Literatura Catalana Medieval: Segles XII al XV

Segles XII i XIII: Literatura Trobadoresca

La literatura trobadoresca es desenvolupa en llengua occitana o provençal, amb la poesia de l'amor cortès com a tema principal. Cerverí de Girona és l'últim trobador clàssic i, juntament amb Ramon Vidal de Besalú, són els trobadors més coneguts d'aquest període.

Segle XIV: Canvis i Transició

El feudalisme entra en crisi i la poesia trobadoresca desapareix. S'inicia un procés de catalanització. A la primera meitat del segle XIV, hi ha poetes, no trobadors, que escriuen en un occità catalanitzat. Destaquen figures com Pere March, Jaume March i Lluís d'Averçó, vinculats al consistori de Barcelona.

Finals del Segle XIV i Principis del XV

La poètica catalanoprovençal evoluciona cap a un català aprovençalat, amb influències de l'humanisme italià. Andreu Febrer, Gilabert de Pròixita i Jordi de Sant Jordi són figures destacades d'aquest període.

Segle XV: Ausiàs March i el Segle d'Or

Ausiàs March és el primer poeta culte que escriu en català pur, lliure de provençalismes, i es converteix en el primer model poètic català.

Segle XIV: Un Segle Paradoxal

El segle XIV presenta dues vessants literàries:

• Medieval: Representada per Francesc Eiximenis, amb un estil simple i entenedor. La seva obra té un caràcter didàctic i una temàtica religiosa, adreçada a la burgesia. Obres destacades: El Cristià, Llibre dels Àngels i Llibre de les Dones.
• Humanístic: Bernat Metge és el primer humanista de la península Ibèrica. L'humanisme, precursor del Renaixement, posa l'accent en els sentiments personals. Metge és el primer autor català que escriu amb voluntat literària, amb una evolució estilística notable. Obres: Llibre de Fortuna i Prudència, Història de Valter i Griselda i Lo Somni.

Segle XV: El Segle d'Or de la Literatura Catalana

A més d'Ausiàs March en poesia, destaquen Joanot Martorell, amb la novel·la cavalleresca Tirant lo Blanc, i Jaume Roig, amb la novel·la burgesa L'Espill.

Prosa Historiogràfica i Ramon Llull

Segle XIII: Prosa Historiogràfica

Destaquen les quatre grans cròniques, com el Llibre dels Feits de Jaume I i el Llibre del Rei en Pere. Ramon Llull, noble i cavaller, també va escriure poesia trobadoresca durant aquest segle.

Segle XIV: Prosa i Catalanització

Continua la prosa historiogràfica amb la Crònica de Ramon Muntaner, escrita per Bernat Desclot. Francesc Eiximenis escriu la Crònica de Pere el Cerimoniós. Bernat Metge representa la literatura humanística. Apareix la catalanització en la literatura.

Ramon Llull: Vida i Obra

Als 30 anys, Ramon Llull experimenta una conversió religiosa. Afirma haver vist Jesús crucificat cinc vegades. Escriu per demostrar la veritat del cristianisme i convertir els infidels. Aplica un mètode de pensament nou, rebut per revelació divina. Funda el monestir de Miramar i viatja com a missioner a l'Àfrica. És considerat el creador de la prosa literària catalana, tot i que per a ell la literatura era una eina per a la conversió, sense voluntat artística explícita. Va escriure en quatre idiomes: occità, català, llatí i àrab.

Obra de Ramon Llull

• Poesia trobadoresca i autobiogràfica en occità, de temàtica amorosa (no conservada).
• Poesia autobiogràfica: El Cant de Ramon i Lo Desconhort, on expressa el seu pessimisme davant la manca de progrés del seu projecte.
• Prosa filosòfica: Presenta el seu pensament, l'Art lul·liana, un mètode combinatori de conceptes. Obres: Ars Magna, Art Abreujada de Trobar Veritat i Arbre de Ciència.
• Prosa didàctica: Obres com Llibre del Gentil e dels Tres Savis, Llibre de l'Orde de Cavalleria i Doctrina Pueril.
• Prosa narrativa: Considerada l'origen de la novel·la catalana. Obres: Llibre d'Evast e Blanquerna, Fèlix o Llibre de Meravelles i Llibre de les Bèsties.
• Prosa mística: Llibre de Contemplació en Déu i Llibre d'Amic e Amat.

Historiografia: Les Quatre Grans Cròniques

L'època de les cròniques és un període d'esplendor. Els antecedents crònics són textos en prosa i llatí, poc rigorosos, com el Gesta Comitum Barchinonensium et Regum Aragoniae. Els cantars de gesta són textos poètics en català, de tradició oral, que narren gestes de reis i cavallers. Ens han arribat prosificats en tres de les cròniques.

Característiques Comunes de les Cròniques

• Valor literari i lingüístic.
• Valor històric.
• Contemporaneïtat dels fets narrats.
• Testimoniatge i protagonisme del rei o de la dinastia reial catalanoaragonesa.

Objectius de les Cròniques

• Servir d'exemple a futurs governants.
• Justificar la política reial.
• Satisfer la veritat reial.
• Fomentar l'esperit nacional.

Crònica de Jaume I (Llibre dels Feits)

Autobiogràfica, amb ús del plural majestàtic. To bèl·lic, amb el rei com a heroi èpic. Estil i llengua col·loquials, amb frases fetes, refranys i diàlegs. Sentit providencialista de la història.

Crònica de Bernat Desclot (Llibre del Rei en Pere)

Narra les vivències de Pere II el Gran. Estil rigorós i precís, amb riquesa d'informació. Objectiva i valuosa com a document històric. L'autor, Bernat Escrivà, era un funcionari reial. Fonts: experiència personal, cantars de gesta, documentació, arxius i la Crònica de Jaume I.

Crònica de Ramon Muntaner

De caràcter memorialista, testimoni dels fets viscuts. Objectius: deixar constància dels seus serveis i mèrits, demostrar la grandesa de la nació catalana i dels seus reis. Font directa de l'expedició catalana a Orient. Sentit providencialista de la història. Escrita per ser escoltada.

Crònica de Pere el Cerimoniós

Autobiogràfica, en primera persona i amb ús del plural majestàtic. No hi ha cantars de gesta prosificats. El rei apareix com a autoritari. Algunes parts tenen forma de dietari. El pròleg dona prestigi a la monarquia. Fonts: documents oficials dels arxius reials i experiència pròpia.