Literatura Catalana de Postguerra
1. Context Històric
L'alçament militar antirepublicà del 1936 tenia dos objectius: acabar amb el règim republicà i el desenvolupament de les nacionalitats de l'Estat espanyol. La victòria dels nacionals el 1939 va sumir la postguerra en una depressió econòmica, política i cultural, dominada pel franquisme. La instauració d'aquest règim va iniciar un procés de centralització i espanyolització amb repressions: derogació dels Estatuts d'Autonomia, dissolució de partits i sindicats, censura i prohibició del català en l'àmbit públic.
En l'àmbit cultural, les realitzacions anteriors (Renaixença, Modernisme i Noucentisme) van ser interrompudes, i els intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se, actuar en la clandestinitat o intentar crear una literatura pública sota la nova "legalitat".
La Segona Guerra Mundial (1939-1945) va deixar Europa devastada i dividida. El suport dels Estats Units a Espanya als anys 50 va trencar l'aïllament del país, i als anys 60, el turisme i els programes econòmics van impulsar la recuperació. Això va motivar una major oposició al franquisme, que va finalitzar el 1975 amb la mort de Franco i el restabliment de la democràcia.
La fi de l'aïllament i la recuperació econòmica van influir en la literatura, que va anar recuperant autors i públic. Es va passar d'una actitud de resistència a una concepció professional, tenint en compte el públic i el mercat, i participant en tendències com l'existencialisme francès, el realisme històric i el neorealisme italià.
2. Context Literari
La política repressiva del règim franquista tengué unes conseqüències immediates en el terreny cultural i en la producció literària: tall en l’evolució artística, endarreriment estètic respecte a Europa, món literari dèbil i compartimentat en tres àrees aïllades (Catalunya, País Valencià, Balears). Però l’evolució cultural no va ser uniforme al llarg de tota la postguerra, per la qual cosa el període es pot dividir en una sèrie d’etapes:
1. 1939-1946: La literatura catalana d’aquest etapa és la que patí una major repressió. De fet, s’hagué de desenvolupar a l’exili o bé de forma clandestina. Els catalans que varen abandonar el país el 1939 van organitzar-se per tal de preservar la cultura pròpia. Els serviren d’elements aglutinadors les revistes, les edicions de llibres, les conferències,etc. Els intel·lectuals que romangueren a Catalunya varen haver d’actuar de forma clandestina. Primer, es reunien en cases particulars i, després, tendiren a institucionalitzar-se ( per exemple, els grups “Miramar” i “Estudi”). Realitzaven activitats com lectures, conferències i publicacions. La censura dificultava la publicació de llibres per la qual cosa es crearen tota una sèrie de mesures per burlar-la: ús de pseudònims, dates falses, peus d’impremta canviats i publicaren substitutius dels llibres ( estampes, recordatoris, nadales, circulars literàries que semblaven cartes…). Quant al conreu dels diversos gèneres literaris, podem dir que l’actitud predominant per part del poder és la prohibició.
2. 1946-1955: La derrota del règim nazi i feixista al final de la II Guerra Mundial significà una certa liberalització de l’ambient. S’inicien els contactes entre els intel·lectuals catalans i els de la resta de l’Estat i la literatura comença a esdevenir pública, encara que lentament. La tasca clandestina pervisqué lligada als nuclis universitaris d’on sorgiren diverses revistes. La recuperació progressiva implica la creació de premis literaris per als diversos gèneres i el naixement de revistes ( Quart Creixent, Serra d’Or).
catalán con un tamaño de 3,85 KB