Literatura Catalana de Postguerra: Autors i Moviments
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3 KB
Mercè Rodoreda
És la narradora més important de la literatura contemporània (1908, Barcelona). Col·laborà en revistes i diaris. Les seves primeres novel·les reflecteixen les seves experiències personals i les de la seva generació (Aloma, 1938). Al final de la guerra es va exiliar a França.
Les dones, les seves relacions amoroses i el pas del temps són alguns dels seus temes principals. Utilitza diversos elements simbòlics: una joia, un mirall, flors, jardins, coloms...
Manuel de Pedrolo
(Segarra, 1918) Estudià Medicina. Lluità a la Guerra Civil i va ser presoner a un camp de concentració.
Durant els anys 50, va treballar com a periodista i traductor. La seva primera obra va patir la censura franquista. Als anys 60, es va centrar en les novel·les.
Fou un escriptor prolífic que conreà la poesia, el teatre i la novel·la. Influenciat per l'existencialisme, les seves obres plantegen la vida humana i l'absurd de l'existència.
Reflecteix una visió crítica de la societat en què va viure, dins del corrent anomenat realisme històric. També va escriure en altres gèneres com la ciència-ficció i el gènere policíac.
En la seva obra, l'acció predomina per damunt de la descripció. Manté un estil realista centrat en la condició humana i utilitza tècniques narratives diferents.
Literatura de postguerra (II)
Realisme Històric
Aquest moviment buscava denunciar la repressió política i cultural; sovint es publicava de forma clandestina. Es caracteritza per un estil directe, l'ús de la ironia i l'humor.
Pere Quart
Pseudònim de Joan Oliver (1899, Sabadell), nascut en una família d'industrials. Sentia una gran inclinació per les lletres.
Es va caracteritzar per propostes avantguardistes que criticaven els models burgesos. Va escriure poesia, teatre i narrativa. En acabar la guerra s'exilià a França, l'Argentina i Xile. Va estar sempre compromès amb la cultura catalana i destaca pel seu ús de l'humor i la ironia.
La seva obra es divideix en tres etapes: abans de la guerra, la Guerra Civil i l'exili, i la postguerra.
Salvador Espriu
(Santa Coloma de Farners, 1913). Visqué a Barcelona i a Arenys de Mar. Estudià Dret i Història Antiga, i mostrà un gran interès per la cultura egípcia, grega i jueva.
La seva poesia és molt original. Parla sovint de la mort i manté una visió pessimista.
Converteix la seva infantesa a Arenys en un mite, Sinera (Arenys a l'inrevés), que queda associada a la pàtria. Utilitza símbols com: el xiprer, el cementiri, la pluja, el vent, els núvols, la boira, la mar, les barques...
El teatre
- Teatre de compromís
- Teatre d'avantguardes
- Teatre existencialista i de l'absurd
Poesia
Es defineix com l'expressió artística de la bellesa per mitjà de la paraula.