Literatura Catalana: Noucentisme, Avantguardes i Renovació (1906-1939)

Renovació Literària: Anys 20 i 30

Un cop finalitzats el Noucentisme i el desenvolupament de les Avantguardes, durant els anys 20 i 30, la literatura catalana va viure un procés de renovació en els seus gèneres literaris. Aquest període també va donar lloc a l'aparició d'alguns dels nostres clàssics contemporanis.

La Represa i Diversificació de la Novel·la

A partir de 1925, la novel·la catalana va començar a créixer, superant la crisi del gènere a Europa. La temàtica predominant era la novel·la psicològica, centrada en l'interior dels personatges. Autors importants d'aquest període inclouen Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó i Carles Soldevila. Després de la Guerra Civil, altres autors destacats que van continuar aquesta línia van ser Salvador Espriu, Llorenç Villalonga, Pere Calders i Mercè Rodoreda.

El Panorama Teatral

El teatre, que també havia patit una crisi durant el Noucentisme, va veure l'aparició de diferents tipus d'obra:

• Alta comèdia burgesa: Pretenia refinar els costums d'aquesta classe social, respectant l'ideari i l'estètica noucentista. Autors destacats van ser Josep Pous i Pagès i Carles Soldevila.
• Obres de crítica ideològica: Amb autors com Josep Maria Millàs-Raurell i Joan Oliver.

El poema dramàtic va tenir un gran èxit, caracteritzat per la seva temàtica popular, l'ús del vers, la riquesa lingüística i els temes amorosos i morals. El seu creador va ser Josep Maria de Sagarra, amb obres com El Cafè de la Marina, que va triomfar a Catalunya. Sagarra també va conrear la poesia, la narrativa i la traducció.

Poesia Postsimbolista

Mentre s'anava incorporant la poesia avantguardista, també es va desenvolupar la poesia postsimbolista. Aquesta corrent parteix del simbolisme provinent de França (finals del segle XIX) i que va arribar a Catalunya durant el Modernisme. Expressa idees abstractes mitjançant imatges i un llenguatge poètic molt elaborat. Entre els seus autors més rellevants trobem Josep Sebastià Pons, Clementina Arderiu, Marià Manent, Tomàs Garcés, Agustí Bartra, Màrius Torres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Joan Vinyoli i Carles Riba, qui va exercir de mestre per a molts poetes fins a la seva mort el 1959.

Prosa No Narrativa

El periodisme i l'assaig en llengua catalana es van consolidar durant els anys 20 i 30. Aquests gèneres, que ja havien estat conreats per autors modernistes, noucentistes i avantguardistes, van viure un moment de gran desenvolupament i diversificació temàtica. Entre els autors més destacats d'aquest àmbit hi ha Carles Riba, Lluís Nicolau d'Olwer, Joan Crexells, Josep Maria Capdevila, J. V. Foix, Tomàs Garcés, Cèsar August Jordana i, sobretot, Josep Pla.

Literatura Catalana entre 1906 i 1939

Des de principis del segle XX, la literatura catalana va viure un període de profunda renovació. El Noucentisme i les Avantguardes són dos moviments, sovint oposats, que van aportar un gran dinamisme a la literatura, especialment a la poesia.

El Noucentisme

Moviment cultural predominant entre 1906 i 1923, que tenia com a objectiu dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre (polític, social, cultural, etc.). Durant el Noucentisme, hi va haver una estreta col·laboració entre artistes, intel·lectuals i polítics per transformar la societat.

Els autors més rellevants d'aquest moviment són: Eugeni d'Ors (assagista i difusor clau del moviment), els poetes de l'Escola Mallorquina (Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover i Gabriel Alomar), Guerau de Liost (pseudònim de Jaume Bofill i Mates) i Josep Carner.

Josep Carner es caracteritza per fer servir un llenguatge elegant, amb un lèxic ric. La seva temàtica inclou els paisatges de Catalunya, la bellesa femenina, el pas del temps i la seva pròpia vida anterior. Retrata aquests temes amb tendresa i ironia.

Les Avantguardes

Moviment sorgit el 1916 que tenia com a finalitat capgirar el panorama artístic i literari, buscant trencar amb l'ordre establert pel Noucentisme.

Les seves característiques principals inclouen el trencament de les formes d'expressió tradicional: vulneració de les normes gramaticals i de puntuació, alteració del significat habitual de les paraules, incorporació al llenguatge poètic de recursos visuals, entre d'altres.

Hi va haver dues etapes principals:

• Futurisme: Corrent que propugnava l'abandonament del sentimentalisme en l'art i proposava un llenguatge directe, fins i tot agressiu. El poeta més reconegut d'aquesta etapa va ser Joan Salvat-Papasseit (1894-1924).
• Surrealisme: Moviment que preferia textos plens d'imatges originals, irracionals, però sempre suggerents. Els poetes més destacats van ser Salvador Dalí (conegut també com a pintor) i J. V. Foix (1893-1987), qui va fer una lectura molt personal de les avantguardes.