Literatura Catalana: Narrativa i Poesia dels 70 a l'Actualitat

La Tècnica Literària i el Context Sociocultural des dels 70 a l'Actualitat

Narrativa dels Anys 70: Context i Característiques

La narrativa dels anys 70 està dominada per escriptors nascuts durant la guerra. No l'han viscut directament, però n'han patit les conseqüències. Han crescut amb la cultura dels mitjans de comunicació de masses, la revolta juvenil dels anys 60 i la lluita al carrer contra el franquisme. Sense abandonar el realisme social, aporten una exaltació del món interior del protagonista en primera persona, com Miguel Ángel Riera o Baltasar Porcel. Aquests autors han tingut referències i models literaris de les generacions anteriors.

El més destacable d'aquesta narrativa és:

1. L'actitud de l'autor.
2. El culturalisme.
3. La transgressió moral i ideològica.
4. El món interior.
5. La incorporació de la cultura moderna.

Nous Autors i Públic Jove (Anys 80)

Pel que fa als escriptors, la incorporació de la nostra llengua com a matèria curricular i com a vehicle d'ensenyament a partir dels anys vuitanta és la causa d'una demanda creixent d'obres destinades a un públic lector jove. Amb la fi del franquisme i l'arribada de la democràcia, apareixen nous autors i editorials, com per exemple Isabel-Clara Simó. Alguns autors destacats d'aquesta època orientats al públic jove són: Enric Lluch, Vicent Enric Belda o Vicent Borràs.

Quim Monzó: Estil i Temàtica

Característiques dels Contes

Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única, de vegades amb una sorpresa final, que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda en els primers llibres, i més realista i càustica en els darrers.

Evolució i Motius Centrals

Després del seu primer recull de contes, Uf, va dir ell, s'hi fa perceptible una evolució envers la màxima elisió d'elements superflus, tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària.

Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la sol·licitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura.

A L'illa de Maians preval la reflexió sobre el llenguatge i l'acte de l'escriptura, a més de denunciar les vanitats del món literari.

Personatges i Ambientació

Els personatges de Monzó, l'ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc., tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels 70 i amb el començament dels vuitanta.

Poesia Catalana: Postguerra als Anys 70

La poesia de postguerra va seguir les línies bàsiques de la lírica anterior a la guerra.

Tendències Poètiques de Postguerra

Poesia d'Influència Simbolista

Postulava l'ús sistemàtic del ritme de les paraules i dels símbols. La poesia estava condicionada per la clandestinitat i l'exili. Destaca: Xavier Casp.

Poesia de Tendència Avantguardista

Es produeix la combinació de tradició i modernitat. Destaca: Joan Brossa.

Poesia de Tendència Realista

Seguien l'estètica del realisme històric i propugnaven el compromís dels intel·lectuals amb el seu temps i amb la col·lectivitat, i una postura de denúncia social de la dictadura. Destaca: Vicent Andrés Estellés.

La Poesia als Anys 70

Els últims anys del franquisme i la transició estan dominats per joves poetes. Tenen en comú el rebuig del realisme i l'experimentació amb el llenguatge. Destaca: Josep Piera.

Vicent Andrés Estellés: Poeta de la Realitat

Vicent Andrés Estellés es va dedicar professionalment al periodisme, cosa que va condicionar el seu estil, ja que la seva poesia és una crònica social de la realitat que va viure. Destaca de la seva obra el Llibre de meravelles.

Estil i Temàtica

A la seva poesia es caracteritza la referència constant a la realitat. Els temes principals són: la mort, la fam i la misèria de la postguerra, la pàtria i la llengua, i l'amor obsessiu i desesperat en diversos matisos, des dels sentiments espiritualitzats fins a les manifestacions sofisticades del desig i el sexe expressat, de manera que aconsegueix un ambient eròtic que l'ha fet cèlebre.

Característiques Lingüístiques

És un poeta poc acadèmic i cultista, amb aspectes contradictoris. Aquesta contradicció es manifesta en els seus procediments retòrics i estilístics. Presenta un to col·loquial amb formes lingüístiques pròpies del seu parlar.

Salvador Espriu: De la Narrativa a la Poesia

Salvador Espriu va iniciar la seva activitat literària com a narrador abans de la Guerra Civil. En la postguerra es quedà a Barcelona, on va dur una vida retirada i discreta.

Trajectòria i Temes Principals

La seva poesia va des de l'existencialisme fins al realisme social. No tornà a escriure narrativa i es dedicà quasi exclusivament al conreu de la poesia, amb obres com La pell de brau o Setmana Santa.

Els seus sis poemaris tracten el tema de la mort, amb un to melangiós i elegíac. Hi abunden meditacions i interrogants sense resposta possible.

Obres Destacades

La pell de brau és un llarg poema de caire social i compromís polític. Hi analitza la Guerra Civil espanyola. En Setmana Santa reflecteix una preocupació metafísica.

Característiques Generals

En les característiques generals hi abunden els símbols i la presència dels mites. Domina tots els registres de la llengua. Al costat del discurs metafísic sec i aspre, es troben pinzellades d'humor dur i cruel.

Mercè Rodoreda: Món Interior i Estil

Biografia i Influències

Mercè Rodoreda comença a publicar a partir de 1930. La seva biografia, marcada per la guerra, l’exili i una vida sentimental novel·lesca, es reflecteix a les seves obres –especialment a Aloma- i enriqueix la personalitat dels personatges.

La major part de l’obra de Rodoreda rep la influència de tres escriptors psicologistes: Virginia Woolf, Marcel Proust i Thomas Mann.

Trets Destacables de l'Obra

El tret més destacable de l’obra és la capacitat de fer avançar l’acció al mateix temps que els personatges projecten el seu món interior.

Narrativa i Psicologia

Les narracions rodoredianes superen la divisió entre narració, descripció i diàleg. Aquests tres elements apareixen fosos en una unitat indestriable. D’altra banda, la psicologia dels personatges es fa palesa a través de les accions, de comportaments i d’expressions.

Mercè, que va viure l’exili a Europa, va enriquir el seu corpus literari amb tot d’elements existencialistes, simbòlics… però sempre ha mantingut la mateixa cura a mostrar-nos com són els personatges i a relacionar aquesta descripció psicològica amb el comportament i actituds.

Context Literari: Postguerra fins als Anys 70

L'exili dels intel·lectuals, el silenci imposat per la censura, les prohibicions lingüístiques... van marcar l'escassa literatura d'aquesta època i també la prohibició pública del català. Els gèneres que requerien gran públic van patir una prohibició i una censura durant tota la postguerra.

Reptes i Gèneres Predominants

La narrativa va ser el gènere més censurat a causa del franquisme. Hi destaquen diverses tendències:

• Novel·la fantàstica i d'evasió: Una alternativa a la difícil situació creadora dels novel·listes. Destaca Joan Perucho.
• Narrativa psicològica: Després de la guerra va adquirir caràcter existencialista i catòlic. Per exemple, Joan Sales.
• Novel·la realista: Es va produir a tot Europa i reflexiona sobre les difícils condicions de vida després de la postguerra. Ex: Manuel de Pedrolo.

Enric Valor: Narrador i Rondallista

Obra Narrativa

A les Rondalles Valencianes, Enric Valor reelabora els contes populars valencians, i a les Narracions de la Foia de Castalla, se'ns mostra com un narrador sòlid. Les novel·les L'ambició d'Aleix i La idea de l'emigrant semblen sintetitzar les característiques dels corrents narratius anteriors (realisme...).

El Cicle de Cassana

La seva obra mestra, la trilogia sobre Cassana (Cicle de Cassana), retrata la societat valenciana del primer terç del segle XX, fa un homenatge a la nostra memòria històrica i se situa dins la moda narrativa del moment.

Característiques de l'Obra

Les característiques de la seva obra són:

• La situació de les obres enmig d'un paisatge rural magnífic.
• Mostra els costums tradicionals.
• Els diàlegs, les descripcions i la trama condueixen a una reflexió sobre la justícia social i la dignitat humana.
• Té un llenguatge molt correcte.
• Finalment, el seu model narratiu és realista i naturalista, en la qual l'acció narrativa és lineal i la tècnica més innovadora permet el discurs indirecte lliure.