Literatura Catalana Medieval: Trobadoresca, Cròniques i Segle XV

La Poesia Trobadoresca: Origen i Temes

La poesia trobadoresca va sorgir al segle XII a Occitània. S’escrivia en occità o provençal. A la Corona d’Aragó, la tradició d’escriure en occità es mantindrà fins al segle XV, fins a l'època d'Ausiàs March.

L'Amor Cortès

El tema central era l’amor cortès. La dama sol ser casada i és l’objecte del vassallatge. Altres personatges són el marit enganyat i els qui denuncien els amants.

Gèneres Trobadorescos

• Cançó
• Sirventès
• Plany
• Pastorel·la
• Alba

Trobador Catalans Destacats

• Guillem de Berguedà
• Guillem de Cabestany
• Ramon Vidal de Besalú

Les Cròniques Reials de la Corona d'Aragó

Les cròniques abracen un dels moments històrics més brillants i alhora decisius de la història de la Corona d’Aragó, i ens permeten comprendre el desenvolupament de la societat: econòmic, polític, social i militar.

Característiques de les Cròniques

Totes elles es caracteritzen pel fet d’historiar la corresponent època contemporània o bé la immediata anterior. Molts aspectes temàtics i estilístics ens permeten assegurar que van ser redactades en contacte molt directe amb el monarca.

• Figura Central: La del corresponent monarca.
• Objectivitat i Subjectivitat: Barreja d’elements objectius i subjectius, fruit de l’interès del rei per justificar el seu regnat.
• To i Intenció: To heroic i intenció de fomentar un sentiment nacional.
• Llengua: Gran uniformitat, tot i que foren escrites per autors pertanyents a zones diverses del domini lingüístic.

Ramon Llull (1232-1316): Pensament i Obra

Ramon Llull va néixer a Mallorca en una família noble.

Gèneres de l'Obra Lul·liana

• Obra Mística: Breus pensaments per a la meditació diària.
• Obra Filosòfica i Doctrinal: Tractat d’educació per a cavallers.
• Obra en vers.
• Obra en prosa.

La Crisi del Segle XIV i els Autors Religiosos

El segle XIV va ser un període de crisi, mortalitat i pobresa. A les causades per la Pesta Negra es van sumar els conflictes socials, polítics i religiosos.

Francesc Eiximenis (c. 1340 - 1409)

Va néixer a Girona. Es trasllada a València i va escriure la major part de les seves obres, incloent-hi Lo Crestià, una espècie d’enciclopèdia inacabada.

Sant Vicent Ferrer (1350 - 1419)

L’obra de Sant Vicent Ferrer està formada per uns 300 sermons. Usava recursos retòrics per captar l'atenció, com ara exclamacions, crits o onomatopeies, i afegia diàlegs.

Llibres i Novel·les de Cavalleria

A l’Edat Mitjana aparegué una literatura impulsada pels nobles que volia lloar les actuacions i heroïcitats dels cavallers, sovint basades en mites celtes coneguts com la Matèria Bretana.

Diferències entre Llibres i Novel·les de Cavalleria

• Llibres de Cavalleria (L.C.): Recreen un temps passat i remot. L’acció se situa en paisatges llunyans i exòtics. Hi apareixen dracs. Els protagonistes tenen força i atributs sobrehumans.
• Novel·les de Cavalleria (N.C.): Són un reflex de l’ambient de l’època en què s’escriuen. L’acció passa en terres conegudes.

Tirant lo Blanc: Joanot Martorell i la Novel·la Moderna

Joanot Martorell pertanyia a una família de la mitjana noblesa valenciana. El Tirant lo Blanc és considerat una novel·la i ja no una crònica. Tirant és, en conseqüència, un heroi d'aventures molt més imaginades i versemblants que reals.

Estructura de l'Obra

Els 39 primers capítols són una refosa de l’obra inacabada de Martorell. L'obra es divideix en cinc parts principals:

1. Narra les aventures inicials.
2. L’acció es trasllada a Sicília i Rodes.
3. És cridat per l’emperador de Bizanci perquè l'ajudi en la lluita contra els turcs.
4. El protagonista naufraga a les costes del nord d'Àfrica.
5. Tirant torna a Constantinoble i derrota definitivament els turcs.

Característiques Narratives

• Narració realista i versemblant d'un conjunt d'elements veritables i ficticis.
• La veu del narrador, organitzant el fil de la novel·la, queda permanentment tallada per l’entrada dels personatges.
• Gran varietat temàtica.

Ausiàs March: El Trobador Superador (S. XV)

Ausiàs March ha estat qualificat com un trobador retardat, però és més apropiat considerar-lo un superador d'aquesta tradició poètica. La seva poesia no fou redactada per ser cantada o acompanyada d'instrument melòdic.

Mètrica i Estil

• Mètrica: Vers decasíl·lab partit en dos hemistiquis per una cesura entre la quarta i la cinquena síl·laba.
• Estil: Ús de comparacions extretes de la seva experiència personal, hipèrboles i antítesis.

Temes Principals (Cicles)

• Cants d’amor (Exemples: Plena de seny, Llir entre cards, Oh foll amor, Amor, amor, Mon darrer bé)
• Cants morals
• Cants de mort
• Cant espiritual
• Poesia de circumstàncies (format per pocs poemes)