Literatura Catalana Medieval: Trobadors, Humanisme i Autors Clau

Els Trobadors i la Poesia Medieval

Els trobadors: Tres tipus de poesia:

1. Poeta (per qui escrivia poesia en llatí)
2. Joglars (eren qui cantaven poesia popular)
3. Trobadors (qui escrivien i cantaven poesia en occità)

L'Amor Cortès

L'Amor Cortès estava dirigit a la cort, basat en les relacions del vassallatge. Tenia un codi implícit (hom, midons, gilos, lausagiers).

Característiques de la poesia trobadoresca:

1. És una poesia culta (textos difícils d’entendre o textos elevats en el punt de vista mètric i retòric).
2. Poesia que expressa sentiments amorosos, religiosos i també fa referència a la mort.
3. Escrita en occità.

Gèneres Trobadorescos i Catalans

Malgrat la importància de l’amor cortès, s’expressava en el gènere anomenat cançó. Els trobadors van participar en diferents gèneres poètics:

1. El sirventès: tant podia ser satíric com suposar una exaltació de la guerra.
2. El plany o la ment per la mort d’un personatge.
3. El debat poètic o discussió entre dos trobadors.
4. La pastorel·la: diàleg amorós entre el trobador i una pastora.
5. L’alba: poema que narrava la separació dels dos amants després d’haver passat la nit junts.

Autors: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona (segles XII i XIII).

L'Humanisme a Catalunya

L’Humanisme:

1. Corrent ideològic situat entre l'Edat Mitjana i el Renaixement.
2. Sorgeix a Itàlia (Dante, Petrarca, Bocaccio).
3. L’humanisme fa de l’ésser humà la mesura de totes les coses.
4. L’home humanista valora la vida com un lloc de trànsit.

Característiques de l'Humanisme:

• Valoració de la natura: L’observació de la qual produeix una major presència de la natura en l’art pictòric.
• L'interès pel món grecollatí.
• Valoració de l’home en la seva individualitat: l’artista dona importància a la fama.

Ramon Llull: Un Pioner de la Literatura Catalana

Ramon Llull:

1. Va ser el primer autor no anònim que va escriure en llengua catalana sobre temes humanístics i científics, i un dels primers autors literaris en escriure en llengua romànica.
2. No va tindre predecessors en l’ús del català literari.
3. Va tindre una obra molt extensa que tracta de temes teològics, didàctics o morals.

Èpica i Cròniques Catalanes

Èpica i cròniques: L'èpica narra fets heroics i gloriosos, sovint a través d’uns herois emblemàtics, reals o imaginaris. El més pròxim a l’èpica catalana són les cròniques, textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment d’esplendor en la corona catalanoaragonesa.

Crònica Jaume I - Llibre dels fets: Narra en forma biogràfica els records personals del rei, sobretot les conquestes de València i Mallorca.

Bernat Desclot: La seva crònica parla del regnat de Pere II el Gran.

Ramon Muntaner: La seva crònica és la més important, parla des del naixement de Jaume I fins a la coronació d'Alfons el Benigne.

Característiques de les Cròniques:

• Nacionalisme.
• Providencialisme.
• Llenguatge viu i directe.
• Destinada a llegir en veu alta.

Pere el Cerimoniós: parla del regnat del seu pare i el seu.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge: La seva obra s’emmarca en un corrent ideològic i artístic: L’humanisme. Lo Somni (gran obra de l'humanisme català, obra mestre de la literatura catalana medieval) va ser escrita possiblement a la presó quan el rei Joan I va morir. L’obra va acabar en sortir-ne de la presó i al final va guanyar-se el favor del rei. L’obra és interessant per aspectes com la modernitat d’algunes idees, pel culturalisme constant i pel model de prosa.

Joanot Martorell i Tirant lo Blanc

Joanot Martorell: Tirant lo Blanc. Novel·la complexa i múltiple:

1. La realitat i la ficció s’hi combinen en proporció inversa a la de cavalleries.
2. L’heroi destaca per les seves qualitats físiques i morals, sense deixar mai de semblar un home de carn i ossos.
3. Gran importància del món femení dins l’obra.
4. Novel·la total (històrica - episodis reals, militar - guerres i batalles que Martorell coneixia bé, novel·la de costums - s'hi recullen anècdotes sobre costums i tradicions de l’època, eròtica - tractament de les diferents manifestacions de l’amor, humorística - s’hi troben personatges humorístics i irònics).

Ausiàs March: Innovació Poètica

Ausiàs March:

1. Representa el trencament gairebé definitiu amb la poesia trobadoresca (3 temes: l’amor i la seva relació amb la dona, la moralitat i l’espiritualitat, la mort).
2. Poesia innovadora: tractament de la dona (imatges més humana i real, dona idealitzada).
3. Estil: llenguatge forrat d’imatges quotidianes amb les quals intenta reflectir les seves passions i febleses.
4. L’ús del català pur amb pocs occitanismes.
5. Tot i que s’allunya de la poesia trobadoresca, manté (l’ús de decasíl·labs 4+6, l’ús del senyal per amagar el món de la dona).
6. La seva obra es divideix: Poemes amorosos: utilitza diversos senyals, a partir dels quals s’agrupen els poemes (1- Cicle de “plena de seny”: Tracta de les tensions entre l’amor sensual i intel·lectual. 2- Cicle “Llir entre cards”: poemes on idealitza l’amor. 3- Cicle “d’amor i amor”: Etapa de maduresa i acceptació de la sensualitat).

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi: Poeta Valencià. Va ser empresonat i d’aquesta experiència va escriure “El presoner”. La seva poesia té una evident connexió trobadoresca, però reflecteix una nova via lírica dins la poesia catalana. Fa ús del català però encara es troben molts occitanismes.

L'Escola Valenciana

Jaume Roig i l'Espill

Jaume Roig: Representa la figura més rellevant de l'escola valenciana amb el llibre Espill, un clàssic de la literatura misògina en català que va ser molt difós i celebrat.

L’Espill:

1. És una defensa contra el gènere femení.
2. Pretén demostrar el caràcter roí de la dona.
3. Narrat en 1a persona.
4. Estil cuidat i riquíssim.
5. Narra un seguit d’anècdotes i circumstàncies que conclouen en consells morals.
6. El protagonista no pertany a un estament social baix.

Joan Roig de Corella

Joan Roig de Corella:

1. Adreça les seves obres a un públic aristocràtic, sensible a les noves influències literàries, tot i que educat en un context cultural medieval.
2. Va escriure obres profanes, entre les quals destaquen les amoroses, les mitològiques i les de circumstàncies, i obres religioses. S’allunya del sarcasme característic dels escriptors burgesos valencians del segle XV i es va inclinar pel sentit moralitzador.
3. En la seva obra s’hi poden trobar característiques que poden ser qualificades com a renaixentistes: poesia rica en imatges i la participació de la natura en els sentiments dels personatges.

Obres Clau de la Literatura Catalana Medieval

Obres:

• Guillem de Cabestany: Llegenda del cor menjat.
• Ramon Llull: Llibre d’Evast e Blanquerna (Llibre d’Amic e Amat), Fèlix o Llibre de Meravelles, Vida Coetània, Arbre de Ciència, Llibre de l’Orde de Cavalleria, Llibre del Gentil e dels Tres Savis, Cant de Ramon, Lo Desconhort.
• Bernat Metge: Lo Somni, Llibre de Fortuna e Prudència, Selmo, Valter e Griselda.
• Ausiàs March: Cant Espiritual.
• Francesc Eiximenis: Lo Celestià.
• Anselm Turmeda: Llibre de Bons Amonestaments, Disputa de l’Ase contra Frare Anselm, Cobles de la Divisió del Regne de Mallorques.
• Jaume Roig: La Tragèdia de Caldesa.
• Sant Vicent Ferrer: El Judici Final.