Literatura catalana de postguerra: autors i obres

La literatura de postguerra

Context històric

La Guerra Civil espanyola va acabar l'any 1939 amb la victòria del general Franco. Es va instaurar aleshores el franquisme, que va tenir un seguit de conseqüències:

• Molts polítics i intel·lectuals catalans van haver d'exiliar-se.
• Els qui es van quedar a Catalunya van patir una dura repressió.

La situació de la literatura catalana

L'època inicial de la postguerra va significar per a la literatura catalana la desaparició de publicacions periòdiques i d'institucions a causa de la repressió franquista. A la segona meitat dels anys 40, la literatura catalana es va començar a recuperar. L'activitat cultural dels exiliats catalans també va ser important.

La narrativa

A partir de la primera meitat dels anys 50, la novel·la i el conte van començar a recuperar la importància que havien tingut en els anys anteriors a la Guerra Civil. La represa del mercat editorial i l'establiment de premis literaris garantien la continuïtat de la narrativa catalana de la mà d'autors que ja havien publicat alguna obra abans de la guerra.

Els principals corrents de la narrativa catalana de postguerra són:

• La novel·la psicològica: se centra en l'anàlisi del món interior i la vida moral d'un personatge. La principal representant és Mercè Rodoreda.
• La novel·la realista: utilitza un narrador que explica els seus records de fets viscuts o un narrador més testimonial que denuncia la realitat del moment. Representants: Llorenç Villalonga i Manuel de Pedrolo.

Mercè Rodoreda

És considerada la narradora més important de la literatura catalana contemporània. Va néixer l'any 1908 a Barcelona. Les primeres novel·les estan relacionades amb les seves experiències personals. Al final de la guerra es va haver d'exiliar a França i després a Suïssa.

La seva obra:

• Té trets propis de la novel·la psicològica, en especial La plaça del diamant i Mirall trencat.
• Les dones són les principals protagonistes de la seva obra, i les seves relacions amoroses i el pas del temps, alguns dels temes principals.
• Els elements simbòlics són presents en tota l'obra de Rodoreda.

Josep Pla

Va néixer a Palafrugell l'any 1897. Va ser un escriptor amb una gran capacitat d'observació.

Les principals característiques d'aquesta obra són:

• Reflecteix la realitat quotidiana i costumista de la Catalunya del moment.
• El tema principal de la seva obra és el pas del temps.
• L'estil de l'escriptor és clar i directe. Destaca sobretot el seu domini de les descripcions, en què utilitza sempre l'adjectiu més adequat i precís.

Llorenç Villalonga

Nascut a Mallorca l'any 1897. És un dels representants més importants de la literatura balear de postguerra. Conreà la narrativa, el teatre i l'article periodístic.

La temàtica de la seva obra es caracteritza per:

• Una visió satírica de l'aristocràcia mallorquina.
• Una crítica contra el provincianisme de l'illa i, alhora, un rebuig contra els canvis provinents del turisme i de la societat actual.

Pere Calders

Va néixer a Barcelona l'any 1912. Acabada la Guerra Civil, va exiliar-se a Mèxic, on va viure fins a l'any 1963. Va destacar sobretot pels seus contes i narracions curtes.

La seva narrativa té uns elements propis molt característics:

• Una temàtica molt diversa.
• Una narrativa plena d'humor, ironia i vitalitat.
• Combina un marc realista amb l'aparició d'elements fantàstics.
• Un estil caracteritzat per la creativitat lingüística i la simplicitat en el llenguatge.

Manuel de Pedrolo

Va néixer a l'Aranyó l'any 1918. Va lluitar a la Guerra Civil i va ser presoner a un camp de concentració. Va escriure poesia, teatre i novel·les. La temàtica de la seva obra està influenciada per l'existencialisme.

Els trets més característics de la seva obra són:

• L'acció predomina per damunt de la descripció.
• Empra un estil realista.
• Experimenta amb tècniques narratives diferents, com la multiplicitat de perspectives a l'entorn d'un fet i els personatges que el viuen.