Literatura Catalana Medieval: Trobadoria, Humanisme i Cròniques

Guillem de Cabestany: Trobador Rossellonès

Guillem de Cabestany (final del segle XII i principi del XIII) va ser un trobador rossellonès cèlebre per les seves cançons amoroses en l'estil del trobar lleu.

Bernat Metge: Humanisme Català i Lo Somni

Bernat Metge és un personatge clau del segle XIV, situat entre l'època feudal i l'humanista. Representa un procés d'humanisme sorgit del Renaixement italià (segles XIV-XV). L'humanisme català (segle XIV) es desenvolupa abans del segle XV. Dante va ser un dels homes més importants de l'humanisme, igual que Boccaccio.

Metge era un treballador i membre de la cancelleria reial, una persona culta i intel·ligent que va rebre una educació especial. Va patir una traïció, se'l va acusar de traïció contra el rei i va ser empresonat. La seva obra Lo Somni, un conte al·legòric, narra un somni on els esdeveniments es desenvolupen d'una manera particular. Ell els explica amb un toc de fantasia per poder acusar sense que ningú se n'adonés. Aquesta estratègia va resultar en la seva millor obra, i finalment va aconseguir el seu propòsit.

Les Grans Cròniques Catalanes Medievals

Les Quatre Grans Cròniques són pilars fonamentals de la historiografia catalana:

Jaume I: Llibre dels Fets

La primera és la de Jaume I, el Llibre dels Fets. Narra esdeveniments que havien succeït, amb la voluntat d'abastar tota la història que ell coneixia i la pretensió de deixar per escrit tots els fets importants. Li hauria agradat trobar un llibre sobre fets històrics. Està escrit en primera persona, utilitzant el plural majestàtic amb el tractament de "nos".

Jaume I escriu molt detalladament els seus orígens i té un to molt col·loquial. Era un home curiós. La Corona Catalanoaragonesa no tenia la cort fixa; tenia escribes que formaven part de la cancelleria reial. Com que la cort no era fixa, tot era capital del regne; no hi havia una ciutat capital, sinó que la cort es desplaçava. El paper unificador de la llengua catalana és molt important, ja que la crònica reflecteix el seu ús i importància lingüística.

Bernat Desclot: Crònica Sobria i Elegant

La Crònica de Desclot és l'única que encara no s'ha pogut demostrar qui la va escriure. Se sap que era un treballador de la cancelleria reial. Només se'n sap el nom: Bernat Desclot, escrivà. Va ser una obra encarregada després de la de Jaume I per redactar tota la història anterior, incloent-hi la de Jaume I. L'estil és sobri, escriu en tercera persona, i és un estil elegant i distant. L'estil de la seva llengua va servir de model per a Curial e Güelfa.

Ramon Muntaner: Crònica Entusiasta i Retòrica

Ramon Muntaner va fer una crònica llarga i amb un to elevat, amb veritable retòrica i un estil entusiasta, narrant les gestes i esdeveniments dels reis. Sovint inclou expressions com "Déu protegeixi la casa reial". Recorre sovint al llenguatge col·loquial.

Pere el Cerimoniós: Crònica Personal i Imitativa

Pere el Cerimoniós, quan parla, li agrada escoltar-se. Va intentar fer una imitació de la crònica de Jaume I, amb característiques sentimentals, reflectint els pensaments i sensacions que té el rei. Està relatada en primera persona.