Literatura Catalana Medieval i Renaixentista: Obres Clau

L'Humanisme i el Renaixement a Catalunya

L'humanisme és un moviment intel·lectual, filosòfic i cultural, lligat al Renaixement. Busca l'Antiguitat Clàssica i reprèn l'antic humanisme grec del Segle d'Or, mantenint la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

A Catalunya, que tenia grans contactes amb Itàlia perquè en dominava políticament bona part, l'Humanisme es nota ja en el segle XIV, en el si de la Cancelleria Reial (les oficines del rei) i en la seva llengua: el català cancelleresc. Aquesta era una llengua elegant, rica i uniforme, amb marcada influència del llatí i de l'estil dels autors clàssics.

Bernat Metge i l'Humanisme Català

Bernat Metge, un alt funcionari de la Cancelleria, fou qui millor assimilà l'humanisme italià. Les primeres obres de Bernat Metge són clarament medievals, però a poc a poc l'humanisme hi farà acte de presència, encara que mai no ho farà de manera completa. L'obra amb major presència d'elements humanistes i, a més, la seva millor obra és Lo Somni. A banda, elogia els llibres dels autors clàssics antics.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

Ausiàs March va ser un dels poetes més importants de la literatura medieval catalana. La seva obra és considerada fonamental per a la configuració de la lírica del Renaixement i va influir profundament en poetes posteriors com Joanot Martorell i, en general, en la literatura trobadoresca.

La seva obra estava constituïda per 128 poemes repartits en quatre apartats:

Cants d'amor

L'amor ocupa un lloc central en la producció de March, arribant a usar fins a 5 senyals. El sentiment és fonamental per a ell, i els poemes suposen una projecció i anàlisi del pensament.

La seva obra suposa una ruptura, ja que escriu deixant de banda l'estil dels trobadors.

Cants morals i Cants de mort

Recullen els aspectes més doctrinals i filosòfics del poeta, fonamentats en l'escolàstica.

Cants espirituals

Consta de 224 versos. Presenta la concepció d'Ausiàs March sobre el més enllà i la mort.

Característiques de l'Obra de March

La seva obra és renovadora en el tractament dels temes (continuista en l'aspecte formal), utilitza el decasíl·lab líric amb cesura. Els cants s'inicien amb uns versos discursius.

Les seves obres es caracteritzen per un to didàctic, notori sobretot quan March recorre al joc retòric (originals figures de pensament) com la metàfora, la comparació, l'antítesi i la paradoxa.

• Divisió en 8 versos per cobla, dividits en:
  • Els quatre primers: generalització.
  • Els quatre últims: situació personal.
• Versos decasíl·labs amb cesura (4+6).
• Versos sovint introduïts per encapçalaments reiterats: «Així com cell», «Ne pren a mi»...
• Utilització de senyals: «Plena de seny», «Llir entre cards»...
• Substitució de la llengua d'oc per la llengua catalana.
• Fidelitat a l'estructura de la cançó trobadoresca, però cada vegada se n'allunya més.
• Comparacions a partir d'imatges diverses: Món marítim, Món mèdic, Món religiós.

Llibre de Cavalleries

• Apareixen elements meravellosos com ara dracs, serps, nans, gegants...
• Els personatges tenen unes qualitats i capacitats inversemblants: força descomunal, poders màgics...
• La situació geogràfica és desconeguda, irreal, exòtica i llunyana.
• El temps és remot i l'ambient de fantasia, somni, misteri i fetilleria contribueixen a crear una situació anacrònica.
• No proporcionen coneixement real del passat històric.

Novel·les Cavalleresques

• Absència d'elements meravellosos.
• Els personatges són de mesura humana.
• Els espais són coneguts i localitzables.
• Els temps són pròxims, immediats.
• Tenen intenció verista i qüestionen els valors medievals.

Tirant lo Blanc: Argument i Temes

Narra la vida de Tirant en 5 parts. Recorre als temes militars i amorosos, sent el tema principal: «la frustració de l'ideal cavalleresc». Té caràcter polièdric.

1. 1. Tirant es troba amb un ermità (Guillem de Varoic) que l'instrueix sobre els principis de l'ordre de cavalleria.
2. 2. Tirant aixeca el setge naval per a alliberar l'illa de Rodes.
3. 3. Tirant s'apropa a Carmesina. L'ideal de la virtut cavalleresca es veu desenfocat pel goig de viure.
4. 4. Tirant comença una missió a Tunis (on ha naufragat la seva nau) i torna a Constantinoble, que és en perill.
5. 5. Tirant allibera Constantinoble del setge turc. Carmesina torna amb Tirant i es casen. Tirant emmalalteix i mor, causant la mort de Carmesina. Els sepulten junts a Bretanya.

Curial e Güelfa: Argument i Versemblança

Novel·la cavalleresca en prosa escrita anònimament, en el mateix context històric que el Tirant lo Blanc.

Protagonitzada per Curial, que té una moral dubtosa, ja que és molt ambiciós.

Curial és un noble sense fortuna que va a servir el marquès de Montferrat. La germana del marquès, Güelfa, se n'enamora i el fa el seu cavaller, donant-li diners a canvi que es faci mereixedor d'empreses cavalleresques i guardi el secret de la seva protecció.

Els seus èxits el fan conegut, i li arriben propostes de matrimoni. Güelfa es posa gelosa i retira la seva protecció. Curial demostra ser el millor del món. El rei de França prega al marquès que Curial es casi amb Güelfa, obtenint així un final feliç.

L'Espill (o Llibre de les Dones): Argument

L'Espill és una obra misògina de Jaume Roig, escrita el 1460.

És una comèdia a l'estil medieval, ja que és escrita en un llenguatge col·loquial i protagonitzada per la baixa classe.

Escrita en primera persona, adreçada al seu nebot per a explicar-li com l'han maltractat les dones i dir-li que s'ha de mantenir al marge d'elles.

Està formada per 1000 versos tetrasíl·labs apariats. Es divideix en 4 llibres:

• 1r: Parla sobre la seva joventut.
• 2n: Narra els successius fracassos matrimonials del protagonista amb una donzella verge, una vídua, una novícia i Beata.
• 3r: Se li apareix en somnis Salomó, el savi bíblic per antonomàsia, el qual profereix una llarga invectiva contra les dones.
• 4t: Fa cas a Salomó, es retira a València i duu una vida de pietat, totalment apartat de les dones. Al final, però, s'hi reconcilia i en salva dues de la crítica general: la Verge Maria i la dona de l'autor, Isabel Pellicer.
• Tracta temes de medicina.

La Misogínia en L'Espill

En L'Espill, la seva misogínia és contundent. Jaume Roig l'escriu com si hi passés un mirall, reflectint amb claredat i fidelitat, amb el motiu d'aconsellar als lectors masculins la manera d'evitar aquelles vileses pròpies de les dones.

L'Espill s'adreça al seu nebot Baltassar per a explicar-li com l'han maltractat les dones i dir-li que s'ha de mantenir al marge d'elles.