Literatura Catalana Medieval: Trobadors, Llull i Grans Obres

Els Trobadors

Context Històric i Espacial

Els trobadors se situen en el segle XII.

Geogràficament, provenen d'Occitània (sud de França).

Llengua i Cultura

La llengua habitual de cultura en aquella època era el llatí.

No obstant això, els trobadors escrivien en occità.

Els poemes dels trobadors eren cantats i difosos pels joglars.

Importància Lingüística

La seva importància lingüística rau en el fet que van ser els primers a crear literatura culta en una llengua vulgar (l'occità), en lloc del llatí, que era la llengua de cultura per excel·lència.

Temàtica Principal: L'Amor Cortès

L'amor espiritual i refinat que cantaven s'anomena amor cortès. Aquest concepte idealitzava la figura de la dama, sovint casada i d'un estatus social superior, a qui el trobador retia vassallatge amorós.

Les dones que componien poemes en aquest estil es deien trobairitz.

Els poemes anaven dirigits principalment a dones casades i amb un poder elevat dins la cort.

Gèneres Poètics Trobadorescs

• Cançó: Era el gènere principal i tractava el tema de l'amor cortès.
• Sirventès: Era una composició d'atac personal, crítica social o política, o propaganda.
• Albada: Expressava el tema de la separació dels amants a l'alba, després d'haver passat la nit junts.
• Plany: Manifestava la tristesa per la mort d'un personatge important, amic o protector.

Els Cançoners

Els cançoners eren manuscrits on es compilaven els poemes dels trobadors, sovint acompanyats de la seva música (notació musical) i, de vegades, de petites biografies (vidas) i explicacions dels poemes (razós).

Trobadors Catalans Destacats

Alguns trobadors catalans importants van ser Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany i Cerverí de Girona.

Primers Textos en Català

Els primers textos escrits íntegrament en català apareixen a finals del segle XII i principis del segle XIII.

Aquests textos són, entre d'altres, el Forum Iudicum (una traducció al català del codi de lleis visigot) i les Homilies d'Organyà (un fragment d'un sermonari destinat a la predicació).

Tracten temes jurídics (Forum Iudicum) i religiosos (Homilies d'Organyà).

Ramon Llull

Context Personal

Ramon Llull va néixer a Mallorca, poc després de la conquesta catalana.

Va viure durant el segle XIII (c. 1232 - c. 1316).

Conversió i Propòsits

Va abandonar la seva vida cortesana al voltant dels 30 anys després que, segons la tradició, se li aparegués Jesucrist crucificat en cinc ocasions.

Després d'aquesta experiència transformadora, es va marcar tres propòsits principals:

• Convertir els "infidels" (principalment musulmans i jueus) al cristianisme mitjançant el raonament i la persuasió.
• Fundar monestirs i escoles per a la formació de missioners en llengües orientals i en el seu mètode (l'Art).
• Redactar llibres per exposar el seu sistema filosòfic i teològic, l'Art, com a eina per demostrar la veritat de la fe cristiana.

Obra i Temàtica

Ramon Llull va escriure una obra vastíssima (més de 250 llibres) sobre una gran varietat de temes, incloent-hi filosofia, teologia, lògica, ciència (medicina, física, astronomia), pedagogia, mística, poesia i novel·la.

Llengües Utilitzades

Va utilitzar diverses llengües amb finalitats específiques:

• Català: Perquè era la seva llengua materna i volia que el seu missatge arribés a un públic ampli, incloent-hi laics.
• Llatí: Com a llengua de cultura internacional i per a la comunicació amb els cercles intel·lectuals i universitaris europeus.
• Àrab: Per dirigir-se directament als savis musulmans i intentar convertir-los.
• Occità: Per escriure poesia de temàtica amorosa en la seva joventut, seguint la tradició trobadoresca (tot i que aquesta producció es considera perduda o escassa).

Importància Lingüística

La importància lingüística de Ramon Llull rau en el fet que va ser el primer escriptor europeu a utilitzar sistemàticament una llengua romànica (el català) per tractar temes filosòfics, teològics i científics complexos, que fins aleshores estaven reservats gairebé exclusivament al llatí. Va fixar la prosa literària catalana i la va dotar d'un lèxic ric i precís.

Viatges i Missió

Va viatjar extensament per complir els seus propòsits:

• Per Europa (París, Roma, Gènova, Montpeller, etc.), visitant diverses universitats per exposar les seves teories i demanar ajuda a papes i reis per a les seves empreses missioneres.
• Pels països àrabs del nord d'Àfrica (Tunis, Bugia), amb la finalitat de predicar, debatre amb savis musulmans i, eventualment, patir martiri.

Les Quatre Grans Cròniques

Les Quatre Grans Cròniques catalanes són un conjunt d'obres historiogràfiques escrites entre els segles XIII i XIV.

Autoria i Títols

Aquestes cròniques són:

• La Crònica de Jaume I o Llibre dels fets (atribuïda al rei Jaume I, tot i que amb col·laboradors).
• La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei En Pere e dels seus antecessors passats.
• La Crònica de Ramon Muntaner.
• La Crònica de Pere III el Cerimoniós (escrita sota la direcció del rei).

Perspectiva Històrica

Els autors eren, en general, contemporanis als fets que narraven o hi estaven molt propers, oferint sovint un testimoni directe o de primera mà.

Contingut Principal

Narraven principalment episodis històrics de caràcter bèl·lic, les gestes dels reis de la Corona d'Aragó, l'expansió mediterrània i els conflictes interns i externs del regne.

Objectius

El seu objectiu principal era justificar les decisions polítiques i les accions militars dels reis, fer propaganda de la monarquia i fomentar un sentiment d'identitat i orgull patriòtic.

La crònica que abasta un període més llarg i una major extensió geogràfica és la de Ramon Muntaner.

Ausiàs March

Context Temporal i Espacial

Ausiàs March va viure durant el segle XV (c. 1400 - 1459).

Va desenvolupar la seva vida i obra principalment al Regne de València.

Notes Biogràfiques

Alguns fets destacats de la seva biografia inclouen:

• Pertanyia a la petita noblesa. Va ser falconer reial, cavaller i senyor de Beniarjó, Pardines i Vernissa.
• Va participar en campanyes militars al servei del rei Alfons el Magnànim, per exemple a Sardenya i Còrsega.
• Posteriorment, es va retirar de la vida militar i es va dedicar a l'administració dels seus senyorius i a escriure poesia.
• Es va casar dues vegades (amb Isabel Martorell i Joana Escorna), però no va tenir descendència legítima. Va tenir diverses relacions amoroses.

Temàtica de la seva Poesia

Els temes principals de la seva poesia són l'amor, la mort, la relació amb Déu (espiritualitat), la moral i la condició humana. La seva obra es caracteritza per una profunda introspecció psicològica i una reflexió filosòfica.

La Figura Femenina

La dona a qui canta Ausiàs March és una dona real, amb virtuts i defectes, allunyada de la idealització etèria de l'amor cortès trobadoresc. L'amor és presentat com una experiència complexa, sovint dolorosa i contradictòria.

L'Ús del Senyal

Sí, Ausiàs March utilitza el senyal (un pseudònim poètic) en alguns dels seus poemes per referir-se a la dama, com ara "Plena de Seny" o "Llir entre Cards", tot i que la identificació d'aquestes dames continua sent objecte de debat.

La Novel·la Cavalleresca

Orígens de la Tradició

La tradició de la novel·la cavalleresca europea s'inicia amb les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona (la matèria de Bretanya), que es van popularitzar a partir del segle XII.

Evolució i Característiques al Segle XV

Les novel·les cavalleresques del segle XV, especialment les catalanes, presenten diferències respecte als models artúrics anteriors:

• Menys elements fantàstics o meravellosos (tot i que no desapareixen del tot).
• Ambientades en una època més propera a l'autor i als lectors, o en un passat històric recognoscible.
• Desenvolupades en espais geogràfics coneguts i versemblants (el Mediterrani, per exemple).
• Els herois tenen limitacions, són més humans, i les seves gestes són més creïbles. Hi ha un major realisme en la descripció de batalles, costums i personatges.

Novel·les Cavalleresques Catalanes Destacades

Dues novel·les cavalleresques catalanes fonamentals del segle XV són:

• Curial i Güelfa (anònima, escrita a mitjan segle XV).
• Tirant lo Blanc (escrita per Joanot Martorell, publicada el 1490).

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell va viure al segle XV (c. 1410 - 1468) i era un cavaller valencià.

A Tirant lo Blanc, el protagonista, el cavaller Tirant, s'enamora de Carmesina, la filla de l'emperador de Constantinoble, en el context de la defensa de l'Imperi Bizantí contra els turcs.

Modernitat de Tirant lo Blanc

Tirant lo Blanc es considera una novel·la moderna per diversos motius:

• Versemblança: Presenta un món cavalleresc més realista i menys idealitzat.
• Humanitat dels personatges: Els personatges, inclòs l'heroi, mostren emocions, debilitats i un component humà complex.
• Importància de l'humor i l'erotisme: Introdueix elements còmics i escenes amoroses amb una naturalitat i una sensualitat poc comunes en la literatura anterior.
• Reflex del món burgès: Tot i ser una novel·la de cavalleries, reflecteix valors i preocupacions de la societat burgesa de l'època, com la raó, l'astúcia i els plaers terrenals, allunyant-se de l'esperit exclusivament medieval i religiós.

Notes Addicionals: Reconeixement d'Estils

• Una expressió com "En arribar la nit..." podria evocar escenes quotidianes, amoroses o d'intriga pròpies de Tirant lo Blanc, per la seva detallada descripció de la vida cortesana i les relacions humanes.
• Una reflexió com "Deixant a part l'estil..." podria connectar amb la poesia profundament introspectiva i sovint complexa d'Ausiàs March, que prioritza la sinceritat i la profunditat del pensament per sobre de la pura ornamentació formal.
• El terme "Cançoneta" (diminutiu de cançó) és característic de la lírica dels Trobadors, que componien cançons amoroses seguint unes mètriques i temàtiques establertes.