Literatura Catalana: De la Postguerra al Franquisme
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,68 KB
Literatura Catalana: Postguerra i Franquisme
Literatura de Preguerra
Després del Noucentisme: S’instaura la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Això provoca la supressió de la Mancomunitat i la dissolució de la xarxa institucional noucentista.
Abandonament polític: Sorgeixen nous mecenatges eventuals.
Dictadura de Primo de Rivera: Finalitza amb la Segona República Espanyola (1931-1939). Creació de la Generalitat de Catalunya, oficialitat de la llengua catalana, institucionalització de la cultura i la literatura, augment de publicacions en català, premis, etc.
Principis dels anys 20: Panorama i voluntat de renovar.
Consolidació del mercat literari: Noves editorials...
Literatura de la Guerra Civil (1936-1939)
Catalunya dins del bàndol de la República.
Malgrat la guerra, la Generalitat continua impulsant el procés de normalització cultural: biblioteques.
Compromís d'intel·lectuals i escriptors per mantenir la cultura durant la guerra.
Literatura de Postguerra
Pèrdua del bàndol republicà: S’instaura la dictadura franquista (1939-1975).
Tolerància Mínima (1940-1949): Misèria, exili, aïllament internacional.
Prohibició d'utilitzar una altra llengua que no sigui el castellà.
Prohibit escriure, editar o traduir llibres en català.
Exili d'escriptors en llengua catalana.
Tolerància Vigilada (1950-1959): Tractat bilateral amb els EUA.
Inici de la narrativa en català amb característiques de la postguerra.
S’escriuen reculls de contes i rondalles que permeten manifestacions.
Se suavitza la persecució de publicacions: gramàtiques i diccionaris de Fabra.
Primera Gran Obertura (1960-1969): Desenvolupisme econòmic.
Neix Edicions 62: S’autoritzen edicions en català.
Apareixen revistes (L’Estel, Sang).
Es convoquen premis i apareixen les primeres emissions a la TV i ràdio.
Últims Anys (1970-1975): Oposició social al règim.
Actituds:
Incorporar-se al nou règim canviant les seves ideologies i renunciant a la pròpia llengua: Eugeni d’Ors.
Exiliar-se a França i després a Amèrica: Carles Riba.
Demostrar que el franquisme no havia aconseguit ensorrar la cultura catalana.
Objectius:
Salvar la llengua.
Recuperar el prestigi social i cultural que havien perdut amb la victòria franquista.
Salvar les institucions de cultura més rellevants.
Refer el sistema de relacions humanes destruït per la guerra.
Lluitar contra els qui havien claudicat en termes lingüístics.
Poesia de Postguerra
Immediata Postguerra (1939-1951)
Poetes sense llibertat.
Etapa més condicionada per circumstàncies externes: exili i silenci.
La poesia es converteix en la manifestació.
Es difonia en àmbits restringits més fàcilment i la censura va ser més permissiva.
Llibre: Elegies de Bierville de Carles Riba.
Metàfores.
Desconnectada de la realitat.
Predomini Simbolista (1951-1959)
Neix a França: Influència de Carles Riba.
Reflecteix l'angoixa de viure.
Paraula més important: Suggeriment.
Característiques: Allunyament de la realitat, discurs reflexiu relacionat amb el dolor, punts de vista religiosos.
Realisme Històric o Social (1959-1968)
Neix el debat de l’any 60.
Defensa que la literatura ha de ser model de compromís polític contra la dictadura.
Objectiu: Literatura vista com un compromís polític.
3 obres: La pell de brau (Salvador Espriu) → mite Sepharad (nom que rebia Espanya abans), Da nuces pueris (Gabriel Ferrater) → denúncia de la societat, Vacances pagades (Pere Quart) → crítica irònica de la societat.
Acte de descriure l'experiència compartida amb els lectors.
Inspiració: Experiència real del poeta.
Estil lliure, poca metàfora.
Destinatari: “La poesia és per tothom” → qualsevol lector.
La Nova Cançó. Anys 60 i 70
Neix sota la influència de la chanson francesa amb George Brassens, Jacques Brel, Bob Dylan.
Artistes catalans adapten aquest estil a la realitat política i social del país.
Objectiu: Recuperar l'ús públic del català a través de la nova música.
Com? Burlant la censura amb missatges antifranquistes i de caràcter nacionalista.
Qui? Raimon, Lluís Llach, Maria del Mar Bonet.
La Generació Literària del 1970
Formada per escriptors educats en el franquisme.
Es caracteritza per la manca d’una estètica unitària.
Trets generals: Rebuig del realisme, preocupació pel llenguatge, experimentació formal, reflexió sobre la poesia.
Autors: Maria Mercè Marçal i Marc Granell.
Miquel Martí i Pol
Neix el 19 de març de 1929 a Roda de Ter.
Mor el 19 de novembre de 2003 a Vic a causa de l'esclerosi múltiple.
Poeta, escriptor i traductor català, popular al segle XX.
Treballa a la fàbrica tèxtil Sala (la Blava).
Als 15 anys publica els primers versos en revistes catalanes.
1954: Paraules al vent.
1978: Estimada Marta.
1992: Vint-i-set poemes en tres temps, La fàbrica: situació dels obrers durant la dictadura.
Amistat amb Pep Guardiola.
Salvador Espriu
Neix el 10 de juliol de 1913 a Sant Coloma de Farners.
Mor el 12 de febrer de 1985 a Barcelona.
Es va fer poeta perquè al seu pare li agradava la comunicació.
Primer llibre: Israel als 15 anys.
Batxillerat durant la dictadura de Primo de Rivera.
La seva poesia és difícil però clara.
Llibre de poemes: Cançons d'Ariadna.
Maria Àngels Anglada
Neix el 9 de març de 1930 a Vic.
Mor el 23 d’abril de 1999 a Figueres.
Poeta i narradora catalana.
Gran part de la seva obra tracta temes de guerra.
Defensa la llengua catalana.
Professora de literatura.
1972: Kitharo.
Columnes d’hores: 1990.
El violí d'Auschwitz: 1994.
Vicent Andrés Estellés
Neix el 4 de setembre de 1924 a Burjassot.
Mor el 27 de març de 1993 a València.
Periodista i escriptor.
Obra diversa i extensa.
Escriu novel·les, obres de teatre. Temes: mort, sexe, pàtria.
Maria Mercè Marçal
Neix a Lleida el 1952.
Mor a Barcelona el 1998 a causa del càncer.
Professora de literatura catalana.
Paper actiu en la recuperació del català.
Veu molt destacada del feminisme.
Defensa la lluita per la igualtat de gènere.
Obres: Cau de llunes (1977): Premi Carles Riba, poemari feminista, Bruixa de dol (1979), Desglaç (1984): amor dèbil, Raó del cos (2000): reflexió sobre el cos i la malaltia.
Pere Quart
Neix el 1899 a Sabadell.
Mor el 1986 a Barcelona.
Poeta i dramaturg.
S’exilia a França i Xile.
Poema: Corrandes d’exili.
Màrius Torres
Neix a Lleida.
Metge de professió.
1935: tuberculós: al sanatori comença a escriure sobre el temps, la mort i la malaltia.
To introspectiu.
Amor: la coneix al sanatori, Mercè Figueras, que també estava malalta.
Després de la seva mort, Joan Sales publica la seva obra.