La Literatura Catalana de Postguerra: De la Clandestinitat al Boom

1. La Postguerra: Censura i Resistència

Vicent Andrés Estellés va escriure Llibre de meravelles durant la postguerra, però no es va publicar fins al 1971. Durant els anys 40 i 50, les prohibicions imposades pel franquisme a les obres en català i la persecució d'intel·lectuals van relegar la literatura a l'exili o la clandestinitat. A partir dels 60, amb editorials com Edicions 62 i revistes com Serra d'Or, la literatura catalana va començar a guanyar espai, tot i que la repressió va continuar fins a la fi del règim. La censura ideològica, lingüística i moral va condicionar la creació literària.

2. L'Obra d'Estellés: Dues Etapes

L'extensa obra de V. A. Estellés, amb més de 100 títols, s'estructura en dues etapes:

2.1 Primera Etapa (1939-1970)

Comprèn les primeres publicacions en castellà dels anys 40 i la intensa producció poètica dels 50 i 60. En aquesta època escriu Llibre de meravelles (1958-1959). Només publica quatre poemaris en la dècada dels 50, ja en valencià.

2.2 Segona Etapa (1970-1993)

El boom d'Estellés. Es publiquen obres escrites anteriorment, com Llibre de meravelles (1971). Etapa de difusió i reconeixement, es converteix en el poeta valencià més llegit i en un símbol de la identitat valenciana.

3. La Poesia en la Postguerra: Entre el Silenci i l'Exili

Els poetes que no es van exiliar van optar pel silenci o la clandestinitat. La poesia, considerada poc perillosa per la censura, va ser el gènere predominant. L'activitat literària es concentrava a l'exili (França i Hispanoamèrica), amb certàmens i publicacions. A partir dels anys 40, els poetes no exiliats van crear editorials i revistes clandestines. Als anys 50 i, sobretot, als 60, la situació política va permetre una recuperació cultural, amb nous autors i diversitat estètica.

4. Corrents Poètics: Més Enllà del Realisme Social

Dos corrents conviuen amb el realisme social d'Estellés:

• Corrent simbolista (anys 40-50): Caràcter espiritual, ús de la metàfora i la imatge, riquesa lèxica i perfecció formal (Carles Riba, Salvador Espriu, Xavier Casp, Joan Vinyoli).
• Corrent experimental o avantguardista: Connecta amb les avantguardes de preguerra, seguint els postulats del surrealisme (Joan Brossa, J.V. Foix, Josep Palau i Fabre).

5. Els Anys 70: Normalització i Nous Rumbs

La normalització sociopolítica facilita la divulgació literària. Continuen poetes anteriors (Foix, Espriu, Quart) i sorgeixen nous autors com Estellés, Martí i Pol o Brossa. La"Generació dels 7" es dona a conèixer quan el realisme històric entra en crisi. Imiten l'avantguarda (Brossa) i redescobreixen a Foix. Exploren el llenguatge per expressar la intimitat.

6. Llibre de Meravelles: Realisme i Denúncia Social

Llibre de meravelles s'emmarca en el corrent del realisme històric i social dels anys 60 (Pere Quart, Salvador Espriu). Els autors denuncien els problemes socials amb un llenguatge directe i col·loquial per arribar a tots els lectors, transformar la societat i despertar consciències. La identificació del poeta amb la realitat dóna validesa a la seva obra.

7. Rodolf Sirera i la Renovació Teatral

7.1 El Verí del Teatre: Context i Significat

Rodolf Sirera, dramaturg valencià, escriu El verí del teatre el 1978. L'obra coincideix amb l'arribada de la democràcia i l'autonomia, amb la recuperació de llibertats i la normalització lingüística i cultural. L'esperit d'alliberament impregna els corrents estètics, influïts pel Maig del 68, el pacifisme, l'ecologisme i l'alliberament sexual. L'experimentalisme trenca amb l'art burgès. El verí del teatre, obra experimental, marca una transició entre el teatre independent dels 60 i el retorn al text dels 80. El tema de la llibertat i el poder, ambientada en els anys previs a la Revolució Francesa, connecta amb la transició democràtica.

7.2 Etapa de Maduresa (1978-1985)

Sirera es dedica a la gestió cultural i experimenta amb diversos gèneres (negre, adaptació de clàssics, popular). Destaquen les relacions de parella i la reflexió sobre el teatre (metateatre). El verí del teatre li va donar reconeixement internacional, traduïda i representada en diverses llengües.

8. El Teatre Català dels Anys 70: Ruptura i Experimentació

El teatre supera la censura amb l'arribada de la democràcia. Sorgeixen noves companyies (Els Comediants, El Rogle) i espais com el Teatre Lliure de Barcelona (1976). La Fura dels Baus revoluciona l'escena amb espectacles col·lectius i de carrer. A finals dels 80, el teatre visual decau i es retorna al text.

9. El Teatre Durant la Dictadura: Restriccions i Resistència

La censura limita la llibertat d'expressió. El teatre, per la seva dimensió pública, pateix una forta repressió. El teatre en català queda relegat a actes commemoratius i folklòrics. A partir del 1946 es permeten obres continuistes amb la preguerra. La producció alternativa es desenvolupa en àmbits reduïts. Als anys 50, influeix el teatre de l'absurd i èpic. Als 60 sorgeix el teatre independent, amb companyies com Els Joglars (crítica social, política i religiosa). Als 70 apareix el teatre documental, que reflexiona sobre la història.

10. Joan Fuster: L'Assaig i la Reflexió

L'obra de Joan Fuster es divideix en dues etapes:

• Assaig deliberatiu: Menys polític o erudit, se centra en la reflexió personal a partir d'un tema (ex: Diccionari per a ociosos).
• Assaig divulgatiu: Més erudit, crític i polític, amb treball d'investigació i perspectiva històrica.

11. L'Assaig en la Postguerra: De la Restricció al Debat

En la postguerra es publiquen pocs assajos, limitats a la visió positiva del règim. Als anys 60, Joan Fuster destaca amb un assaig influït per l'existencialisme, reflexionant sobre el seu temps. S'obre un debat intel·lectual que utilitza l'assaig com a instrument de reflexió i crítica. Als anys 70, la cooficialitat del català (1978) impulsa l'assaig. Als 80 apareix el dietari. Als 90, les noves tecnologies desplacen l'assaig cap a nous formats com els blogs.