Literatura Catalana de Postguerra: 1939-1970
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en catalán con un tamaño de 4,18 KB
El període de la postguerra (1939-1970) en la literatura catalana està marcat per un context de mort, fam, misèria, exili, por, prohibició, censura, repressió i espanyolització.
Guerra Civil i Franquisme
La Guerra Civil (1936-1939) i el Franquisme van significar la fi de tot el que s'havia aconseguit durant la Segona República i l'inici de l'espanyolització. El català va deixar de ser llengua oficial i va desaparèixer dels àmbits d'ús de prestigi. Es van suprimir organismes fonamentals de la cultura i van desaparèixer diaris i revistes. La censura es va mantenir fins al 1975.
L'Estat espanyol va viure un període d'aïllament, trencant fronteres durant la Segona Guerra Mundial i patint un bloqueig internacional fins al 1955.
Les 3 Etapes de la Literatura Clandestina
Podem distingir tres etapes principals:
- 1939-1946: Literatura Clandestina (amagada)
Intel·lectuals no exiliats es reunien d'amagat, permetent la recuperació lingüística i cultural. Aconsegueixen publicar obres i poesia. - 1946-1955: Sortida de la Clandestinitat
Comença a sortir de la clandestinitat gràcies a una lleu llibertat en acabar la guerra, però continua a la universitat. Hi ha contactes amb altres intel·lectuals. - 1955-1970: Dues Generacions
Conviuen dues generacions: autors formats abans de la guerra (autodidactes, amb l'objectiu de normalitzar la llengua i buscar enteniment, sovint des del cristianisme i el marxisme) i la segona generació (literatura de l'exili, on la majoria d'autors escriuen des de fora, reflectint l'enyorança i la dificultat d'instal·lar-se en un nou país amb nous costums).
La Narrativa de Postguerra fins als 70
La novel·la va ser un dels gèneres que més dificultats va tenir durant aquest període.
Línies Estètiques de la Novel·la
Es van desenvolupar diverses línies estètiques:
- Novel·la Realista: Retratava la situació de postguerra i denunciava les injustícies socials. És una novel·la social perquè descriu la societat que no apareixia en els mitjans de comunicació. Exemple: Incerta Glòria de Joan Sales, que parla de la guerra des del punt de vista dels vençuts.
- Novel·la Psicològica: Se centra en l'anàlisi profunda dels personatges (sentiments i emocions). També reflecteix la realitat social, ja que les històries ocorren en escenaris plens de conflictes socials. Exemple: l'obra de Mercè Rodoreda.
- Novel·la Fantàstica: Es creen mons imaginaris on apareixen la sorpresa, la màgia, etc. S'han de llegir metafòricament per amagar la realitat.
- Novel·la Experimental: S'experimenten noves formes i tècniques, com la del monòleg interior, on es narra directament tot el que apareix en la ment dels personatges.
Durant els anys 60, es va consolidar el panorama editorial, amb més publicacions. Als anys 70, una generació d'escriptors es va consolidar, com Enric Valor.
Autors Destacats
Mercè Rodoreda (1908-1983)
Es va exiliar a França i Suïssa. La seva obra incideix sobre la psicologia dels personatges, ja que en fa una anàlisi profunda. La seva obra es pot dividir en etapes:
- Joventut: Aloma
- Maduresa: La Plaça del Diamant
- Vellesa: Mirall Trencat
Enric Valor (1911-2000)
Nascut a Castalla (Alacant) i mort a València. Representant de la literatura de postguerra. És conegut per la seva investigació lingüística i per difondre la gramàtica catalana al País Valencià. Destaca per Les Rondalles Valencianes, de temàtica costumista i meravellosa, basades en històries populars (la creació de contes va patir censura).
En la novel·la, utilitza el narrador omniscient i tècniques vuitcentistes, pròpies del realisme. Reflecteix la vida social i els costums del sud del País Valencià, des de finals del segle XIX fins a la Guerra Civil, incloent la desaparició de la naturalesa, de manera realista i detallada.