Literatura Catalana Medieval: Ramon Llull i les Novel·les de Cavalleries

La literatura doctrinal i Ramon Llull

Durant l'edat mitjana, l'Església es va dedicar a educar i cristianitzar tots els sectors socials mitjançant la predicació i l'espectacle teatral. Ramon Llull va ser una figura clau en la defensa d'aquesta cristianització de la societat.

Ramon Llull (1232-1316)

És el màxim exponent de la literatura doctrinal. Va utilitzar i enriquir la literatura en llengua catalana. Llull pertanyia a una família de la noblesa catalana de Mallorca. Va experimentar una conversió religiosa que el va portar a deixar la seva família per posar-se al servei de Déu. Es va convertir en un activista cristià, atrevint-se a adoctrinar en altres terres.

L'Art lul·liana

És el mètode que va desenvolupar per organitzar i comunicar les seves idees, un sistema lògic per demostrar la veritat del cristianisme.

Obres destacades de Llull

Llibre d'orde de cavalleria

Aquest llibre s'adreça als cavallers per tal que fortifiquin els seus comportaments cristians. També reivindica el món feudal i el paper bàsic de la cavalleria com a defensora de l'ordre i dels interessos de l'Església.

Novel·les didàctiques

Destaquen el Llibre d'Evast e Blaquerna i el Fèlix o Llibre de meravelles.

Blaquerna

El protagonista, Blaquerna, venç la temptació de l'amor humà i es converteix en un reformador de l'Església cristiana, tot i que la seva vocació real és dedicar-se a la vida d'ermità.

Fèlix o Llibre de meravelles

És una mena d'enciclopèdia novel·lada amb la qual Llull pretenia mostrar la ciència al poble. Consta de deu parts.

L'exemplum i l'al·legoria

L'exemplum és una narració breu que busca entretenir el lector durant l'exposició doctrinal, més feixuga, i l'obliga a usar l'enginy per descobrir la intenció de l'autor. Un exemple clar és el Llibre de les bèsties, un conjunt de faules protagonitzades per animals. L'al·legoria, per la seva banda, és una eina molt útil per expressar una idea amb un sentit directe i un de figurat, amb finalitats estètiques, didàctiques o morals.

Llibre del gentil e dels tres savis

Aquesta obra planteja la discussió entre tres savis (un de jueu, un de musulmà i un de cristià) que exposen les seves respectives religions davant d'un gentil, un home sense fe que es guia per la raó.

Poesia

La seva poesia té un rerefons autobiogràfic i serveix com a justificació dels seus projectes.

La visió literària de Llull

Com a escriptor, Llull domina la tradició i les tècniques literàries. El seu objectiu és orientar els temes literaris del seu temps, que tenien un públic important, cap als seus interessos doctrinals. Pel que fa a les tècniques, esdevé un mestre en l'ús de l'exemplum i de l'al·legoria, aportant una gran capacitat imaginativa i persuasiva.

Context històric i les grans cròniques

L'acció se situa a l'edat mitjana, durant l'expansió de la Corona d'Aragó, sota el poder de la família dels comtes de Barcelona. Fets destacats inclouen:

• La conquesta de territoris als sarraïns.
• La conquesta del regne de Sicília.

Les quatre grans cròniques

La narració literària històrica es concreta en:

• El Llibre dels fets de Jaume I (1208-1276)
• La Crònica de Bernat Desclot
• La Crònica de Ramon Muntaner (1265-1336)
• La Crònica de Pere el Cerimoniós (1319-1387)

La novel·la cavalleresca del segle XV

Les dues grans novel·les del segle XV són Curial e Güelfa, d'autor desconegut, on l'heroi de ficció és Curial, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, amb Tirant com a heroi. Es basen en el gènere narratiu en prosa, els personatges es mouen en llocs coneguts i hi apareixen personatges històrics de l'època.

Paral·lelismes entre Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc

En ambdues obres, els protagonistes són dos joves militars que van pujant en l'escala social fins a casar-se amb dames que els situaran en el món de l'aristocràcia més exclusiva. Els cavallers seran temptats per altres dames, passaran un temps al nord d'Àfrica i estaran a punt d'aconseguir l'èxit militar definitiu contra els turcs. Tanmateix, el final de cada novel·la és diferent.

Joanot Martorell (València, c. 1405-1465)

Autor de Tirant lo Blanc, no es va dedicar professionalment a la literatura. Les seves activitats cavalleresques giraven al voltant de la defensa del patrimoni i l'honorabilitat familiar. La seva família s'havia enriquit servint el rei Martí I, però amb el regnat d'Alfons V va patir una considerable decadència, amb la pèrdua de terres, que el va portar a empenyorar el manuscrit de Tirant lo Blanc per poder sobreviure. Dels esforços que va fer per defensar la dignitat de l'estament cavalleresc no en sabem gran cosa, però ens ha quedat una literatura excel·lent, com el mateix Tirant lo Blanc o les seves lletres de batalla.

Anàlisi de Tirant lo Blanc

L'obra va ser publicada l'any 1490 gràcies a l'interès de Martí Joan de Galba, qui va prestar diners a Joanot a canvi del manuscrit. L'èxit de l'edició ens informa sobre la funció de la literatura en els primers temps de la impremta. Els lectors del segle XV valoraven aspectes que avui ens poden fer la lectura feixuga. La literatura de l'edat mitjana barrejava elements d'entreteniment i instrucció, la qual cosa permetia al lector divertir-se mentre aprenia. El gran valor de Tirant és haver aconseguit, a través de les peripècies dels personatges, ensenyar i fer assequible una doctrina molt valorada al segle XV: l'habilitat de parlar i escriure amb retòrica. Això demostra que un cavaller havia de ser destre davant l'enemic, però també davant un llibre. La fama aconseguida en batalla s'havia de complementar amb els coneixements de les obres bàsiques de la cultura cavalleresca. Com diu el mateix Tirant: 'és saber bé llegir i escriure, i encara saber gramàtica i altra ciència, perquè en sien més savis'.

La novel·la com un món total

Darrere d'aquesta novel·la hi ha tot un món narratiu, una realitat construïda sense defugir la versemblança. Martorell hi planteja una alternativa a l'experiència insatisfactòria que va viure, escrivint allò que li hauria agradat que succeís, com l'alliberament de Constantinoble. Presenta un cavaller modèlic que passa de ser un heroi obsessionat per la guerra a un heroi enamorat de Carmesina, fet que el fa vulnerable i matisa la imatge de cavaller perfecte. L'acció sentimental travessa tota l'obra i proporciona moments de gran expressió lírica i sensual. En el desenllaç, l'amor i la mort són presents i contribueixen a assolir un efectisme liricodramàtic de gran eficàcia narrativa.

Estil i llenguatge

Tirant lo Blanc ofereix dues opcions lingüístiques i d'estil literari que enriqueixen considerablement la novel·la:

• Forma col·loquial: Realista i directa, amb frases curtes. Incorpora refranys i frases fetes. El personatge de Plaerdemavida n'és el millor exemple.
• Llenguatge elevat: Culte, sintàcticament recargolat, conegut com la 'valenciana prosa', amb una aportació fonamental de l'escriptor Joan Roís de Corella.

La fama de Tirant lo Blanc

Si parlem de la fama de Tirant, hem de mencionar l'elogi que en va fer Miguel de Cervantes a través del seu personatge, el Quixot, en el capítol dedicat a l'escrutini dels llibres de cavalleries.