Literatura Catalana Postguerra: Context, Autors i Tendències (1939-1970s)

Context Sociopolític i Producció Literària (Postguerra - 70s)

Resum

La Guerra Civil d'Espanya (1936-1939) va ser guanyada per l'exèrcit franquista (1939-1975), d'encuny feixista, derrotant la II República. Seguidament, vingueren fets que van suposar un canvi en la situació política i sociocultural, tallant de cop el procés de recuperació polític, lingüístic i cultural de les terres de parla catalana. El govern inicià un procés de censura, forçant l'espanyolització i el silenciament cultural, en contra de les llengües no castellanes.

La narrativa i el teatre foren els gèneres que més sofrí les conseqüències de la postguerra, reconstruint el mercat literari en català i recuperant el contacte entre autors i lectors. Es van desenvolupar quatre línies narratives principals:

• La novel·la psicològica (anys 40 i 60): Postulava una concepció de l'existència humana abocada a l'angoixa vital i a l'absurd.
• La novel·la realista (anys 60): Amb voluntat de testimoniar, fer un retrat de la realitat i denunciar les injustícies socials.
• La novel·la fantàstica (anys 50): Recreació de la realitat a través de la imaginació i la fantasia.
• La novel·la amb tècniques experimentals (anys 70): Introducció de l'experiment formal i ús de temes i procediments narratius diversos.

L'Obra Literària d'Enric Valor: Característiques Clau

Resum

Enric Valor i Vives (1911-2000) va elaborar una de les obres narratives més sòlides de la segona meitat del segle XX. Va fer una gran tasca de recuperació de la lexicografia valenciana, col·laborant amb Sanchis Guarner, Moll i Coromines. Provenia d'una família rural amb possessions que lluitava per les classes obreres i rurals, i aquesta agitació es reflecteix en els personatges de les seves obres. Però la constant en la seva vida era la passió per la terra i les muntanyes valencianes i l'estima profunda a la llengua viva que ell escoltava.

La seva tasca s'ha manifestat com a: rondallista, novel·lista i gramàtic.

• Com a rondallista, ha recopilat trenta-sis rondalles de tres tipus: Rondalles de costums, meravelloses i d'animals. Les seves característiques inclouen:
  • Ocorren en espais valencians.
  • Recuperen el folklore narratiu.
  • Usen retòrica i novetats tècniques.
• La novel·lística presenta les mateixes característiques que les rondalles, però és on més clarament aboca les seves experiències biogràfiques i els seus coneixements de la terra. Un exemple és L'ambició d'Aleix, però la seva contribució més important és la sèrie de novel·les del Cicle de Cassana.
• Enric Valor també destaca com a gramàtic en obres com Millorem el llenguatge i Curso medio de gramática catalana referida al País Valencià.

Mercè Rodoreda: Psicologia dels Personatges i Estil

Resum

La novel·la de Mercè Rodoreda (1908-1982) es caracteritza per un profund tractament psicològic dels personatges; una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista i un estil narratiu poètic carregat de simbolisme. Les característiques de la novel·la més innovadora del segle XX són:

• Renovació de tècniques narratives.
• Temes complexos i d'actualitat.
• Personatges femenins en etapa de crisi personal negativa.
• Món de la burgesia.
• Descripció real de la psicologia i actituds.

En la trajectòria de Mercè Rodoreda, destaquem dos eixos temàtics principals: el pas del temps i les circumstàncies vitals que envolten l'existència humana. La seva obra la podem dividir en etapes:

• Primera etapa d'aprenentatge: L'autora participa en diferents ambients literaris i escriu quatre novel·les, on destaca Aloma (novel·la pessimista i psicològica), en què una adolescent s'encara amb l'amor amb sentiments de rebuig i d'atracció.
• Segona etapa de maduresa: L'obra Vint-i-dos contes serveix de pont amb l'època anterior, i La plaça del diamant referma la maduresa.
• Tercera etapa, la vellesa: Es tracta la problemàtica relacionada amb la mort, on destaca Mirall trencat, que representa l'ensorrament i la mort d'un univers familiar.

Tendències de la Poesia Catalana (Postguerra - 70s)

Resum

La poesia ens mostra el gènere més dinàmic i més ric durant la dictadura franquista, comptant amb un públic més segur i estable. Els autors van haver d'enfrontar el silenci imposat i la censura atenuada. La poesia va seguir la tradició simbolista i avantguardista d'una poesia hermètica que connecta amb les preocupacions metafísiques i religioses de l'època.

La poesia de postguerra es pot classificar en tres tendències principals:

• Poesia de tradició simbolista (anys 40): Sofrí un tancament que es manifesta en la creació d'una poesia evasiva, feta segons els esquemes postsimbolistes, però més tard la temàtica canvià, tractant les angoixes dels homes de la postguerra (Josep Carner i Carles Riba).
• Poesia de tradició avantguardista (anys 50): Tipus de poesia que explota la línia de recerca oberta per les avantguardes, sobretot el Surrealisme (Josep Palau i Fabre).
• Poesia de tradició realista (anys 60 i 70): Experimenta un canvi d'orientació de la poesia cap al realisme social. L'exposició de la realitat ha de servir de denúncia, amb la implicació de la subjectivitat del poeta (Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol).

Finalment, en iniciar-se la dècada dels anys setanta, la poesia es caracteritza per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la preguerra i l'aparició de noves generacions.