Literatura Catalana Medieval: Trobadors a Renaixement

La Lírica Medieval i l'Amor Cortès

La poesia trobadoresca va sorgir a les corts feudals occitanes entre els segles XII i XIII. Era una poesia escrita en occità, una llengua que, en aquell temps, no es parlava habitualment, sinó que s'utilitzava exclusivament en la poesia.

La poesia trobadoresca va traspassar les fronteres occitanes i va arrelar a Catalunya. Des del segle XII fins al XV, la poesia catalana es va escriure en occità.

L'Amor Cortès (la Fin' Amors)

La fin' amors és el terme occità que defineix l'amor cortès, un codi de conducta per a cavallers i dames de les corts medievals. Darrere de l'amor cortès, s'hi amagava un propòsit didàctic.

La poesia reflecteix la societat feudal. Si l'element essencial de les relacions feudals era el vassallatge entre senyor i súbdit, les relacions amoroses eren enteses com un servei del trobador enamorat envers una dama noble anomenada midons (la meva senyora).

La dama era casada, ja que la cortesia no concebia l'amor dins del matrimoni. Els matrimonis obeïen a la conveniència i eren vistos com a contractes econòmics i de promoció social, sense cap relació amb l'amor. L'autèntica relació amorosa cortesana es plantejava fora del matrimoni, i l'amor veritable era sinònim d'adulteri.

Dos personatges importants en aquesta poesia són el gilós, el marit de la dama, i els lauzengiers, els envejosos que posaven traves als enamorats per impedir la relació, buscant restaurar l'honor del marit traït.

Poetes i Trobadors

Els trobadors componien els versos en llengua vulgar, l'occità (llengües vulgars = no llatí), ja que el terme poeta es reservava per als creadors de versos en llatí.

El trobador elaborava les paraules i la melodia, que el joglar interpretava per transmetre el missatge a la dama a qui anava dirigit el poema.

Darrere la lírica trobadoresca, hi havia una reivindicació de classe. Fins llavors, el clergat havia manifestat la seva superioritat cultural.

La lírica trobadoresca representa la promoció d'un nou codi de valors en llengua vulgar.

Les Quatre Grans Cròniques: Prosa Històrica

Escrites entre finals del segle XIII i durant el segle XIV, són la mostra historiogràfica més important d'Europa d'aquella època. Són textos en prosa escrits en el moment de màxim esplendor de la Corona catalanoaragonesa.

Jaume I o Llibre dels Feyts (1240-1274)

És important perquè el rei Jaume I va participar en la seva redacció. Té un caràcter autobiogràfic i ens explica aspectes íntims del rei, com la conquesta de Mallorca, València i Múrcia. Amb aquesta crònica, pretenia perpetuar el record de les seves gestes. Parla de la seva infantesa i dels seus darrers anys de regnat, amb un clar caràcter didàctic.

Bernat Desclot (1238-1288)

Dedicada a la narració de les gestes de Pere el Gran, fill de Jaume I. Parla dels esdeveniments del seu regnat fins a la seva mort. Els temes principals són l'inici de la intervenció de la Corona catalanoaragonesa a Itàlia, la invasió dels francesos a Catalunya i com Pere el Gran va alliberar Catalunya dels francesos.

Bernat Desclot, originari del Rosselló, tenia bones relacions amb el regne de València i accés als arxius reials, cosa que li va permetre escriure una crònica detallada. La finalitat era glorificar el monarca.

Ramon Muntaner (1325-1382)

Des dels temps de Jaume I fins a la coronació d'Alfons III el Benigne. Hi ha una relació estreta entre els fets històrics i l'autor, ja que va ser soldat i va viure els esdeveniments. Vol glorificar els monarques i deixar constància dels seus serveis a la Corona. Va ser escrita per ser llegida en veu alta, utilitzant tècniques dels joglars i dirigint-se al públic amb la pregunta "Què us diré?". Fa servir un llenguatge col·loquial, lloa els catalans i defensa les terres habitades per catalanoparlants, unides per la llengua catalana.

Pere el Cerimoniós (1375-1383)

Autobiogràfica. Parla de la reincorporació del regne de Mallorca i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya durant el seu mandat. Narra la revolta de la noblesa aragonesa contra ell, que va desembocar en una guerra. Volia glorificar la monarquia i donar prestigi a la burgesia de les classes baixes per poder mantenir-la, justificant així la seva actuació durant el mandat.

Ramon Llull: Filosofia i Misticisme (1232-1316)

Ramon Llull és el primer autor que va escriure en llengua catalana, i el primer a escriure llibres de filosofia, matemàtiques, etc., en una llengua vulgar. Després d'una aparició de Jesucrist, va decidir servir Déu convertint els sarraïns al cristianisme. Va demanar ajuda al Papa per crear escoles on s'ensenyés àrab i altres llengües no cristianes als missioners.

Va renunciar a la vida mundana i es va dedicar a la tasca missionera. Va estudiar llatí i àrab, aquest últim amb l'ajuda d'un esclau. Va passar mesos dedicat a la contemplació al Puig de Randa, un lloc sagrat. Allà, Déu el va il·luminar i li va inspirar un mètode per convertir els infidels: L'Art abreujada de trobar la veritat.

L'objectiu d'aquest Art era convertir els infidels al cristianisme. El va escriure per donar a conèixer la religió cristiana, va fundar monestirs i escoles per ensenyar llengües als missioners, perquè poguessin viatjar, parlar amb els infidels i convertir-los. Va viatjar al nord d'Àfrica i al Pròxim Orient. Més tard, va escriure Vida coetània, una biografia on justifica la seva vida.

Obres destacades:

• Poesia: Lo desconhort, El cant d'en Ramon
• Narrativa: Llibre d'Evast e Blanquerna, Llibre de contemplació en Déu, Llibre de l'ordre de cavalleria, Llibre de les meravelles

Prosa Medieval (XIV-XV): Didàctica Religiosa

Francesc Eiximenis

Monjo franciscà que va estudiar a Oxford i després es va traslladar a València, on va escriure moltes obres. La seva prosa té una qualitat important, recreant escenes quotidianes a través del llenguatge popular. Obres més importants:

• Lo Crestià: vol fomentar el cristianisme a través de l'estudi de la teologia entre laics.
• El llibre de les dones: parla de com hauria de ser la vida ideal de les dones, seguint la moral, l'ètica i la fe cristiana.
• El llibre dels àngels: vol divulgar el cristianisme, parlant de la moral i l'ètica cristiana.
• Vita Christi: vida de Jesucrist.

Sant Vicenç Ferrer

Missioner que va viatjar per tot arreu. En els seus viatges, anava acompanyat de penitents que pregaven a les localitats on arribaven. Hi havia escribes que escrivien en català i llatí els seus sermons, tot i que ell sempre predicava en català. Gràcies a aquestes còpies, podem estudiar la seva oratòria.

Anselm Turmeda

Mallorquí que va ingressar a l'orde dels franciscans i, més endavant, es va convertir a l'islamisme. La seva conversió expressa la crisi espiritual que va viure la societat medieval fins a finals de l'Edat Mitjana. Coneixia llengües europees. El seu primer llibre va ser El llibre dels bons amonestaments, una adaptació d'un llibre italià. Les cobles per la divisió del regne de Mallorca narra la situació política de l'illa. A Disputa de l'ase, discuteix la superioritat dels homes amb un ase.

Humanisme: Retorn als Clàssics

El segle XV és l'últim període de la baixa Edat Mitjana i prepara un canvi d'època. La pesta negra provoca una davallada important de la població. Desapareix el feudalisme i apareixen les ciutats, la burgesia i les universitats. Sorgeix el pensament racionalista i es retorna als estudis clàssics llatins i grecs. Característiques:

• Interès per la cultura clàssica.
• El romànic i el gòtic es consideren lletjos.
• La forma dels clàssics llatins i grecs es considera el cànon de perfecció, l'única bellesa.
• L'home passa a ser el centre de tot, desplaçant Déu, que era el centre del pensament medieval.
• Apareix el racionalisme: pensament lligat a l'experiència, origen de la ciència moderna, on tot s'ha de poder comprovar.

Bernat Metge (segle XIV, Barcelona)

Va treballar quatre anys a la Cancelleria Reial durant el govern d'Elionor de Sicília. Dominava l'escriptura i coneixia el llatí, el català, l'aragonès, l'occità dels trobadors, el francès i l'italià. Tenia nocions de dret i filosofia, i coneixia la doctrina cristiana.

En morir Elionor, va passar a governar Joan I, amic de Bernat Metge. Mentre estava al seu servei, Joan I va ser acusat de corrupció. El primer llibre de poesia que va escriure va ser El llibre de la fortuna i Prudència, on defensava la seva innocència. Una obra en prosa és La història de Valter i Griselda, una versió catalana d'un text llatí de Petrarca, acompanyada d'una carta on declara la seva innocència.

En morir Joan I, va ser destituït i processat amb altres membres de la Cancelleria per un altre escàndol. No se sap si va anar a la presó. La seva obra mestra és Lo somni. El marc narratiu situa Bernat Metge a la presó, però això podria ser ficció narrativa, ja que no se sap amb certesa si hi va anar. Joanot Martorell el cita a Tirant lo Blanc. L'obra vol mostrar la seva innocència, fingint un diàleg amb el fantasma de Joan I. Utilitza el recurs literari de la visió en somnis. Joan li explica que la raó de la seva mort sobtada va ser un mal consell d'ell i 37 consellers més. Escriu passatges on elogia el rei Martí l'Humà, germà de Joan I, per recuperar el favor reial. Descriu l'infern seguint la descripció de Dante i elogia les dones.

Renaixement: Influència Humanista

Copia les característiques de l'humanisme.

Ausiàs March (segles XIV-XV)

Forma part del Segle d'Or Valencià, que dura tot el segle XV i durant el qual s'escriuen les millors obres literàries en català. És important perquè comença a deixar enrere la poesia trobadoresca, tot i que en manté alguns elements, com el vers decasíl·lab i el senyal. En comptes d'utilitzar un sol senyal, en fa servir cinc, com Plena de seny o Llir entre cards.

Canvia el tractament de la dona: a la poesia trobadoresca era idealitzada, mentre que ell parla de dones amb qualitats i defectes. La major part de la seva obra gira al voltant de la seva vida personal, basada en les seves experiències. L'amor és el tema principal de les seves poesies. Va ser el primer a escriure en català pur, sense influències de l'occità, i signava els seus poemes.

Es va casar amb Isabel Martorell, que va morir tres anys després. Després es va casar amb Joana Escorna, que va morir onze anys més tard. A ella l'estimava de veritat, i els Cants d'amor, la seva obra més coneguda, li estaven dedicats. Hi ha una lluita interior entre l'amor honest i l'amor sensual.

Cant espiritual: demana a Déu que se l'emporti a l'altra vida.

Narrativa Cavalleresca (segle XV)

Novel·les de Cavalleries

• Acció a terres llunyanes i exòtiques en un passat remot.
• Es conreava a l'Edat Mitjana.
• Personatges amb una força increïble.
• Apareixen la màgia i la fantasia.
• Matèria de Bretanya (rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona).
• Apareixen personatges com el mag Merlí.

Novel·la Cavalleresca

• Acció a paisatges coneguts en una època propera a l'autor.
• Cavallers homes normals, sense virtuts extraordinàries.
• Novel·la realista, sense elements màgics.
• Llenguatge col·loquial.
• Accions realistes.
• Tirant lo Blanc i Curial i Güelfa.

Curial i Güelfa

El protagonista és un cavaller italià anomenat Curial. L'obra se centra, sobretot, en les seves aventures cavalleresques i amoroses. Té un llenguatge realista i destaca pel realisme de les situacions. Curial té un aire més medieval que Tirant lo Blanc, però la presentació dels fets és versemblant i moderna.