a partir dels anys 50 quan van aparèixer els volums de Rondalles Valencianes d'Enric Valor.
Corrents de la Novel·la de Postguerra
Els principals corrents de la novel·la de postguerra són:
- La novel·la d'anàlisi psicològica: Se centra en l'anàlisi del món interior i de la vida moral d'un personatge.
- La novel·la realista: (testimonialista, de base existencialista, mítica). Un exemple destacat és Llorenç Villalonga.
Enric Valor: Obra i Estil
Enric Valor és conegut per:
- Les Rondalles Valencianes
- Cinc novel·les i alguns relats breus
Valor usa el narrador omniscient i subjectiu. Escriu amb precisió, minuciositat i exactitud en el detall, utilitza recursos provinents de la tradició popular i un model de llengua literària molt equilibrada, que inclou les peculiaritats valencianes.
Les Rondalles Valencianes
En les seves Rondalles, Valor transforma històries populars en relats breus, els més pròxims a l'estil del segle XIX. No destaquen per un estil treballat, sinó per la riquesa de la llengua. Es tracta de petites peces amoroses i sentimentals.
La Novel·lística d'Enric Valor
La seva novel·lística aboca més clarament les seves experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. Pretén fer la crònica del període històric que va viure. Destaquen obres com Sense la Terra Promesa i Temps de Batuda.
En elles, usa la narració en primera persona per augmentar la complicitat del lector i adequar el material de ficció. El seu espai literari és Cassana, amb la seva geografia i ruralitat, però l'espai i el temps no s'esgoten en concreció crònica o geogràfica.