Literatura Catalana Medieval i Renaixença: Autors i Obres

Vocabulari

Eixordant: un soroll molt intens (deixar algú com sord). Fornicar: tenir relacions sexuals amb una prostituta o fora del matrimoni. Primigeni: primitiu, originari. Copsar: agafar, atrapar al vol. Meticulositat: extremadament curós de petits detalls. Confabular: conversar. Pecuniari: de diners. Bocí: tros petit. Sedàs: serveix per separar a mà partícules de diferents grandàries. Diligència: activitat perseverant. Vàndal: persona donada al vandalisme. Amatent: disposat a fer. Minvar: disminuir. Profanació: no tractar una cosa amb la reverència que cal. Benemèrit: digne d'honor pels seus serveis. Sacrilegi: violació, profanació. Capvespre: quan el sol ja s'ha post. Lama: títol que reben els monjos del budisme tibetà. Captivador: seductor. Xerpa: individu d'un poble del Nepal que habita a zones de l'Himàlaia. Pelegrí: persona que va per devoció a un santuari. Pinacoteca: obres d'art. Discoteca: música. Biblioteca: llibres. Filmoteca: cinema. Hemeroteca: diaris. Arxiu: documents.

Sintagmes

LA (SN), HO (SA), HI (S.Adv), EN (SP).

La literatura Catalana medieval

Naixement al segle XIII. És la primera etapa de la història de la literatura catalana.

Ramon Llull (1232-1315)

Creador de la prosa culta en llengua catalana. Obres en prosa: Llibre de gentil e los tres savis, Llibre de l'orde de cavalleria. Novel·les: Blanquerna i Llibre de meravelles.

Diversitat Lingüística

Funcions de les llengües:

• Funció identificativa i de cohesió social: és la que parlen els seus membres. Fa la funció de llengua comuna i permet expressar la manera d'entendre el món i la vida.
• Funció comunicativa: Aquesta funció la fa a l'interior de cada societat, però de cara a intercanviar informació amb altres comunitats és necessari conèixer altres llengües.

La Renaixença

És un moviment literari que a partir de 1833 es marca dos objectius: restaurar la literatura culta i alhora adoptar els corrents més representatius de la literatura europea de l'època (romanticisme, realisme).

La poesia

Víctor Balaguer, Joaquim Rubió i Ors.

Jacint Verdaguer

Conegut com a mossèn Cinto, és el màxim exponent de la poesia catalana del segle XIX, tant per l'extensió de la seva obra com pel grau d'elaboració i complexitat. Va conrear la poesia lírica i l'èpica, i és un gran prosista. Poemes destacats: Canigó i L'Atlàntida.

El teatre

Es va consolidar més tard que la poesia. Van triomfar autors com Frederic Soler.

Àngel Guimerà (1845-1924)

Neix a Canàries, fou un dels fundadors de la revista La Renaixença. Destaquen: Mar i cel, La filla del mar i Terra baixa.

La Narrativa

Última novel·la escrita en català: Tirant lo Blanc (segle XV). Els autors més importants: Antoni de Bofarull, Emili Vilanova, Martí Genís.

Narcís Oller

Considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Obres: L'escanyapobres i La bogeria.