Literatura Catalana: Modernisme, Noucentisme, Avantguarda i Teatre

Modernisme (1888-1911)

• Trencament amb l'estètica de la Renaixença (considerada obsoleta).
• Propostes inspirades en corrents europeus.
• Espontaneisme:
  • Expressió de sentiments i emocions (espontaneïtat).
  • Cerca de naturalitat en l'escriptura (senzillesa).
  • Sinceritat de la veu poètica.
  • Temes inspirats en la natura i el paisatge.

Joan Maragall

• Burgès i conservador, però crític amb la burgesia.
• Traducció de clàssics i moderns.
• Premsa i llibres d'assaig: postulats catalanistes i teoria poètica (Elogi de la paraula i Elogi de la poesia).
• Teoria de la paraula viva:
  • Reflexió sobre la poesia amb influència romàntica.
  • La paraula poètica pot desxifrar els misteris de l'univers, la realitat transcendental.
  • Poeta: mèdium que, a través de la paraula viva (inspirada, espontània i sincera), contempla el món i en reflecteix l'ànima que s'hi amaga (espontaneisme).

Noucentisme (1906-1923)

• Poesia: eina per mostrar un model al qual ha d'arribar la realitat.
• Gèneres predilectes: poesia i assaig.
• Estètica arbitrària:
  • Antisentimentalisme.
  • Gust per l'artifici i la perfecció formal; respecte per la mètrica i la rima.
  • Tradició grecollatina.
• Ús de la ironia.
• Temes:
  • Univers clàssic.
  • Valors religiosos i cristians; amor conjugal; feminitat.
• Autors i obres destacades:
  • Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), La muntanya d'Ametistes.
  • Josep M. López-Picó, Ofrena.

Avantguarda (1916-1934)

• Protagonisme de la poesia.
• Revolució estilística i fractura amb la tradició.
• Curta vida, però gran influència posterior.
• Moviment d'àmbit europeu.
• A Catalunya, hereva del Noucentisme.
• Poesia pura:
  • Llenguatge autònom, desvinculat de la realitat.
  • Símbol: dona un significat no habitual a les coses, sinó un sentit propi de la composició.
  • Elaboració intel·lectual.
  • Objectiu d'arribar al valor absolut.
• Poesia postsimbolista:
  • Puresa d'expressió: essència del llenguatge; expressió de les idees amb el mínim de paraules.
  • Allunyament de la realitat, del llenguatge i del tema (intel·lectuals).

Joan Salvat-Papasseit

• Autodidacta (origen obrer, orfe de pare).
• Inicis: escriu a premsa anarquista; funda revistes (Un enemic del poble).
• Defineix el poeta: mitjancer que revela la paraula.
• Inicis poètics molt radicals.
• Evolució cap a un to líric amb ús de mètrica i temes populars.
• Voluntat d'experimentar.
• Vitalitat optimista.
• Sinceritat.
• Gran força expressiva.

Josep Maria de Sagarra

• Lírica de gran bellesa i qualitat.
• Llenguatge popular.
• Model personal:
  • Cançó: lírica que imita la poesia popular. Obra destacada: Cançons de rem i de vela.
  • Poema narratiu de to llegendari: extens. Obra destacada: El comte Arnau.

El Teatre Català fins al 1939

Modernisme (1888-1911)

• Gènere valorat pel Modernisme per facilitar l'art total.
• No agrada a la burgesia.
• Traducció i adaptació de les principals obres estrangeres.
• Creació d'institucions teatrals i col·leccions editorials.
• Dues tendències:
  • Esteticista (simbolista):
    • Model: Maurice Maeterlinck (belga).
    • Es prescindeix del decorat i de l'acció.
    • Creació d'atmosferes poètiques, plenes de símbols.
    • Personatges idealitzats, dominats per la tristesa o la malaltia.
    • Art: refugi davant de la societat materialista.
    • Autors destacats: Santiago Rusiñol, Adrià Gual (obra: Nocturn. Andante. Morat).
  • Regeneracionista (d'idees):
    • Model: Henrik Ibsen (noruec).
    • Parteix del realisme per plantejar conflictes entre individu (artista) i societat.
    • Dret a ser un mateix malgrat les normes socials.
    • Personatges vitalistes, enfrontats amb l'entorn.

Joan Puig i Ferreter

• Periodista, traductor, novel·lista i dramaturg.
• Reflexió moral i contingut social.
• Individu que lluita contra la massa anònima.
• Obra destacada: Aigües encantades (regeneracionista, influència d'Ibsen).
• Posteriorment tindrà una etapa més personal i acabarà fent teatre d'evasió o alta comèdia: El gran enlluernament.

Després del Noucentisme

• Rebuig del teatre modernista durant el Noucentisme: obres menys compromeses.
• Estils: Alta comèdia o comèdia burgesa:
  • Protagonistes burgesos; conflicte que acaba de forma positiva i civilitzada.