Literatura Catalana Medieval: Un Recorregut per Autors i Obres Clau

Ramon Llull (1232-1316)

Fill de nobles, Ramon Llull va néixer a Mallorca. Casat i amb dos fills, va dur una vida cortesana fins als 31 anys. Llull, una figura mística, missionera, filosòfica i viatgera, va dedicar la seva vida als cristians. Després de tenir cinc visions de Crist crucificat mentre escrivia un poema, va deixar la seva família per convertir els infidels (jueus, àrabs i musulmans). Va viatjar per la Mediterrània, entrevistant-se amb reis i el Papa, i va fer conferències a les universitats per donar a conèixer l'Art lul·liana, amb la qual intentava demostrar l'existència de Déu.

Obra Lul·liana

Les seves obres tenen una voluntat moralitzadora i didàctica. Llull és un cas únic en les literatures romàniques per tres raons: és un autor conegut que va escriure en català sobre la ciència i l'humanisme; va ser el creador d'un llenguatge propi, ja que ningú abans havia fet servir el català amb aquesta finalitat; i finalment, és autor d'una obra magna de 256 volums sobre didàctica, moral i teologia.

Obres Principals

Va escriure 265 volums en quatre llengües: llatí (públic culte), occità (poesia d'inspiració trobadoresca), català i àrab (no es conserva). Llull traduïa o feia traduir les seves obres al llatí, francès, castellà o italià.

Dues novel·les didàctiques i moralitzadores:

• Llibre d'Evast, Aloma e Blanquerna: El protagonista passa per tots els estaments eclesiàstics i renuncia al papat per tornar a la vida pobra.
• Fèlix o Llibre de les Bestiàries: Amb intenció política.

Altres obres:

• Arbre de Ciència: Versió de l'Art en forma de poema enciclopèdic.
• Llibre de l'Ordre de Cavalleria: Manual de les qualitats d'un cavaller.
• Cant de Ramon: Poesia on confessa els seus errors i defensa la seva Art.
• La Desconhort: 828 versos alexandrins sobre el deseny.

Cròniques

Durant els segles XIII i XIV, la Corona catalanoaragonesa va avançar políticament i econòmicament. Amb aquest progrés, van aparèixer els relats èpics, narracions dels fets gloriosos i heroics. A Castella i França van aparèixer els cants de gesta (Cantar del Mio Cid, Chanson de Roland). A Catalunya i Aragó també van aparèixer, però no s'han conservat, només en tenim fragments que apareixen enmig dels textos de les cròniques.

Les Cròniques

N'hi ha quatre principals: Llibre dels Fets, Crònica de Bernat Desclot, Crònica de Ramon Muntaner i Crònica de Pere el Cerimoniós. Són textos històrics en prosa, semblants a les narracions èpiques, que mostren l'esplendor de la Corona. Tracten les conquestes de Mallorca, València, Sicília i Sardenya, expedicions al nord d'Àfrica i intrigues a la cort. Abarquen des del regnat de Jaume I (1231) fins a Pere el Cerimoniós (1387).

Característiques Generals

• Llibre dels Fets: En forma autobiogràfica, narra els records personals del rei i les conquestes de València i Mallorca. Té intenció didàctica, un llenguatge viu (cada personatge parla la seva llengua: àrab, català, castellà, aragonès) i providencialisme.
• Crònica de Bernat Desclot: Bernat, de la Catalunya Nord, parla del regnat del comte-rei Pere II el Gran.
• Crònica de Ramon Muntaner: La que té més valor literari. Narra el naixement de Jaume I i la coronació d'Alfons. La millor part són les seves experiències entre els almogàvers a Sicília, Catània i l'expedició a Orient. És entusiasta, poc parcial, nacionalista, providencialista, amb un llenguatge viu i directe que sembla destinat a la lectura oral ("què us diré").
• Crònica de Pere el Cerimoniós: Abarca el regnat d'Alfons el Benigne i el seu fill Pere el Cerimoniós. Explica intrigues a la cort i perd una mica el valor èpic.

Trobadors

Els trobadors eren poetes que escrivien i cantaven en occità, la primera llengua literària romànica. Van néixer a les corts occitanes. El codi feudal va transformar l'experiència amorosa en un joc literari entre el senyor feudal, la dama i el vassall pretendent (trobador), que podia acabar en una relació amorosa.

Gèneres

• Cançó: El més important, poesia amorosa.
• Sirventès: Satíric i poema d'atac.
• Plany: Enyorança d'una persona que ha mort.
• Tençó: Debat poètic.
• Pastorel·la: Trobada d'un cavaller i una pastora.
• Alba: Separació de dos amants.

Trobadors importants: Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, Ramon Vidal de Besalú.

Bernat Metge (1340-1413)

Funcionari de la Cancelleria, autor de diverses obres com Lo Somni, Llibre de Fortuna e Prudència (una narració), Sermó (una paròdia) i Valter e Griselda (traducció d'una epístola llatina de Petrarca).

Lo Somni

Gran obra de l'humanisme català i obra mestra de l'Edat Mitjana. La seva intenció era justificar-se davant de Martí i que el readmetés a la Cancelleria, cosa que va aconseguir. Fa servir la literatura com a eina personal.

Característiques

• Escrit en primera persona.
• Narra una nit estant a la presó, quan se li apareix Joan I amb dos personatges mítics: Orfeu i Tirèsies.
• Es declara creient (com Martí i l'humà) i elogia les dones (Maria de Luna).
• Conté molt diàleg, característica humanista.

Els quatre llibres

• Llibre 1: Conversa entre Bernat Metge i el rei sobre la immortalitat de l'ànima.
• Llibre 2: El rei respon a Bernat Metge sobre la mort (accident, destí, purgatori), per què se li ha aparegut i per què no el condemnin.
• Llibre 3: Orfeu i Tirèsies ataquen les dones.
• Llibre 4: Bernat Metge respon a Tirèsies i ataca els homes. Desperta i veu que és un somni.