Literatura catalana: Orígens, autors i períodes clau

Significat de la paraula literatura

El significat de la paraula literatura prové del llatí littera, que vol dir 'lletra'. Antigament, aquest terme es feia servir per a referir-se al fet de saber de lletra, de saber escriure i llegir. A mitjans del segle XVIII, el terme literatura va anar limitant, de manera lenta i progressiva, el seu significat a obres d'imaginació i ficció, com la poesia, la narració i el teatre.

Primers escrits en català

Els primers textos en català són:

• Forum Iudicum, de contingut jurídic (segle XII)
• Homilies d'Organyà, de contingut religiós (segle XIII)

La literatura trobadoresca

La primera manifestació de literatura en llengua catalana la trobem amb la literatura trobadoresca. Neix al sud de França a finals del segle XI i s'estén fins a finals del segle XIII. Durant aquest període va ser conreada per diferents autors d'arreu, com ara francesos, italians, catalans…

Es tracta d'una poesia lírica, acompanyada de música profana. Expressava temes universals com l'amor, el lament fúnebre o l'escarni, i era culta, ja que requeria una alta exigència formal, mètrica i estilística.

Aportació de Ramon Llull a la literatura catalana

Ramon Llull va aportar diferents elements a la literatura catalana:

• Va ser el creador de la prosa catalana. La raó d'això és que si escrivia en llatí no tindria un públic ampli, en canvi, en català sí.
• Va ser el primer autor que va escriure sobre temes científics, morals i teològics en llengua catalana.

La Decadència

El concepte de Decadència és un terme polèmic que s'utilitza per a designar un període que abraça des del segle XVI fins a mitjans del segle XIX. L'inici d'aquest període es produeix amb l'acabament del Segle d'Or.

Ha estat molt discutida aquests darrers anys per dues raons. La primera és que la literatura popular manté una vitalitat important, i l'altra és que tracta d'una terminologia no homologable amb la qual s'aplica l'estudi d'aquest període en altres literatures: Renaixement (segle XVI), Barroc (segle XVII) i Neoclassicisme (segle XVIII).

Renaixement: Característiques

• Canvi de paradigma: Trencament amb l'època medieval, considerada bàrbara i decadent.
• Moviment cultural: Sorgeix com un moviment d'humanisme a Itàlia.
• Antropocentrisme: L'home és la mesura de totes les coses.
• Racionalisme: Rebutja la fe com a explicació del món i destaca el poder de la raó.
• Retorn a l'antiguitat grecollatina: Recuperació de la mitologia clàssica i els ideals antics.
• Curiositat científica: Gran interès científic basat en la raó i l'observació.
• Valoració del present i la natura: S'estimen el moment present, la bellesa i la natura.
• Dignificació de les llengües romàniques: Equiparació amb el llatí, fixació gramatical.
• Renovació de la poesia: Incorporació de nous gèneres i formes mètriques.

Barroc

• El Barroc del segle XVII va ser producte d'una forta crisi en tots els ordres de la vida espiritual, política i social europea. És, en molts aspectes, l'antítesi del Renaixement.
• Va posar de manifest les tensions i les contradiccions de la condició humana. Se centra sovint en la mort, la degeneració humana i els vicis.
• Els poetes recorren a l'ús i abús de les metàfores i figures retòriques per revelar el que els sentits i la raó no poden copsar.
• Afany d'impressionar i de lluir-se.
• De tots els països de parla catalana, només a Catalunya es produeix literatura catalana barroca. Al País Valencià i a les Illes Balears, en castellà.
• Utilitza un llenguatge extravagant i excessiu, amb una gran quantitat de figures estilístiques.
• Contraposada amb la bellesa efímera, l'art i la literatura se centren en la lletgesa i la brutícia de la realitat.