Literatura Catalana Medieval: Prosa, Història i Novel·la

La prosa de Ramon Llull

Ramon Llull és el primer gran escriptor de la literatura catalana. Fixa el català com a llengua literària, és el creador de la prosa catalana. S'han recomptat fins a 250 llibres. El català va assolir la maduresa gramatical i literària que altres llengües romàniques havien aconseguit.

Una prosa culta i moderna

L'afany didàctic de Llull el va empenyar a desenvolupar un registre formal i entenedor alhora. El català va aconseguir un gran nivell.

Característiques

Sintaxi: rigorosa i precisa. Combina elements cultes calcats del llatí, com la subordinació, amb alguns elements populars, reflex de la llengua col·loquial.

Lèxic: lèxic riquíssim, unes 7000 paraules, constituïdes per mots populars i hereditaris del català, llatinismes, mots usats per només Llull, noms propis, occitanismes.

1a Etapa: Obra narrativa

Llibre d'Evast e Blanquerna: Cal destacar dos aspectes narratius d'aquesta obra: la versemblança i la descripció detallada d'ambients de la societat medieval. Ofereix una ordenació jeràrquica del món cristià. Després de passar per diversos estaments eclesiàstics, Blanquerna esdevé ermità.

Fèlix o llibre de meravelles: El pelegrinatge de Fèlix té com a finalitat arribar a Déu per mitjà del coneixement del món. És un jove pelegrí que va pel món aprenent dels filòsofs i ermitans que es troba pel camí. Té una estructura dialogada entre el mestre i el deixeble.

2a Etapa: Obra didàctica

Didàctica filosòfica i religiosa: el seu afany evangelitzador, molt influït pel context social i històric de l'època, perseguia dos objectius: promoure la fe cristiana i propagar la seva art.

Didàctica política i social: el seu anhel d'una societat més bona, d'acord amb un cristianisme autèntic, es fa palès en diversos llibres que havien d'esdevenir una guia per a les classes governants.

3a Etapa: Prosa lírica

La prosa poètica de Ramon se centra en aspectes religiosos i de caire místic.

Llibre d'Amic e Amat: es tracta de 366 versicles breus, un per cada dia de l'any comptant-hi els anys bixests. El llibre recull el diàleg entre l'Amic (humà) i l'Amat (Déu) que parlen sobre l'amor religiós.

La historiografia catalana

Cap a l'edat mitjana els pobles van sentir la necessitat de deixar constància escrita dels fets més rellevants de la seva història. El gènere literari originat per aquest interès a Europa és la historiografia. Va tenir en els seus orígens dues manifestacions:

• Poesia èpica popular: era redactada en llengua vulgar o romànica i la divulgaven oralment els joglars. Narraven les gestes dels herois que eren mites populars i nacionals.
• Cròniques erudites: eren redactades en llatí pels monjos dels monestirs i la seva difusió es restringia a les persones que sabien llegir. Narraven fets històrics força remots.

Les 4 grans cròniques

• El llibre dels fets o Crònica de Jaume I: explica els fets més importants de la vida de Jaume I. És de to autobiogràfic, això li atorga realisme i proporciona intimisme a la narració. L'estil és viu i ràpid, molt espontani i poc acurat, i els parlaments són d'estil directe.
• La Crònica de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere -autor: Bernat d'Esclot-: expliquen fets del passat, però la part central explica el regnat de Pere II el Gran. Tot i que el cronista va utilitzar cançons de gesta prosificades, el rigor històric és un tret notable en aquesta crònica. Té un estil culte i força treballat, amb una prosa precisa i clara, i un català força neutre amb pocs dialectalismes.
• La Crònica de Ramon Muntaner: L'autor, Ramon Muntaner, que de petit va veure el rei Jaume I i això el va impressionar molt. La crònica comprèn els regnats de Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II, Alfons III. Muntaner mostra un gran amor per la monarquia i la llengua catalana, un gran patriotisme i un estil de gran qualitat literària. La crònica va ser escrita per ser escoltada i això justifica l'ús de fórmules joglaresques per cridar l'atenció.
• La Crònica de Pere el Cerimoniós: és una crònica autobiogràfica i té una finalitat propagandística: justificar les accions polítiques. El llibre se centra en el regnat de Pere III. És l'única crònica en què no s'utilitzen cançons de gesta prosificades, sinó que es basa en la recopilació de documents de la cancelleria i l'experiència del rei. Abunda la crueltat i la sang freda en els episodis a l'hora de fer justícia. La prosa és correcta i acurada, i apareixen altres llengües com l'occità, el català, el castellà i l'aragonès.

L'Humanisme

L'humanisme és un moviment líric que evidencia el canvi de mentalitat medieval que es produeix a finals del segle XIV-XV. Hi ha llibertat de consciència, s'abandona el dogmatisme medieval i la raó és l'única font de coneixement.

Bernat Metge

Bernat Metge (1340/46-1430) és l'escriptor català que millor representa l'esperit humanista del segle XIV, que es caracteritza per l'actitud crítica i escèptica. La principal obra humanista catalana és Lo Somni (1399). En aquest llibre, Bernat Metge, secretari del rei Joan I, va utilitzar el diàleg filosòfic a l'estil de Ciceró per a debatre sobre la immortalitat de l'ànima i defensar-se de les acusacions de corrupció per les quals havia estat empresonat. La prosa es caracteritza per la precisió, el rigor i la claredat, i per la incorporació de solucions i recursos provinents del llatí, enriquint la llengua.

La novel·la cavalleresca

Tracta de fets històrics. Els cavallers són força astuts, però sempre dins de la capacitat de l'ésser humà. Guanyen batalles gràcies al seu enginy sense recórrer a la màgia. Les accions evolucionen amb lògica. Els llocs són coneguts i localitzats. Els personatges són rodons, evolucionen al llarg de la narració. Els cavallers són realistes i la incorporació de l'humor i de la sensualitat marcaran un punt i a part en la narrativa medieval. Exemples: Curial e Güelfa, Tirant lo Blanc.

La modernitat de Tirant lo Blanc

El cavaller valencià Joanot Martorell va escriure Tirant lo Blanc. Els trets innovadors que s'insinuaven a Curial e Güelfa assoleixen en aquesta obra la seva màxima expressió. Tirant és un cavaller fort i valent, però també guanya batalles gràcies al seu enginy. És un personatge rodó que va evolucionant al llarg de l'obra, i coneixem aspectes de la seva psicologia. Al llarg de l'obra es mostra tímid i malenconiós en alguns fets amorosos. La complexitat estructural de l'obra, el narrador sovint és interromput per altres personatges que fan llargues explicacions, les quals semblen pròpies amb personalitat independent, i l'alternança d'episodis militars i sentimentals dóna agilitat al desenvolupament de l'acció. L'acció se situa en llocs coneguts que es poden trobar al mapa, i amb uns fets cronològics coneguts. La vida quotidiana dels personatges s'expressa amb l'abundor d'escenes amoroses amarades de sensualitat i erotisme, i l'humor caracteritza alguns personatges.