Literatura Catalana: Poesia, Teatre i Assaig (S. XX-XXI)

Característiques de la Poesia Catalana Actual

A començaments de la dècada dels 70 es recuperà l'obra de J.V. Foix i es publicaren dos llibres cabdals que superaren el realisme i incloïen la poesia catalana de les darreres dècades cap al simbolisme i l'expressionisme: Els miralls de Pere Gimferrer i Poesia rasa de Joan Brossa.

Poesia no-realista: Característiques

• Nous paràmetres del codi textual: Introduïa el lector dins del text o del discurs que conformava la mateixa escriptura, la qual contenia una anècdota o un argument.
• Pràctica rebel: Connectant amb pràctiques d'escriptura que havien conformat la història de la poesia en el segle XX, es considerà com a discurs autònom.
• Nous valors de la paraula poètica: Deixa de ser utilitzada per a narrar i passa a ser imaginativa, ambigua, a evocar.
• Poesia, eina d'investigació: Es considera de nou com a eina d'investigació de la subjectivitat del poeta, com a camí d'accés al món de les idees.
• Nous arguments: Poetes més innovadors, com ara la reivindicació de la dissidència, la ruptura de la tradició cultural.

L'any 1973 la poesia valenciana s'allunyà del realisme precedent. Nous referents: Joan Navarro i Salvador Jàfer. Durant els anys 80 continuen elaborant una visió de la realitat des del jo, a través de la suma de vivències personals. Als anys 90 abandonen la idea d'actuar com a memòria col·lectiva o com a impulsors de la transformació social, tendiren a l'autobiografia i la intimitat. S'observà una tendència al recolliment del discurs amb poemes més breus i menys emfàtics, més íntims, més al·lusius i menys rotunds.

Miquel Martí i Pol: Casa i Recés Social

Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feia accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni de les instàncies acadèmiques. Feia referència a la situació social i política, i el citaven. Havia nascut en una família obrera. Va tenir problemes amb els diners i als 14 anys es posà a treballar com a comptable, però ho deixà per causa d'una esclerosi múltiple.

La poesia i la vida són els dos elements que van absolutament lligats a la seva obra. Els poemes reflecteixen les etapes del poeta: reflexió metafísica, poesia realista i compromesa, la malaltia i la seva superació, el compromís nacional, el pas del temps i el balanç de la vida. La seva poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. La suma d'aquestes dues veus configuraven en un tot la seva poesia, que ha evolucionat i ha oscil·lat segons les vicissituds de la seva biografia personal i els canvis i les transformacions de la societat catalana.

Va construir la seva experiència biogràfica i poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l'autenticitat i la solidaritat. L'any 1997, parlant en català, reclamà el Premi Nobel per a ell.

Renovació Teatral: Postguerra fins als Anys 70

Durant la postguerra, el teatre català sofrí els mateixos problemes que la resta de gèneres literaris. La Guerra Civil i la postguerra van suposar un cop molt dur per al nostre teatre. La prohibició de la llengua significava un entrebanc insuperable i l'escena comercial estava dominada per companyies madrilenyes que representaven en castellà.

Dues Etapes

• 1939-1946: No hi ha cap representació teatral en català.
• 1946-1960: Es permeteren representacions d'obres anteriors a la guerra.

Al País Valencià no es desenvolupà un teatre culte i el sainet és l'únic teatre en valencià a la postguerra.

L'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual va fer una important tasca en la formació d'actors i directors i introduí el teatre èpic. Influït per aquest corrent, el teatre evoluciona cap al realisme social, que adopta dues modalitats:

• El teatre document: Es posa en escena un fet històric controvertit sobre el qual s'indaguen les causes i les conseqüències.
• La sàtira política: Compartia la finalitat del teatre document però en clau humorística. Cal destacar Els Joglars.

Cal assenyalar també el corrent avantguardista amb influències de Beckett que conreen el teatre de l'absurd. Autor representatiu: Manuel de Pedrolo.

Paral·lelament, durant la dècada dels 60, el teatre independent s'inicià a Catalunya. Neix de la necessitat de tornar a connectar amb el públic i d'articular les xarxes de distribució que estenguin i consolidin el teatre en la nostra llengua. El teatre independent respon a una nova sensibilitat estètica, que es planteja fer del teatre un element de presa de consciència política i social i una eina de redreçament cultural.

Al País Valencià, durant els anys 60, ens trobem amb grups universitaris renovadors que tingueren una importància decisiva per al naixement del teatre independent. Aquest nou teatre supera definitivament el sainet i recupera l'ús del català per a l'escena. Rodolf Sirera funda el Centre de Teatre Experimental de València.

Aspectes Més Importants de l'Obra de Manuel de Pedrolo

La seva producció teatral consta de tretze obres centrades en el tema de la llibertat, plantejada des de diferents angles i amb coincidències amb l'anomenat teatre de l'absurd de Samuel Beckett, que pretenia transformar les convencions de la tècnica escènica per a mostrar la lluita de l'ésser humà, sovint inútil, per a comprendre la irracionalitat que l'envolta.

Característiques del Teatre de l'Absurd

• Abandonament deliberat d'una construcció dramàtica racional.
• Rebuig del llenguatge lògic.
• Diàlegs aparentment sense significat, repetitius i dramàtics sense connexions lògiques que creen una atmosfera de somni.

Cal recordar que aquest teatre neix a França durant els anys 50. Tenien el propòsit de destruir les convencions de la tècnica escènica. Aquest tipus de teatre abandona la reflexió i la lògica i posa a l'espectador davant l'absurd mitjançant arguments desbaratats, personatges buits i diàlegs incoherents.

Coincidències de l'Obra de Pedrolo amb el Teatre de l'Absurd

• Situació absurda inicial.
• Estructura circular.
• Nul·la acció dins una escenografia simple.
• Temps històric i espais atemporals.
• Personatges anònims.

Pedrolo fa un teatre que, al mateix temps que és una crònica del feixisme espanyol, planteja unes situacions humanes universals que el fan perdurable. En gairebé totes les seves obres hi ha present un o més personatges que s'enfronten a la situació opressiva que pateixen. Hi ha una acció de denúncia contra la injustícia, contra l'intent de genocidi cultural i polític. Totes les obres de Pedrolo són totalment representables avui.

Característiques de l'Escriptura Teatral Actual

A partir dels anys setanta, els nous camins teatrals es concreten en els següents punts:

• Investigació de nous espais escènics: Les companyies de teatre actuals improvisen espais i sovint representen les obres al carrer o en espais insospitats. Per exemple, La Cubana, que comença la representació fora del recinte teatral, o La Fura dels Baus o els Comediants, que converteixen un estadi olímpic en un teatre.
• Rebuig del teatre escrit a priori: Algunes companyies elaboren el text a l'interior del grup. Rebutgen així la figura de l'autor teatral que escriu sol, a casa seva. En són un exemple Els Joglars.
• Importància de la figura del director escènic: Ell és qui decideix finalment els detalls de tot allò que s'ha de representar, hi ha doncs, una implicació total en l'obra. Per exemple, la Companyia Flotats o la Companyia del Teatre Lliure.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: Davant la crisi que pateix el teatre occidental, ha augmentat l'interès i la investigació per les formes teatrals africanes i sobretot orientals (Xina, Japó), totes elles més rituals i simbòliques.
• Barreja de mitjans expressius: Tot és vàlid en l'expressió teatral. Així, les noves tecnologies penetren també en el món teatral actual, que barreja tècniques antigues com el mim (El Tricicle) i el circ (els Comediants) amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).

Josep Maria Benet i Jornet: Evolució i Premis

En els anys 60 es va formar en les lectures populars i els serials radiofònics. És l'únic autor de la seva generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat, sobretot perquè ha sabut evolucionar i ha mantingut una certa complicitat estètica i ideològica amb un públic que l'entén.

Evolució en el Teatre de Benet i Jornet

1. Del realisme social dels primers temps a la recerca d'un territori mític.
2. Obres del cicle de Drudània.
3. Retorn al realisme, focalitzant la intimitat dels personatges.
4. Apropament al teatre de Harold Pinter.
5. Retorn a un intimisme en què la comunicació es fa quasi impossible.

Ha adaptat com a guions cinematogràfics diversos textos teatrals i és un dels referents fonamentals en el camp del guió televisiu de ficció. Va començar fent guions televisius per a TVE i va crear la primera sèrie diària de tot el territori espanyol, Poble Nou. Ha sigut també director argumental de les sèries Rosa i Nissaga de poder. Ha obtingut diversos premis importants, entre els quals el Premi Blanquerna de Comunicació 2010 i el Max d'Honor 2010.

Joan Fuster: Repercussió de l'Assaig en el seu Context

És l'assagista més important i modern de la literatura catalana del segle XX. Autor d'una extensa obra literària de gran diversitat temàtica. Les seves reflexions se centren en l'ésser humà, en aspectes bàsics i quotidians com les inquietuds generals de la seva època. Amb els seus plantejaments fa reflexionar els lectors sobre problemes actuals amb visió universalista.

Amb El descrèdit de la realitat començà una brillant carrera com a assagista amb un estil incisiu i adjectius hàbils i precisos. Després publicà molts més títols com Indagacions possibles, Causar-se d'esperar, Babels i babilònies, Sagitari. Aquestes obres responen a un humanisme clàssic i ètic. També s'hi pot constatar la influència dels moralistes i racionalistes francesos.

Tracta temes de la cultura i la vida quotidiana i planteja temes que van de la història a la política. També publicà treballs erudits sobre història i literatura, amb obres com Ausiàs March: Antologia poètica i altres.

La força de la seva personalitat intel·lectual i l'extensió de la seva obra han superat l'àmbit literari estricte i s'han projectat sobre la vida cultural i civil valenciana i catalana. Des de la dècada dels seixanta fins a la seva mort fou una figura representativa i influent en la cultura del país.

Joan Francesc Mira: Reflexions sobre la Realitat Contemporània

Ha tractat els seus assajos amb una frescor singular. L'article d'opinió és un assaig en miniatura en les seves mans. Suggereix i argumenta amb gràcia, maneja molt bé la ironia i és un veritable mestre de l'adjectiu. Els seus coneixements antropològics li resulten útils per a analitzar qüestions fonamentals allà on altres només veurien aspectes superficials.

Quan observa un poble, un territori o un costum, ell compara allò que descriu amb allò que passa al país. Els seus temes principals són el nacionalisme, la relació entre la cultura i el poder, la creació i l'evolució de les identitats i dels símbols que les conformen, la importància de les llengües per tal de crear consciència col·lectiva, i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici d'interessos molt concrets.

L'eix genèric d'aquestes reflexions és la complicada qüestió de la identitat i totes les conseqüències que se'n deriven, especialment el seu ús polític. Un escriptor arrelat al país, conscient de les seves virtuts i mancances, observa la societat valenciana amb una mirada madura, enriquida per l'experiència vital, per la lectura i per la seva dedicació a l'escriptura. Els clàssics i l'humanisme, la democràcia i la raó, sostenen la seva forma analítica i reflexiva d'examinar la vida.